Tornarem a fer que es parli de Puig i Cadafalch i la seva casa d'Argentona a la Diada Nacional de Catalunya

Per segon any consecutiu, les entitats argentonines Natura i Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, organitzen la Diada Puig i Cadafalch d'Argentona, el proper 8 i l'11 de setembre, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya.

Enguany les activitats es concreten el dijous, 8 de setembre, amb una conferència sobre la vida de Puig i Cadafalch, a càrrec del Dr. Albert Balcells, i el diumenge, 11 de setembre, amb un Taller de Pintar pels nens petits referent a l'arquitectura modernista del casal argentoní, i finalment, a la Descoberta del Casal a càrrec de l'historiador Enric Subiñà i l'enginyer i paisatgista Oriol Bassa.

Aquestes entitats continuaran difonen la figura de l'arquitecte modernista, la seva relació amb Argentona, i la defensa del seu patrimoni, especialment Can Puig i cadafalch, que es troba en un estat creixent i continuat de degradació que podria comportar la seva pèrdua.

Argentona s'ha de posar al dia pel que fa a contaminació acústica

Si parlem de contaminació acústica a Argentona, és parlar del soroll molest que generen les autopistes, les quals, malgrat disposar obligatòriament de mesures de minimització de l'impacte ambiental, la part del nucli urbà que dóna a la riera d'Argentona i les cases de pagès de banda i banda, a més del veïnat del Cros, suporten, especialment als matins i vespres i caps de setmana, l'increment de trànsit d'aquestes infraestructures, on no s'ha instal.lat cap sistema per reduir la contaminació causada pel soroll. En aquest cas el responsable és la Generalitat de Catalunya, que si fes cas del seguiment ambiental de la infraestructura, ja faria anys que hauria d'haver fer els treballs de millora esmentats.

Però hi ha més contaminació acústica, com la que es genera puntualment en obres públiques i privades, les festes i la pròpia de la convivència entre veïns. En aquest cas, la competència és municipal, i hauria de ser l'Ajuntament el que disposés de normativa adient, que permetés fer-ne el seguiment i control. Però és aquí on el nou equip de govern municipal té molta feina a fer. Argentona és un dels pocs municipis de 10.000 a 15.000 habitants del Maresme que no te elaborat i aprovat els mapes de capacitat acústica, no disposa d'ordenança de sorolls i vibracions, i la normativa municipal és limita a una ordenança de convivència ciutadana en la qual moltes d'aquestes situacions queden difuses i sense una resposta clara i eficient.  Es aleshores quan als argentonins nomès els resta acollir-se a la normativa a nivell autonòmic i estatal per regular la contaminació acústica.

La viola suau, espècie vegetal en risc d'extinció, podria desaparèixer a Argentona a causa de l'invasora Misèria

La misèria o tradescantia ja ha invaït el 75% de la superfície ocupada per una espècie vegetal que forma part de la flora amenaçada de Catalunya, classificada com a "rrr", i amb un alt risc d'extinguir-se d'aquest territori.

La viola suau (Viola suavis ssp. catalonica), és un endemisme català retrobat a la seva localitat original, al costat de la Font Picant d’Argentona, i que fa un  parell d'anys ocupava una superfície de 4 m2, i avui no arriba a 1 metre quadrat. Per protegir aquesta planta, el Parc Serralada Litoral  dedica controls periòdisc per evitar la seva afectació per espècies invasores i altres pertorbacions, així com ha fet diverses actuacions enguany per controlar la misèria (la planta invasora replantada en la consolidació de la Font Picant d'Argentona l'any 2008), on fins ara hi han participat més de 50 persones, i s'han extret més de 1200 kg de misèria i d'altres plantes invasores.

Natura està treballant amb l'Ajuntament d'Argentona, el Parc Serralada Litoral i les ADF per fer una diada de control d'espècies vegetals invasores a Argentona, i actuar decididament contra la misèria (Tradescantia fluminensis). Us anirem informant en aquest web.

Natura us proposa pel 2012 un viatge als parcs naturals de l'Oest dels Estats Units d'Amèrica

El 2012 toca fer 2 viatges de natura, història i paisatge, l'11è i el 12è. Doncs ja podeu anar-vos preparant l'agenda.

Desprès de l'èxit assolit amb el viatge de Costa Rica l'any 2010, l'any que bé us proposem descobrim amb nosaltres Yosemite, Monument Valley -on John Wayne defensava les diligències-, el Grand Canyon, passejar-nos entre els arbres més grans del món, i atansar-nos al més gran; la Sequoia General Sherman, travessar el desert del Mojave i distreure'ns una estona als Casinos de las Vegas i sopar al moll de pescadors de San Francisco, desprès d'haver travessat tota la ciutat en tramvia... I tot el viatge guiats per un guia naturalista que ens ajudarà a descobrir la vegetació, la fauna i el paisatge d'un dels territoris més increïbles i diversos del món. I el més interessant, el preu del viatge!

Si t'interessa viure aquesta aventura en primera persona, envia'ns les teves dades a naturamaresme@gmail.com i t'anirem informant. Nomès hi haurà 15 places!

El viatge tradicional, de 4 dies, es farà a Euskadi.

Caminada per les Fonts en memòria d'en Joan Padrós

Comentaris d'Oriol Bassa davant el
Cirerer Gros de la Font del Ferro

Unes quaranta persones van participar el passat dissabte a la caminada per les Fonts d'Argentona, organitzada pel Grup de Fonts d'Argentona i l'entitat Natura, en motiu de les activitats en record de l'argentoní Joan Padrós Marfany, que ens va deixar enguany. Joan Padrós no va tenir mai un "no" per ningú, i va ser un destacat menbre del Grup de Fonts, de la Colla de Geganters i Grallers d'Argentona i del Centru Parroquial.

Pep Padrós, germà d'en Joan i membre
 del Grup de Fonts d'Argentona

Pel que fa a Natura, teniem una estreta relació en el món dels buscadors de bolets, en el qual en Joan era un expert en trobar-los a la vall de Riudemeia. (fotos; F.Navarro)

Joan, sempre amb nosaltres!

Aquest dissabte, caminada familiar per les Fonts en record al Joan Padrós

L'entitat Natura participa aquest dissabte 23 de juliol, a l'Homenatge en record d'en Joan Padrós, com a agraïment a una persona que es va dedicar a Argentona i gran coneixedor del món dels bolets.

Per això, farem una caminada matinal, amb sortida a les 9h del matí, des del Centru Parroquial, i guats per Oriol Bassa, Pep Padrós i Francesc Navarro, coneixerem alguns dels paratges forestals i de les fonts més estimades per Joan Padrós.

Porteu roba còmode, aigua, una gorra i crema solar... Dificultat fàcil pels que camineu regularment.

No hi faltis!

Defensant el Maresme!

Ja tocava .Per una vegada, i encara que sigui nomès una batalla, els defensors del territori, les entitats i associacions que formen la Plataforma Preservem el Maresme, i els partits polítics que li dónen suport, han agrupat 150 persones en un dinar amb olor a celebració i a "esmolar les eines", perquè aviat poden venir noves infraestructures o les mateixes Rondes de Mataró i el Maresme, que tot i adormides, encara no s'han oblidat del tot.

Aquesta no és la primera vegada que els defensors del territori aconsegueixen una victòria, sinó que preguntin als que en el seu moment van defensar el NO a l'abocador de can Canyameres, o el NO a l'urbanització de Sant Jaume de Traià. I de segur que no serà la última.

Es un bon símptome veure com entitats, partits polítics i persones que en molts temes estan barallats, estan junts en la defensa del territori maresmenc.

Endevant, queda molta feina per fer!

Un pas més en defensa de can Puig i Cadafalch d'Argentona

Desprès de la manifestació, de les notes de premsa i les recollides de les signatures, la pressió dels argentonins, de tots els partits polítics, de l'Ajuntament i de Natura i altres entitats, comença a donar el seu fruit.

El Parlament de Catalunya va aprovar dimecres una proposta de resolució, presentada per ICV-EUiA, per la qual s'obliga la Generalitat a actuar de manera subsidiària sobre l'immoble en cas que la seva propietària –la besnéta de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch– no se'n pugui fer càrrec, tal com va assegurar diverses vegades. La casa, situada a la plaça de Vendre en ple centre d'Argentona, va ser declarada bé cultural d'interès nacional (BCIN) i en els darrers anys ha experimentat una forta degradació.


Aquesta proposta també dóna suport a l'Ajuntament d'Argentona perquè adquireixi la casa. Un cop descartada una cessió d'ús al consistori per part de la propietària, ara hi ha la possibilitat d'una expropiació forçosa de l'immoble per part de l'Ajuntament per una quantitat que, si les dues parts no arriben a un acord, haurà de determinar un jutge.

Per Natura, però estem davant d'un primer pas, i lluny de pensar que hem guanyat res, esperem conèixer quines accions es faran a partir d'ara per part de l'Ajuntament i la Generalitat per arribar a un acord ràpid i efectiu amb la propietat que permeti restaurar la casa, i no nomès la teulada, sinó tota, i trobar-li una utilitat per Argentona i els Argentonins.

Can Puig i Cadafalch no espera. Cada dia que passa és degrada una mica més.

Preservem el Maresme celebra un dinar pel primer aniversari

La Plataforma Preservem el Maresme, que aglutina prop d’una norantena d’associacions i col·lectius contraris a la construcció dels laterals de les Rondes Mataró i Maresme i en defensa de les persones, el territori i la sostenibilitat de la comarca, entre les quals hi ha Natura, organitza aquest diumenge 17 de juliol a la Font Picant un dinar de celebració per commemorar el primer any de la coordinadora.

L’acte, que s’iniciarà a partir de les dues del migdia, constarà d’un dinar a base de paella, amanida, beguda i postres, acompanyat de l’actuació de la banda Paracetasoul.

El preu del dinar serà de 12 euros per als adults i 5 euros per a infants menors de 12 anys.

Per a reserves i més informació podeu enviar un correu electrònic a l’adreça bustia@coordinadoramaresme.cat o bé trucar als telèfons 647 230 682 (Judit) o 629 736 900 (Lluís).

Una de les accions amb més ressò impulsades per la coordinadora Preservem el Maresme va ser sense cap mena de dubtes la manifestació celebrada a Mataró el 21 de novembre passat, a banda de nombroses conferències, reunions informatives i l’elaboració d’un projecte alternatiu.

Continua l'abocament d'aigües residuals al Torrent de l'Espinal d'Argentona

No és la primera vegada que ho denúnciem, però l'abocament d'aigües residuals de l'urbanització Sant Carles, de la Roca del Vallèsi Dosrius, continua al torrent de l'Espinal, afluent de la riera de Pins, que a la seva vegada és afluent de la Riera d'Argentona.

Tot i que s'hi han construit unes noves instal.lacions, a 50 metres d'aquestes, hi ha el primer punt d'abocament, que continua aigües avall, creant diversos "fangars" d'aigües residuals i altres elements de claveguera, amb el risc que això suposa per les persones -en aquell punt hi ha la font dels Àlbers d'en Javà-, per afavorir la presència de els mosquits, per la fauna salvatge i pel propi aqüífer.

L'àmbit d'abocament està dins l'EIN La Conreria Sant Mateu Céllecs, dins el Parc Serralada Litoral.

Natura demana a les administracions que posin fil a l'agulla per resoldre aquest abocament definitivament.

Plànol del punt d'abocament

Una empresa de "noves tecnologies" torna un carrer d'Argentona a la década dels 60 del segle passat

Aquesta imatge no està feta a Catalunya la dècada dels 60 del segle passat. És d'ara mateix, al Carrer Rafael de Casanovas d'Argentona. El que observeu "plantat" a l'escossell de l'arbre, no és un tutor de l'arbre, sinó un pal de fusta per a instal.lacions elèctriques i telefòniques que una empresa ha instal.lat per reposar-ne un altre que s'havia podrit per l'humitat de l'arbre. Ara bé, aquesta vegada s'ha fet a l'any 2011, amb una fusta acabada de tractar amb els seus productes químics antifúngics, els quals probablement causaran la mort de l'arbre veí, i tot, com si no passés res.

Natura, preocupada per aquesta "bretolada" d'una empresa de referència de les noves tecnologies, s'ha dirigit a l'Ajuntament, que ja ens ha comunicat que es posarà mans a la feina per desfer la plantada . També demanem que s'avalui la situació d'aquest tipus de pals, com el que hi ha al carrer Josep Soler-Plaça Lluís Comopanys (dalt de l'Avinguda Marina), que impossibilita el pas de cotxets amb nens i gent gran per la vorera i obliga a anar pel mig del carrer en una àrea molt transitada per vehicles a motor.  Esperem que s'actui immediatament i quedi clar a tothom que Argentona defensa el seu patrimoni.

La 1era Caminada Nocturna de Natura aplega 60 persones

Imatge de la baixada dels Cirers... amb lots a la mà... Una gran nit sota un cel ple d'estrelles, acompanyats de 60 amics i amigues, grans i petits, fins arribar al Turó dels Cirers en la primera caminada nocturna de natura -i que ja podem dir que desprès de les felicitacions dels assistents, no serà la última-. Vam sentit rupits, merles, gaigs, enganyapastors i petits sorollets de ratolins i talpons roigs i un tudó que vam despertar a mitja nit...

Tot plegat, molt divertit, i preparats per tornar-hi una altra vegada...

Caminada nocturna per la natura d'Argentona avui!

nsAquesta nit farem la primera caminada d'amics de Natura al Turó dels Cirers.

Recordeu de portar un lot de cap o de mà, roba i ca´çat còmode, aigua, repelent de mosquits i moltes ganes de passar-s'ho bé.

Us adjuntem algunes coses d'interès per la sortida, com és el cant de l'enganyapastors (l'imatge de le dreta) i amb molta sort, del siboc i del duc.

Cant de l'Enganyapastors
Cant del Siboc, i granotes de fons

Retallades en sanitat, educació, medi ambient... on anirem a parar? Que vegin que no ens deixem prendre el pèl!

La Misèria de la Font Picant d'Argentona, o quan la pròpia administració planta espècies invasores

L'any 2008, en les obres que van millorar i consolidar la Font Picant d'Argentona, es va plantar una espècie invasora, la Misèria (Tradescantia fluminensis), que a priori, havia de revegetar els talusos de l'espai verd periurbà. Aquesta espècie va tapitzar immeditament els espais de plantació, però a continuació, va continuar reproduint-se i ocupant ràpidament els espais que li éren més atractius, curiosament a banda i banda de les torrenteres que van a parar a la Font Picant, dins l'EIN de la Serralada Litoral. 

 Així, va substituir a les espècie autòctones, concretament a la vinca (Vinca major) i a l'heura (Hedera helix).

En nomès 3 anys, va aconseguir naturalitzar-se i amb tant d'èxit, que el Parc Serralada Litoral va haber d'actuar per intentar controlar aquesta espècie ara invasora, arrencant més de 600 Kg en nomès una setmana, i portar-la a la deixalleria, per evitar que pogués abocar-se en un altre espai i continuar espandint-se.

El 2008, un botànic mataroní, en observar la plantació, va comunicar als responsables municipals la capacitat invasora d'aquesta planta, però, pel que sembla, aleshores no se li va fer cas.

La Tradescantia fluminensis (denominada Misèria en català, i Amor de Hombre o Estrellita en espanyol)  és originària del SE del Brasil i de l'Argentina. Va arribar a Europa a principis del segle XIX per a ser utilitzada en jardineria. Es tracta d'una herba perenne, de creixement ràpid, de tijes rastreres i gran capacitat per reproduir arrels als nusos. Les seves fulles son amples, ovades, carnoses i la seves inflorencències produeixen flors blanques i vistoses.

La poca exigència de les condicions de cultiu, la seva fàcil propagació vegetativa i el seu caràcter ornamental fa que s'utilitzi per repoblar talussos.

Tan mateix, l'espècie ha escapat dels jardins i s'ha naturalitzat al SO d'Europa, així avui la podem trobar a França, Portugal, España i Catalunya, entre d'altres territoris 

A més de la Tradescantia, a l'entorn de la Font Picant també hi trobem altres espècies invasores, com l'Acant o Ala d'àngel (Acantus mollis) (imatge de l'esquerra), la Robínia o Falsa Acàcia (Robinia pseudoacacia) i la Troana (Ligustrum sp.)

En un món globalitzat és fàcil que espècies vegetals invasores viatgin d'un país a un altre, ocupant ecosistemes i eliminant la vegetació autòctona, afectant a la vegetació, la fauna i al propi paisatge. Per això, tothom que intervé en la jardineria d'espais rurals, periurbans i urbans, ha de conèixer, primer, si les espècies que es volen implantar són invasores o no, i si ho són, substituïr-les per altres que no ho siguin, o millor per la vegetació autòctona.