46è. Viatge. Limousin, França. 1´5 maig 2024. Només ens queden 7 places.

Maig 2024. Sortida de les orquídies.

Més activitats a l'AGENDA DE NATURA, al lateral dret d'aquesta pàgina. Recordeu que si voleu rebre les nostres activitats, envieu-nos un mail amb el vostre nom a naturamaresme@gmail.com o enviar-nos un sms al 629 040 295, i les rebereu per sm

dimecres, 12 d’agost del 2020

Oriol Bassa i Vila obté el títol de Doctor en Medi Ambient per la Universitat de Girona amb una tesi que analitza les transformacions territorials, el canvi climàtic en relació al risc d'inundacions a la riera d'Argentona i al Maresme

El coordinador de l'entitat Natura va obtenir aquest juliol el títol de Doctor en Medi Ambient per a la Universitat de Girona amb la tesi "Transformacions territorials, canvi climàtic i risc d'inundació a la conca de la riera d'Argentona (1950-2050). 

Concretament, la recerca d’aquesta tesi pretén avaluar els efectes de les transformacions territorials i del canvi climàtic al risc d’inundació, partint de l’any 1956 fins a l’actualitat, i estimant com seria l’àmbit geogràfic escollit el 2050 d’acord amb diferents escenaris d’adaptació o no al propi canvi climàtic.La recerca d’aquesta tesi pretén avaluar els efectes de les transformacions territorials i del canvi climàtic al risc d’inundació, partint de l’any 1956 fins a l’actualitat, i estimant com seria l’àmbit geogràfic escollit el 2050 d’acord amb diferents escenaris d’adaptació o no al propi canvi climàtic. 

Aquesta pretensió es concreta a través de l’objectiu general d’aquesta recerca: analitzar els efectes derivats dels canvis en els usos i les cobertes del sòl que ha experimentat la conca de la riera d’Argentona (El Maresme, Catalunya) des de 1956 fins al 2016 pel que fa al risc d’inundació, així com quina és la incidència que podria arribar a tenir, en aquest mateix sentit, el model de desenvolupament territorial futur, tot considerant diverses alternatives de creixement urbanístic, els impactes del canvi climàtic i l’aplicació de diferents mesures preventives i de mitigació.

L’àrea d’estudi es va definir per tractar-se d’un territori proper i conegut per a l’autor, tant a nivell personal com professional. Va ser fonamental la disponibilitat de les dades cartogràfiques i de la documentació referent a les inundacions més significatives que han afectat la zona des de 1956 fins a l’actualitat, dels estudis d’inundabilitat actuals conclosos i aprovats per l’administració pública, així com disposar de les definicions dels escenaris de futur i que ens han permès estimar la modelització de les dinàmiques espacials objecte d’anàlisi. Concretament es va seleccionar  la conca hidrogràfica de la riera d’Argentona, que comprèn 7.357 hectàrees i 149.958 habitants (any 2018). Agrupa els termes municipals d’Argentona, Dosrius, Òrrius i parcialment, els de Mataró i Cabrera de Mar. Es caracteritza per tractar-se d’una àrea amb unes condicions similars a la resta de conques litorals mitjanes i grans de la comarca del Maresme i del conjunt del sistema costaner català amb la juxtaposició d’un seguit de rieres i rambles. 

Per a determinar les transformacions territorials que s’han produït en aquesta conca  hem analitzat, en primer lloc, els canvis en els usos del sòl des de 1956 fins a l’actualitat. Tot seguit s’ha estimat la seva evolució futura, considerant com a horitzó l’any 2050 i pels escenaris ambientals A2 i B1 els quals es contemplen al Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC). A tal efecte s’ha utilitzat la cartografia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i les eines d’anàlisi i modelització dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG). Les dades obtingudes ens han permès conèixer que, el 1956, aquesta conca encara era majoritàriament forestal, amb domini de boscos esclarissats, però amb un significatiu espai agrícola que ocupava un terç de la superfície, i un espai artificialitzat força marginal. Fruit del desenvolupament econòmic i social, la conca ha modificat substancialment aquesta distribució d’usos. Així, actualment, l’espai agrícola s’ha reduït fins a esdevenir, tan sols, el 10% de la superfície. En sentit contrari, l’espai forestal s’ha incrementat fins assolir gairebé el 80% del total, però ara amb boscos espessos. Hi sobresurt en la dinàmica descrita l’augment del sòl artificialitzat fins assolir gairebé un 14%. 

A partir de la situació actual, s’han incorporat nous condicionants per estimar com seria aquest territori al 2050, basant-nos especialment en la incidència del canvi climàtic i en l’ordenació del territori. Així, s’ha obtingut la distribució esperada dels nous usos i cobertes de la conca, on segons l’escenari que valorem, es tindrà un major o menor impacte sobre el territori que, en tot cas, es traduirà en unes condicions més compromeses que les actuals. D’una banda, l’escenari B1, el més moderat, descriu canvis ràpids de les estructures econòmiques orientades cap a una preponderància dels serveis i de la informació, acompanyats d’un ús menys intensiu dels materials, amb la introducció de les tecnologies netes i amb un aprofitament eficient dels recursos. En cas de considerar aquest escenari obtindrem una conca on, respecte a l’actualitat, no s’incrementaria significativament la superfície artificialitzada i es mantindrien els espais agrícoles i forestals. En canvi, l’escenari A2, traduït a l’escala local, comportaria un increment del sòl artificialitzat, la reducció i degradació dels espais agrícoles i la pèrdua de valors ambientals dels usos forestals. En ell s’incrementarien els boscos esclarissats en els vessants orientats al sud i de major pendent, amb la corresponent pèrdua d’una part important dels boscos de major valor ambiental.

Una vegada identificats els diferents canvis en els usos del sòl dels diferents períodes a estudiar, s’ha procedit a determinar les respostes hidrològica i hidràulica de la conca, per tal de conèixer com afectarà al risc de les inundacions. Uns canvis d’usos i cobertes que causaran transformacions rellevants en la formació d’escorrentiu i en l’acumulació o no d’aigües pluvials a les lleres en cas d’aiguats.

El planejament actual dels municipis de la conca de la riera d’Argentona no té en compte el risc de les inundacions. Aquesta manca de prevenció implica que, en el cas que es produïssin unes de caràcter catastròfic, el nivell de risc seria molt alt.

L’aplicació dels diferents paràmetres de les transformacions territorials d’acord amb els condicionants per cadascun dels períodes d’estudi a través dels Sistemes d’Informació Geogràfica i el càlcul posterior de l’exposició i la vulnerabilitat de les inundacions han permès identificar les zones inundables i el grau d’afectació. També valorar els danys de les estructures i dels continguts afectats per cadascun dels seus usos, d’acord amb els preus unitaris preestablerts per diferents administracions. Segons la metodologia experimental emprada, es partiria d’uns danys quantificats en 104 M€ de l’actualitat, els quals es doblarien fins als 202 M€ per l’escenari 2050 B1, i s’assolirien uns valors màxims de 268 M€ per a l’escenari 2050 A2.

Els resultats obtinguts posen en evidència els danys potencials causats per les transformacions territorials i amplificats per les dinàmiques associades al canvi climàtic. Així doncs, cal prendre mesures per minimitzar els risc i les pèrdues ocasionades per les inundacions. En aquest sentit, es proposa ordenar el territori amb l’objectiu de fer-lo més resilient i reduir la seva exposició i vulnerabilitat al risc d’inundacions. El planejament urbanístic s’ha d’adaptar al canvi climàtic i, en especial, al risc d’inundació. Paral·lelament, ens cal disposar de plans d’emergència locals i supramunicipals de conca que incloguin les mesures de prevenció i reducció del risc, i fixar sistemes d’alerta dels gestors d’emergència i de la pròpia ciutadania. 

Més enllà de les qüestions normatives i tècniques, l’educació, la sensibilització i la formació en el risc són igual de fonamentals per reduir la vulnerabilitat de la societat front nous episodis. Amb elles estarem formant i sensibilitzant a la ciutadania en les dinàmiques naturals, en la precaució i l’adaptació, tot augmentant la capacitat de resposta i de recuperació no només de cada individu, sinó del conjunt de la comunitat.