NATURA et convida a la cadena humana de l'Onze de Setembre

L'entitat Natura proposa als seus associats i amics que donin suport a la cadena humana de l'Onze de Setembre de 2013, l'anomenada VIA CATALANA, organitzada  per l'ANC i amb el suport d'altres associacions i de la societat civil.

Amb la Marxa cap a la Independència i la manifestació del passat Onze de Setembre, els catalans vam evidenciar l’existència d’una majoria social favorable a la independència i vam empènyer a la classe política a fer les passes necessàries per a la consecució d’un Estat independent.

Aquest 11 de Setembre, cal convertir la Diada en l'avantsala de la independència. El món ha de tornar a mirar cap a Catalunya per a que vegi quina és la voluntat majoritària i democràtica del poble català i, alhora, reforçar el procés que ha de permetre als catalans d’assolir la llibertat no més tard del 2014.  Ara és l'hora de la Via Catalana. Enllaçats, units, resseguint el país amb una cadena humana per tal de convertir en realitat l’anhel majoritari dels catalans, esdevenir un nou Estat d’Europa.

Així, NATURA demanant als seus associats i amics que s'apuntin a qualsevol dels trams de la VIA, però especialment als trams de Cabrera de Mar. Si voleu apuntar-vos amb nosaltres, envieu-nos el més aviat posible un mail amb el vostre nom i cognom, núm. de DNI i telèfon móvil, i us apuntarem amb nosaltres a través de l'ANC Cabrera de Mar i l'ANC Argentona.

Catalunya ens necessita.

Un 10 pel viatge a Eslovènia i Croàcia!

Un 10! Aquesta era la valoració més expressada pels companys i companyes del viatge. Deu dies per descubrir els parcs naturals i els paisatges d'Eslovènia i Croàcia, ens han permés caminar per Vintgar, Pletvice, Sckojan, Lbjbliana, Zagreb, Graz, Orsegi, Velebit, Kobarid... uns paisos on domina el verd, l'ordre, la natura humanitzada més coherent... i on els socis i sòcies i amics de Natura ens ha agradat moltíssim! Amb ganes de tornar-hi!

El Maresme s'està quedant sense platges

Les platges del Maresme están malaltes.  Moltes de les platges que hi havia fa 50 anys, han deixar pas, avui, a monolítiques escolleres artificals de roques que protegeixen la primera línea de la costa, i darrera seu, la línea del tren, la carretera Nacional II i els nuclis urbans de la major part de municipis maresmencs.  L'estat de les platges es pot observar perfectament en d'un tram de Cabrera de Mar, en unes imatges aerees de 1956 i de 2012, i a la imatge de sota, del mateix punt, on es pot comprobar que avui dia, la platja ha estat substituïda per una escollera. Aquesta historia es repeteix en un 40% de tota la costa. I s'incrementa any a any.

 

La sorra de les platges s'ha perdut per l'artificialització del medi, concretada en la construcció dels ports, l'extracció de sorra de les rieres, la canalització de les rieres i torrents, i, en aquest cas un procés de renaturalització, l'abandonament de les terres de conreu i la seva reforestació per boscos. Així, els ports han imposat una barrera física infranquejable a la dinámica natural de la sorra de NE a SO, tancant el pas, i acumulant grans platges al NE, i deixant sense un gra de sorra al SO. Platges de 25 a 40 metres d'amplada, avui en tenen 4 o 5 a l'estiu, i desapareixent a l'hivern.

L'extracció de sorra de les rieres, feta tan de forma legal -amb unes autoritzacions de la Junta d'Aigües, precedesora de l'Agència Catalana de l'Aigua, sense atendre l'impacte ambiental que causaria-, com il.legal, han fet desapareixer milers de metres cúbics per a la construcció, i han incrementat la destrucció de les platges.

 

La canalització de les lleres, i el barratge del delta de la Tordera, també han causat la pèrdua de sorra i han malmès la seva dinàmica natural.

 

Finalment, l'abandonament del sòl agrícola, reconvertit avui en boscos i zones urbanes i industrials, ha reduit considerablement la superficie erosionable, i amb ell, la sorra que es arrossegada per les rieres fins a les platges.

 

A tot això, les administracions públiques han respost amb restauracions de platges mitjançant l'extracció de sorra de les rieres, sense resoldre les causes de la pèrdua de sorra, hi autoritzant noves activitats que sumen nous impactes sobre les platges.

 

No hi ha cap pla estratègic per preservar i restaurar les platges. No hi ha cap més política real sobre la línea de costa que potenciar el seu ús turístic. Un ús en perill, si tot continua igual.

 

Quan començarem a entendre les platges com un sistema natural que cal recuperar i preservar?

Aprenent a fer ratafia

Aquest diumenge es va fer el primer curset de coneixement de tècniques tradicionals relacionades amb la natura, i en aquest cas, per aprendre a fer ratafia.

Així, es va fer primer una caminada per Traià, per recollir una trentena de plantes aromàtiques i medicinals, com la malva, l'eucaliptus, el cap d'ase, la farigola, la cua de cavall, la cua de guilla... i desprès es va anar a l'Agropecuària d'Argentona per fer la formulació de la ratafia i posar a macerar les herbes dins del licor d'anisset. Això si, sense deixar-nos la nou verda que donarà color a tota la beguda.

Ara nomès cal esperar 40 dies a sol i serena per poder degustar un autèntic licor del país.

Que caldria fer si trobem una cria d'ocell?

Quan som al final de la primavera, passejant pel bosc, sota l’arbreda del carrer, o bé al jardí, potser tindrem l’ocasió de trobar-nos amb una cria d’ocell, que no pararà de cridar-nos l’atenció, o bé, s’amagarà dissimuladament. Ocells abandonats? Ocells perduts? Doncs probablement no. Ens trobem davant el primerenc de la pollada... el que ha tret primer el bec de la closca de l’ou i ha començat a descobrir el nou món que se li obra als ulls... amb tanta mala fortuna, que aviat s’acabarà el niu i caurà a l’incert món del desconegut.

Si el pare o la mare són per allà, aviat el recollirant i el tornaran al niu, on, amb la lliçó apresa, no es tornarà a moure fins que arribin les classes de volar amb els seus progenitors.

Si te mala sort, es trobarà un gat, un gaig o una garsa, i acabarà aquí la cursa de la vida, engolit per l’afamat depredador.

Que hem de fer si nosaltres ens trobem un d’aquests aventurats cadells d’ocells? Doncs absolutament res... deixar-lo on l’hem trobat, sense tocar-lo, i allunyar-nos-en, esperant que els seus pares se n’adonin de tan preuada pèrdua i el vinguin a recollir...

El que no farem és emportar-nos-el a casa, on, gairebé amb tota certesa, es morirà al cap d’unes hores, davant la tristor dels nostres fills i filles, i la nostra desolació per no haver-lo pogut cuidar. Nosaltres no estem preparats per capturar insectes, anar a buscar llavors, predigerir-les i ficar-les al bec d’aquests cadells insaciables.

Així, amics, en aquest cas, el millor amic de la natura és el que, quan veu un petit cadell d’ocell, el deixa allà on el troba, per ajudar-lo, ara si, a sobreviure.

 

 

Fem Ratafia, a Argentona i a Palafolls

L'entitat Natura col.labora en el curset Fem Ratafía, de Palafolls, que es farà el proper dissabte, 22 de juny, a Palafolls, on també s'aniran a recollir les herbes al bosc, i desprès es prepararà la Ratafía. No us ho perdeu!

Vols aprendre a fer ratafia?

Desprès dels cursets de Cartografia i Orientació i d'Identificació dels Arbres, ara aprendrem a fer Ratafía. Així, per una banda coneixerem les herbes remeieres que s'utilitzen en aquest licor, el seu procés de recollida i posteriorment, farem el licor, que, una vegada acabat el curset, ens l'emportarem a casa perquè es produeixi la maceració i desprès, degustar-lo amb amiucs i família.

Per aquest curs tindrem una experta en el món de la ratafía, que ens acompanyarà a recollir les plantes, i posteriorment, a fer la ratafía.

Per fer el curs, caldrà portar 1 litre d'anisset. Però si no sabeu on trobar-lo, nosaltres us el portarem, pagant un petit suplement al curs.

Si us bé de gust aprendre a fer ratafía, no espereu a apuntar-vos! Nomès hi ha 12 places!

Descobrim el Poblat Ibèric i el Castell de Burriac abans de la revetlla de Sant Joan

Les entitats Fundació Burriac, Yuuussa i Natura convoquen, pel proper diumenge, 23 de juny, la XIV. Trobada dels Amics de Burriac al Castell de Burriac, enguany, amb sortides simultànies a les 8h del matí de les Fonts Picants d'Argentona i Cabrera de Mar, fins al poblat ibèric de Burriac, i d'allà, pujar plegats fins al Castell.

Es recomana portar aigua, gorra, roba i calçat còmode per caminar. Porteu-vos esmorzar.

L'activitat és gratuïta i no cal inscripció. La pujada més fácil és des de Cabrera de Mar. Des d'Argentona és una mica més difícil, però una persona acostumada a caminar regularment, la podrá fer sense problemas.

Palafolls, seguint l'extraordinari viatge d'una gota d'aigua

El passat diumenge, 19 de maig, desafiant la pluja, que va caure amb força a escassos 500 metres del nostre camí, prop de 60 persones van descubrir el Molí d'en Puigvert o de la Cadireta d'en Mauri, la Freixeda i els Aiguamolls del Molí d'en Puigvert, van visitar l'agrobotiga i els hivernacles d'agricultura ecològica de can Plana Munt, de la mà de Miquel Riera, i, finalment, van travessar l'aiguamoll del Gorg del Can, de nova creació, amb el seu molí de vent per extreure aigua del subsòl i recarregar l'aqüífer. La caminada va ser organitzada per l'Ajuntament de Palafolls, i guiada pel naturalista Oriol Bassa.

Caminada a Palafolls per descobrir l'extraordinari viatge d'una gota d'aigua, el 19 de maig

Natura et convida el diumenge 19 de maig, a la caminada guiada organitzada per l'Ajuntament de Palafolls , per descubrir l'extraordinari viatge d'una gota d'aigua, des de que cau del cel, fins que torna al mar, atravessant un bosc inundat de freixes, resseguint rieres, recs i valls, descansant en un aiguamoll i tornant a la Tordera per acabar al mar.

Sortirem a les 9h del matí de la Plaça de Santa Maria de Palafolls, davant de l'església, iels que vingueu d'Argentona, sortirem a les 8.15h de l'entrada sud, on hi ha la senyera i l'estalada.

Es recomana portar gorra, aigua i esmorzar.

Dificultat fàcil. Activitat gratuïta. No cal inscripció.

Diada d'agraïment als socis i amics de l'entitat

Natura celebra el dia dels socis i d'amics de l'entitat amb una caminada als Bufadors de Beví, a Bellmunt, i un dinar a Vidrà, on hi van participar 45 persones, entre petits i grans. Els Bufadors és un indret màgic i divers, on hi podem trobar roures, alzines, aurons blancs, aurons negres, blades, moixeres, moixeres de pastor... i també pels propis bufadors, uns forats naturals fets a la muntanya per la dissolució de la roca calcària, i que comuniquem aquest espai culminal amb la base dels cingles, i l'aire fred o calent, segons s'hi ve del nord o del sud, el travessen fins a sorpendre els visitants. Si no hi heu anat mai, us ho recomanem. Desprès, segur que ja hi tornareu!

Natura et convida al Girona Temps de Flors

Natura et convida al Girona Temps de Flors i a descobrir-ho d'una forma diferent, a través del guiatge d'un professor de jardinería del nostre equip d'educació ambiental. Aquí tens com fer-ho per venir amb nosaltres!

Jardineria de Petit Format amb Natura, una altra manera de fer sostenible el nostre entorn

Joan Roig fent la Masterclass del curs de jardinería (foto J. Benítez)

Natura ha clausurat avui amb èxit el primer curset de Jardineria de Petit Format, amb la participació de 10 alumnes -a partir d'ara amics!- que han pogut aprendre els coneixements bàsics de la jardinería per a balcons, terrasses i jardins de petita mida, així com descubrir les espècies més importants de la jardinería sostenible. Un bon equip per aconseguir espais verds i jardins més amables, atractius i sostenibles. I gràcies a l'Agropecuària Argentona i al Grup Roig i Outlet de Plantes Aldrofeu per col.laborar amb el curset. Aviat farem una nova edicció!.

Un possible elefant antic a Canayamars

L’elefant antic, Elephas (Palaeoloxodon) antiquus (Falconer i Cautley, 1847), és un elefàntid fòssil quaternari trobat a diferents punts d’Europa, entre els quals cal incloure la península Ibèrica. A Europa, les restes fòssils més antigues d’aquest elefant corresponen al trànsit entre el pliocè i el pleistocè (al voltant de 1.800.000 anys d’antiguitat). Les troballes paleontològiques d’aquesta espècie se succeeixen al llarg de tot el registre fòssil del pleistocè, fins a la seva desaparició durant el würmià antic (de 75.000 a 60.000 anys). L’elefant antic visqué a la península Ibèrica durant el pleistocè, coincidint amb situacions climàtiques temperades, similars a les actuals de les nostres latituds. Convisqué amb diferents

espècies de fauna, com altres elefants, rinoceronts, cérvols, bous salvatges, óssos… i l’home. Ocupà medis amb un gran desenvolupament forestal, amb espècies comunes avui en dia: pins, alzines, roures, freixes, oms, faigs, avets, boixos, etc.

L’any 1991, en Manuel Zambrano, pouaire de les Franqueses del Vallès, trobà unes restes fòssils a Canyamars (Maresme). El descobriment el realitzà, fortuïtament, durant les obres de construcció d’un pou de captació d’aigües per a l’Ajuntament de Dosrius. L’any 1994, l’autor de la troballa, cedí les restes fòssils al Museu de Granollers - Ciències Naturals.

El pou on es va realitzar la troballa se situa al costat de can Gel, al marge dret de la riera de Canyamars, tot just abans del seu aiguabarreig amb la riera de Can Rimbles. (Autors: A. Arrizabalaga-J. Bertran)

 

 

Aprendre les plantes aromàtiques, culinàries i medicinals el cap de setmana abans de Sant Joan

Dins els cursets naturalistes de butxaca, Natura et proposa descubrir les plantes aromàtiques, medicinals i culinàries del nostre territori, i saber com i quan s'han de recol.lectar, com es conserven i quins son els seus usos més habituals. I quina millor temporada per aprendre sobre el món d'aquestes plantes, que pels vols de Sant Joan. Si voleu apuntar-vos, no espereu massa, ja que les places són limitades.