Benvolgut senyor Adelson: aquesta setmana he llegit que si Eurovegas ve
a Barcelona és perquè la seva dona està enamorada de la ciutat. ¿Em vol
creure? Faci un bon pla de negoci. No fiï la decisió als capricis de la seva
senyora. Veurà com Catalunya no és país per a casinos.
Aquí portem
mesos analitzant i debatent cada detall del seu projecte i, en canvi,
vostè em sembla que no ens té gens estudiats. Potser s'ha deixat enlluernar pel
sol, les platges, el Barça, les Rambles o la sangria. Però el seu negoci va de
casinos i algú li hauria d'explicar com som els catalans en aquesta
matèria. Pensi que el màxim joc d'atzar nacional que ens permetem és la
botifarra, que per aprendre a jugar-hi has de tenir un postgrau en matemàtiques
i per perdre-hi un euro t'has de passar tres hores en un bar, contrant i
recontrant.
És veritat que el 22 de desembre tots
juguem a la rifa de Nadal però, com que trobem excessius els 20 euros que valen
els dècims, els dividim en participacions i fem que les venguin els nostres
fills perquè, pobrets, puguin anar de viatge de final de curs. Per sostenir les
entitats del poble, el dia de Sant Esteve a la tarda anem a fer una quina: el
22, els dos aneguets; el 15, la nena maca. El diumenge al matí, a la mitja part
del futbol, rifem un pernil entre els assistents per pagar el manteniment del
camp. A la tele el concurs que triomfa és El gran dictat i a la ràdio
l' Enigmàrius , perquè ens agrada més jugar amb la nostra llengua que amb
els nostres calés. I potser sí que quan anem de viatge hi ha un dia a la vida
que ens arreglem i anem a Montecarlo o a Las Vegas, però fem un fons comú de 20
euros per cap i, quan s'acaben, a l'hotel a dormir.
No sé si tot
plegat justifica la inversió que pensa fer a Catalunya, senyor Adelson.
Per això li deia si els seus assessors l'havien informat bé. Pensi, a
més, que aquí se'ns ha dit que ens llevem ben d'hora ben d'hora i ara ve vostè i
ens proposa que anem a dormir ben tard i ben jugats. Se'ns
parla del valor de l'esforç i ara resulta que ho haurem de fiar tot a la
sort. Deixar-ho en mans d'algú com vostè, mister Marshall
del segle XXI, a mig camí entre Benny Hill, Hugh Hefner i
Torrebruno.
Per tot això que li he exposat, senyor Adelson,
no és que nosaltres no vulguem que vingui Eurovegas. Al contrari.
Hauria de sortir de vostè no voler venir a
Catalunya.
El felicito per haver plantejat Eurovegas
com un enfrontament entre Barcelona i Madrid. Vostè ha
fet aflorar les nostres contradiccions: no ho
volem per a nosaltres perquè sabem que anirà malament. Però encara menys ho volem a Madrid; no fos
cas que anés bé