46è. Viatge. Limousin, França. 1´5 maig 2024. Només ens queden 7 places.

Maig 2024. Sortida de les orquídies.

Més activitats a l'AGENDA DE NATURA, al lateral dret d'aquesta pàgina. Recordeu que si voleu rebre les nostres activitats, envieu-nos un mail amb el vostre nom a naturamaresme@gmail.com o enviar-nos un sms al 629 040 295, i les rebereu per sm

divendres, 21 de juny del 2013

El Maresme s'està quedant sense platges

Les platges del Maresme están malaltes.  Moltes de les platges que hi havia fa 50 anys, han deixar pas, avui, a monolítiques escolleres artificals de roques que protegeixen la primera línea de la costa, i darrera seu, la línea del tren, la carretera Nacional II i els nuclis urbans de la major part de municipis maresmencs.  L'estat de les platges es pot observar perfectament en d'un tram de Cabrera de Mar, en unes imatges aerees de 1956 i de 2012, i a la imatge de sota, del mateix punt, on es pot comprobar que avui dia, la platja ha estat substituïda per una escollera. Aquesta historia es repeteix en un 40% de tota la costa. I s'incrementa any a any.
 
La sorra de les platges s'ha perdut per l'artificialització del medi, concretada en la construcció dels ports, l'extracció de sorra de les rieres, la canalització de les rieres i torrents, i, en aquest cas un procés de renaturalització, l'abandonament de les terres de conreu i la seva reforestació per boscos. Així, els ports han imposat una barrera física infranquejable a la dinámica natural de la sorra de NE a SO, tancant el pas, i acumulant grans platges al NE, i deixant sense un gra de sorra al SO. Platges de 25 a 40 metres d'amplada, avui en tenen 4 o 5 a l'estiu, i desapareixent a l'hivern.
L'extracció de sorra de les rieres, feta tan de forma legal -amb unes autoritzacions de la Junta d'Aigües, precedesora de l'Agència Catalana de l'Aigua, sense atendre l'impacte ambiental que causaria-, com il.legal, han fet desapareixer milers de metres cúbics per a la construcció, i han incrementat la destrucció de les platges.
 
La canalització de les lleres, i el barratge del delta de la Tordera, també han causat la pèrdua de sorra i han malmès la seva dinàmica natural.
 
Finalment, l'abandonament del sòl agrícola, reconvertit avui en boscos i zones urbanes i industrials, ha reduit considerablement la superficie erosionable, i amb ell, la sorra que es arrossegada per les rieres fins a les platges.
 
A tot això, les administracions públiques han respost amb restauracions de platges mitjançant l'extracció de sorra de les rieres, sense resoldre les causes de la pèrdua de sorra, hi autoritzant noves activitats que sumen nous impactes sobre les platges.
 
No hi ha cap pla estratègic per preservar i restaurar les platges. No hi ha cap més política real sobre la línea de costa que potenciar el seu ús turístic. Un ús en perill, si tot continua igual.
 
Quan començarem a entendre les platges com un sistema natural que cal recuperar i preservar?

dilluns, 17 de juny del 2013

Aprenent a fer ratafia

Aquest diumenge es va fer el primer curset de coneixement de tècniques tradicionals relacionades amb la natura, i en aquest cas, per aprendre a fer ratafia.

Així, es va fer primer una caminada per Traià, per recollir una trentena de plantes aromàtiques i medicinals, com la malva, l'eucaliptus, el cap d'ase, la farigola, la cua de cavall, la cua de guilla... i desprès es va anar a l'Agropecuària d'Argentona per fer la formulació de la ratafia i posar a macerar les herbes dins del licor d'anisset. Això si, sense deixar-nos la nou verda que donarà color a tota la beguda.

Ara nomès cal esperar 40 dies a sol i serena per poder degustar un autèntic licor del país.