46è. Viatge. Limousin, França. 1´5 maig 2024. Només ens queden 7 places.

Maig 2024. Sortida de les orquídies.

Més activitats a l'AGENDA DE NATURA, al lateral dret d'aquesta pàgina. Recordeu que si voleu rebre les nostres activitats, envieu-nos un mail amb el vostre nom a naturamaresme@gmail.com o enviar-nos un sms al 629 040 295, i les rebereu per sm

divendres, 29 d’octubre del 2010

Més entitats argentonines en defensa d'aquest territori

El Centre d'Estudis Argentonins s'uneix a Natura a la Plataforma Salvem el Maresme. Endevant! Hi ha molta feina a fer!

dimecres, 27 d’octubre del 2010

La Generalitat ocupa els terrenys afectats per la Ronda del Maresme sense comunicar-ho als expropiats

Ràdio Argentona. L'Ajuntament d'Argentona diu que la Generalitat no ha notificat res als expropiats

Malestar a Argentona perquè, segons l'Ajuntament, la Generalitat encara no ha informat personalment els afectats per les expropiacions que s'hauran de fer a causa de la construcció de l'anomenada ronda de Mataró al seu pas per Argentona. A tall d'exemple, el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament, Xavier Collet (TxA), afirma que "fins i tot ja s'han trobat estaques a les finques" sense cap notificació prèvia als propietaris. De fet, moltes d'aquestes estaques ja han estat arrencades pels amos dels terrenys.

Collet recorda que des del consistori "s'han enviat diverses cartes al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) demanant que es notifiquessin les expropiacions i que es respectessin els drets dels afectats a presentar al·legacions, però no s'ha rebut cap resposta". En aquest sentit, el regidor d'Urbanisme argentoní assegura que "ara mateix els expropiats estan indefensos i no estan gens d'acord en la manera com s'està desenvolupant tot el procés". En total, es calcula que la construcció de la ronda de Mataró -les obres de la qual es preveu que comencin a finals d'aquest any o a principis del que ve- afectin 65 finques del terme municipal d'Argentona -algunes de les quals són de titularitat municipal-, cosa que suposa una ocupació d'uns 100.000 metres quadrats de superfície, aproximadament.

D'altra banda, segons Collet, la construcció d'aquesta nova infraestructura "suposa un benefici per Mataró, però no per Argentona". Com a exemple, el regidor d'Urbanisme explica que una de les conseqüències que tindrà per al municipi la construcció de la ronda és la pèrdua del principal accés amb la capital del Maresme. Segons Collet, el nou nus que s'ha de fer al costat de la riera d'Argentona per millorar les connexions de la C-60 i la C-32 "hi farà molt insegura la incorporació amb cotxe". A més, el polític argentoní també opina que aquest fet farà que les dues carreteres secundàries que connecten Argentona i Mataró "vagin més plenes de cotxes sense estar preparades per aguantar-ho amb garanties".

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Èxit a la caminada per conèixer Sant Jaume de Traià des de Mataró

Més de 100 persones assisteixen a la caminada per Sant Jaume de Traià, organitzada per l'àrea de salud de l'Ajuntament de Mataró i l'entitat Natura, on també hi han participat els argentonins Lluís Mas, de la Plataforma Preservem el Maresme, i Oriol Marfà, de Sant Jaume de Traià., a més de la Mª Dolça Ribas, filla de l'insigne historiador mataroní Marià Ribas.

L'objectiu de la caminada era difondre els mataronins i maresmencs el que fou un antic veïnat de Mataró, avui formant part d'Argentona, i per difondre hàbits saludables, i ha servit per percebre la fragilitat d'un territori molt valuós naturalment i estratègic, i que avui torna a estar en perill.

Lluís Mas ha comentat l'immediat desenvolupament de la Ronda de Mataró, que afectarà al Turó de Cerdanyola i als conreus de Traià, especialment la Vinya de can Dangla de Dalt, la única que queda a Argentona. En Marfà, per la seva banda, ha parlat de la importància del veïnat de Sant Jaume de Traià des de l'època prerromana,  amb una agricultura potent, la recuperació de l'Aplec de Sant Jaume i de les pressions urbanístiques que posen en risc la continuïtat d'aquests paisatges. Fotografies: Francesc Navarro