Descobrim Eslovènia i Croàcia pel 2013: un viatge a la natura de petits països de l'est d'Europa

Desprès de Costa Rica, els Estats Units i França, ara us proposem anar al melic d’Europa, on els paisatges tenen mil verdors i els rius i el mar són de color maragda.

Us convidem a passejar-nos pels senders de les Gorgues del Vintgar, el Parc Nacional de Plitvice i les grutes d’Scokjan... on comprovareu que alguns dels paisatges més fantàstics que us heu imaginat, existeixen. Si, son reals, i formen part d’Eslovènia i Croàcia... Visitarem ciutats de butxaca, restaurades amb molt de seny i deixar passar l’estona en un cafè tot siguent el protagonista de l’aventura!

Preu per persona del viatge és de 1200 €. Nomès ens queden 3 places. Inclou el vol amb línia regular (impostos i tasses actuals inclosos), l’estada als hotels (en habitació doble) i esmorzar, l’assegurança de viatge (accidents, pèrdues, robatoris, anul·lació...), el transport en mini bus amb xofer nadiu, un guia de natura, l’entrada a les grutes, l’accés al blog exclusiu del viatge amb tota la, informació i reunió preparatòria.

Últimes places pel viatge al Priorat del primer cap de setmana d'Octubre

Et proposem una sortida de cap de setmana per descobrir el Priorat d'una manera diferent i intensa. Sense aborrir-te. Amb una caminada el dissabte al matí per un camí de ferradura (de 6 km, apte per tots els públics) de la Xarxa de senders del Priorat, la visita a Scala Dei, i l'endemà, una caminada pel Congost de Fraguerau, paisatge molt atractiu i únic i la visita del poble de Siurana, guaita de tota la comarca. I el tast dels vins del pais!

I tot a uns preus excepcionals. Transport, assegurança, sopar, dormir i esmorzar de bufet a l'Hostal el Senglar de l'Espluga de Francolí, més el guia i la web del viatge, 100 € pels socis de Natura, Fundació Burriac, CEA i ADF, i 105 per la resta del públic.

Si t'interessa, truca'ns ja al 629 040 295. Nomès ens queden 6 places!

El 21 de setembre, celebrarem que can Puig i Cadafalch ja és del poble

Finalment Can Puig i Cadafalch és d'Argentona, dels argentonins i argentonines. 

Agraïm a tots els vilatans i vilatanes, entitats, plataformes, col.lectius i formacions polítiques que han treballat per aconseguir aquesta feina. I especialment a l'Ajuntament d'Argentona, al Centre d'Estudis Argentonins i a tots els companys i companyes de Natura que han fet possible el que fa uns anys semblava un somni.

Un somni que ha evitat l'ensorrament del casal modernista de can Puig i Cadafalch.

Va ser en aquest blog on es va difondre una de les denúncies  que més van impactar a la societat. I ja vam dir aleshores, que posariem can Puig i Cadafalch a primera plana de l'activitat informativa i de les xarxes socials, fins que no es resolgués. I ho hem complert.

Ara ja anem per bon camí.

Com en altres prioritats de la nostra societat, ha estat el poble, i les administracions públiques més properes al poble, les que han fet moure peça als responsables públics i privats.

Per tot això, us convoquem el proper divendres, 21 de setembre, a les 7 de la tarda, a can Puig i Cadafalch, per, conjuntament amb el Centre d'Estudis Argentonins i l'Ajuntament d'Argentona, fer públic que can Puig i Cadafalch ja és del poble!

La feina només acaba de començar.

Ens caldrà molta, però que molta gent al darrera. T'hi apuntes?

L'ampliació del Parc Serralada Litoral s'oblida dels connectors biològics i les zones agrícoles en perill

Tot i que l'inici del procés per ampliar el PEIN de la Serralada Litoral és una bona notícia, per NATURA no podem deixar de banda que la proposta actual és imcompleta a nivell ambiental i estratègic.

Primer de tot, perquè no s'ha aprofitat l'ocasió per incorporar al PEIN els connectors biològics, tan necessaris i vitals per a la sostenibilitat dels espais naturals, i de la vegetació i fauna que contenen. S'han deixat de banda els que connectaven la Serralada Litoral amb Collserola, amb Gallecs i amb el Montnegre-Corredor (concretament aquest amb una figura circular al plànol adjunt).

Complementàriament, tampoc s'ha incorporat al PEIN de la Serralada Litoral, o bé al del Montnegre-Corredor, l'àrea del marge esquerra de la riera d'Argentona (figura rectangular al plànol), territori sofert a pressions urbanístiques i del pas d'infraestructures, bàsic per garantir la qualitat de vida dels argentonins, i per crear un segon i més ampli connector entre els espais naturals del Montnegre-Corredor i la Serralada Litoral.

Des de Natura també proposem d'establir una figura dins els plans d'usos del Parcs Naturals que permetin el desenvolupament de les agricultures integrades i ecològiques, i afavoreixin d'una forma real i efectiva la producció agrícola i forestal sostenibles. Necessitem que les persones que han garantit la persistència d'aquests territoris, puguin continuar vivint i treballant la terra amb criteris sostenibles i amb garanties de futur.

No es pot acabar el procés d'ampliació sense incorporar aquests territoris, ja que sino en quedaria afectada la pròpia viabilitat de l'espai natural i de la major part d'hàbitats i espècies que conté.

Argentona immersa en una guerra d'aigües... però qui ha de fer què?

En les darreres setmanes, l'equip de govern i l'oposició d'Argentona s'han immers en una guerra d'aigües, que va tenir un primer capítol amb el tancament i posterior avís de contaminació de la Font Picant, les auditories i cessament del Gerent de la Companyia d'Aigües d'Argentona i, últim capítol, per ara, el tancament de la mina de la Font de Sant Domingo, a escassos dies de la Festa Major d'Argentona, en la qual la tradició porta a molts els argentonins a veure de l'esmentada font. Però els argentonins i argentonines, es pregunten que està passant amb l'aigua de les fonts d'Argentona? Estan contaminades? Si, no? Si ho estan, quin risc hem assumit? Qui era el responsable dels anàlisi d'aigua de les fonts? Com actuava aquest/s responsable/s davant episodis de contaminació de les aigües puntuals o permanents? Com es que les fonts de major ús i frecuència no compleixen la legislació que obliga a indicar la seva potabilitat? 
Si analitzem la normativa, bàsicament el Real Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà, queda molt clar qui, com i quan s'han d'analitzar les aigües de la xarxa i de les fonts més freqüentades. Concretament, són els Ajuntaments els que han d'informar als ciutadans de l'estat de les fonts més freqüentades.

Segons la normativa, concretada en un document públic del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, tots els Ajuntaments son responsables de:

• assegurar que l'aigua subministrada en el seu àmbit territorial és apta pel seu consum.
• Controlar la qualitat de l'aigua de l'aixeta del consumidor i elaborar un informe anual sobre els resultats obtinguts en cada zona de subministrament del seu àmbi territorial.
• Censar les fonts naturals de freqüentació elevada i garantir la informació d'aquestes als possibles consumidors.
• Vetllar pel compliment de les obligacions dels gestors de les activitats comercials i públiques.
• Respecte a les gestions de l'aigua que dur a terme un concessionari (en aquest cas Aigües d'Argentona), l'Ajuntament ha de vetllar pel compliment de la normativa vigent.
• Participar en el sistema d'informació d'aigües de consum públic de Catalunya SINAC.

Desconeixem si aquestes responsabilitats estaven delegades a la Companyia d'Aigües d'Argentona, però no sabem perquè ningú no va fer complir tota la legislació aplicable, des de que va entrar en vigor, el 2003, fins avui.

Des de Natura demanem a les administracions la màxima transparència i informació en matèria de proveïment i subministrament d'aigua per a consum humà a Argentona, i l'aplicació de la legislació vigent, tan a l'aigua de xarxa, com a les fonts més freqüentades.

Finalment, demanem que es depurin les responsabilitats que aquestes actuacions hagin pogut causar.

Èxit del viatge als parcs naturals de l'Oest dels Estats Units

Des del passat 29 de juny fins avui, s'ha realitzat el 12è Viatge de natura als parcs naturals de l'Oest dels Estats Units, visitant Zion, Bryce, Mesa Verde, Canyonlands, Arches, Dead Horse Point, Grand Canyon, Death Valley, Yosemite, Muir Woods i les ciutats de Las Vegas i San Francisco.  Així, hem passat de visitar Canyons indòmits i salvatges a deserts amb més de 50 graus de temperatura, caminar pels boscos de sequoies, com el de Mariposa Grove, a Yosemite (fotografia de la dreta), on hi ha el tercer arbre més gran del món, el Giant Grizzle, amb uns 1760 anys d'edat, les reserves índies Navajo i Soshone, i les ciutats de San Francisco, amb el Golden Gate, Lombard Street, el Cable Car... i la penosa ciutat de Las Vegas, on un decoreat de cartró pedra amaga una realitatque no volem pel nostre país.

2ona Caminada Nocturna de Natura

Natura convoca la 2ona. Caminada Nocturna, pel proper 21 de juliol, amb anada pels boscos d'Argentona. Sortida, puntuals (amb el toc de les campanades) de la Plaça d'Argentona. No serà una caminada difícil. Us hi esperem. Vingueu acompanyats d'amics i familia!

Sr. Adelson, No som dignes d'Eurovegas (Albert Om)

Benvolgut senyor Adelson: aquesta setmana he llegit que si Eurovegas ve a Barcelona és perquè la seva dona està enamorada de la ciutat. ¿Em vol creure? Faci un bon pla de negoci. No fiï la decisió als capricis de la seva senyora. Veurà com Catalunya no és país per a casinos.
Aquí portem mesos analitzant i debatent cada detall del seu projecte i, en canvi, vostè em sembla que no ens té gens estudiats. Potser s'ha deixat enlluernar pel sol, les platges, el Barça, les Rambles o la sangria. Però el seu negoci va de casinos i algú li hauria d'explicar com som els catalans en aquesta matèria. Pensi que el màxim joc d'atzar nacional que ens permetem és la botifarra, que per aprendre a jugar-hi has de tenir un postgrau en matemàtiques i per perdre-hi un euro t'has de passar tres hores en un bar, contrant i recontrant.
És veritat que el 22 de desembre tots juguem a la rifa de Nadal però, com que trobem excessius els 20 euros que valen els dècims, els dividim en participacions i fem que les venguin els nostres fills perquè, pobrets, puguin anar de viatge de final de curs. Per sostenir les entitats del poble, el dia de Sant Esteve a la tarda anem a fer una quina: el 22, els dos aneguets; el 15, la nena maca. El diumenge al matí, a la mitja part del futbol, rifem un pernil entre els assistents per pagar el manteniment del camp. A la tele el concurs que triomfa és El gran dictat i a la ràdio l' Enigmàrius , perquè ens agrada més jugar amb la nostra llengua que amb els nostres calés. I potser sí que quan anem de viatge hi ha un dia a la vida que ens arreglem i anem a Montecarlo o a Las Vegas, però fem un fons comú de 20 euros per cap i, quan s'acaben, a l'hotel a dormir.
No sé si tot plegat justifica la inversió que pensa fer a Catalunya, senyor Adelson. Per això li deia si els seus assessors l'havien informat bé. Pensi, a més, que aquí se'ns ha dit que ens llevem ben d'hora ben d'hora i ara ve vostè i ens proposa que anem a dormir ben tard i ben jugats. Se'ns parla del valor de l'esforç i ara resulta que ho haurem de fiar tot a la sort. Deixar-ho en mans d'algú com vostè, mister Marshall del segle XXI, a mig camí entre Benny Hill, Hugh Hefner i Torrebruno.
Per tot això que li he exposat, senyor Adelson, no és que nosaltres no vulguem que vingui Eurovegas. Al contrari. Hauria de sortir de vostè no voler venir a Catalunya.
El felicito per haver plantejat Eurovegas com un enfrontament entre Barcelona i Madrid. Vostè ha fet aflorar les nostres contradiccions: no ho volem per a nosaltres perquè sabem que anirà malament. Però encara menys ho volem a Madrid; no fos cas que anés bé

TANCA DEFINITIVAMENT LA PEDRERA DE LA FEU!

Abocaments de residus a la Feu, maig 2011
(M. Pérez i Natura)

Natura i diverses formacions polítiques locals i diversos governs locals, com l'actual, tenen avui molt a celebrar! 
La Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya ha comunicat a l’Ajuntament d’Argentona la cancel.lació definitiva de l’autorització d’explotació de recursos miners de la Pedrera de La Feu. 
Natura, entitat que ha liderat el tancament d'aquesta activitat extractiva, amb múltiples denúncies per l'ampliació il.legal, l'abocament de residus o l'afectació constants als veïns de l'entorn de la Pedrera, o organitzant la manifestació que va convocar més de 500 argentonins, celebra el tencament definitiu de l'activitat i demana ara que es procedeixi a la seva immediata restauració i a l'aplicació de la legalitat vigent que ha estat múltiples vegades incomplerta. 
Natura també felicita a les entitats, partits polítics i a les administracions que han donat suport en aquesta reivindicació ciutadana.

El proper diumenge, 10 de juny, anem a Burriac

L'entitat natura, conjuntament amb la Fundació Burriac i Yuuuuussssssaaaaaa de Cabrera de Mar, convoquem el proper diumenge, 10 de juny, a les 8h del matí, a la Plaça de l'Esglèsia, per enfilar-nos per corriols de muntanya, a l'ombra, fins arribar a Burriac, on ens trobarem amb d'altres enamorats del Castell que s'enfilaran per Cabrera, Cabrils, Mataró i altres municipis de les rodalies. Poteu gorra, crema solar, i aigua. Podeu venir amb els nens i nens. A dalt del Castell es faran diverses activitats infantils. No hi falteu!

Et convidem a un nou viatge de natura, història i paisatge, ara al Priorat!

Natura, la FADFM i les entitats col.laboradores, et convidem a un nou viatge, pel proper 6 i 7 d'octubre, a la comarca del Priorat, per descobrir camins de ferradura entre vinyes i oliveres, el màgic poble de Siurana... i tot el que pot fer un cap de setmana diferent... compartint caminades, taula, paisatges... Ara queden nomès 40 places. Si vols venir, apunta't ja!

Les Rondes de Mataró i el Maresme aturades definitivament

Finalment, la crisi, la pressió social i la llògica del propi projecte deixen de banda les Rondes de Mataró i Maresme, i cercaran, tan les administracions, com la sociteta civil, un model que hauria de ser més integrador, sostenible i eficient. Tot i així, queden molts temes per resoldre, com que es farà amb les reserves de diners que ja s'havien fet als pressupostos públics, les concessions de projectes i obres i fins les expropiacions iniciades. Però el més important és que una actuació com les Rondes de Mataró i Maresme, que haguessin significat un desastre mediambiental i social, s'ha quedat al calaix. Des de Natura agraïm la feina feta per la societat civil, i en especial per la Plataforma Preservem el Maresme, de la qual en formen part des d'un inici, on s'han agrupat un total de 87 entitats i partits polítics, amb l'objectiu d'evitar que aquesta comarca fos trinxada una vegada més. Ara haurem de continuar atents en la defensa del territori. Hi ha molta feina a fer encara.

Sortida del 27 de maig

Les persones apuntades a la sortida del 20 de maig a la caminada als Bufadors de Bevi, Santa Maria de Besora, sortirem puntuals a les 7.30h del matí de la Plaça Nova. Porteu roba còmoda per caminar, gorra, crema solar, aigua i esmorzar (tot i que pararem a Montesquiu per fer un cafetonet ràpid).

Els que no porteu cotxe, ens redestribuirem entre els que en portem. El dinar serà a Vidrà, preu 12 €. Cal apuntar-se abans a Natura, tel 629040295.

Si algú més vol venir, contacteu amb Natura ja!

Fins diumenge.

Canvi de dates. Sortida del 20 de maig, passa al 27 de maig

Si, la pluja d'avui ens ha obligat a canviar de dates i passar-la al 27 de maig. Així, us proposem fer una caminada pels Bufadors de Bevi, de 6 km, amb sortida a les 7.30h de la Plaça Nova el proper diumenge, 27 de maig, amb parada per esmorzar a Montesquiu i dinar de pic-nic, o els que vulguin, al Restaurant Serrasolses de Vidrà, per nomès 12 € els adults.

Cal que ens envieu un mail a naturamaresme@gmail.com, indicant quans veniu, i si portareu cotxe o no. Les places son limitades. Els que no tingueu cotxe, us donarem la possibilitat d'anar amb els que portin cotxe, col.laborant amb el cost de la benzina.

I al Vallès, a la Roca, teniu on comprar sosteniblement i sa, al Petit Vallès...

A Petit Vallès estimem la terra, el nostre entorn. A Petit Vallès podràs trobar productes de proximitat, altrament anomenats de km0. Són productes que provenen directament del nostre entorn, de la Roca i rodalies de la comarca. Els productes vallesans són d'una qualitat excel·lent i sovint no els hem sabut valorar. A més, també trobaràs productes ecològics i artesans. Ens preocupem per la salut, la bona alimentació i la promoció dels productes que ens ofereix la terra i els petits productors locals i comarcals.

A Petit Vallès trobaràs productes làctics (de vaca, cabra i ovella), envasats, conserves, fruites i verdures ecològiques, pa com el que menjaven els nostres avis (amb farines ecològiques de kamut, espelta, sègol...), vi i cava ecològic, plats preparats casolans... I una gran varietat de les millors cerveses artesanes de la comarca i del país. A més, oferim la possibilitat de realitzar cistelles de fruita, de verdura o mixtes, amb servei a domicili o recollida a l'espai del Carrer Major.
Amb la filosofia Slow Food com a referent, Petit Vallès treballa per recuperar, elaborar i promoure els productes i les receptes més tradicionals i casolanes, per tal de trencar amb la trepidant rutina que patim la societat en les darreres dècades, sovint causant dels mals hàbits alimentaris de les families.
Petit Vallès t'ofereix la possibilitat de tastar la nostra comarca, de gaudir-la, d'endur-te a casa un bocí d'ella.

SITUACIÓ

En ple casc antic de la Roca del Vallès, Petit Vallès pren forma envoltat d'història i tradició roquerola. L’origen del nucli actual de població cal cercar-lo en el període medieval tardà. Sota la protecció del castell i al costat de la parròquia, es configura la vila, que durant el segle XV experimenta un fort creixement urbà al voltant de l’església i del mercat. És d’aquesta època quan es documenta el carrer Major i el carrer de Dalt amb les seves cases.

Ferrers, fusters, boters, espasers, mestres de cases, teixidors i altres oficis es distribuïen pel carrer Major, amb el molí fariner en un extrem i la porxada a l’altre, amb el mercat setmanal del dimecres i les fires anuals per Sant Jaume i Santa Anna. A la plaça de la Vila s’hi va construir una porxada, que un cop va desaparèixer el mercat, va servir per fer-hi balls, com els de gitanes. Els hostalers tenien una funció preferent i es distribuïen en tres establiments al mateix carrer.

Durant tot el segle XVI el nucli antic es consolida, amb la construcció de la nova església i el desenvolupament d’una intensa activitat artesanal –ferrers, sabaters, fusters ... i comercial, que ha deixat empremta en els noms de les cases, com Cal Carreter i Cal Custolaire.