Un pesticida podria ser la causa de que ens estessim quedant sense abelles

Una nova generació de plaguicides, principalment l'imidacloprid que produeix Bayer, està fent que les abelles siguin molt més susceptibles a la intoxicació, la desorientació, les malalties i la mort, fins i tot en petites dosis, i pot ser una pista per al trastorn de l'anomenar col·lapse de de les colònies (CCD en anglès), el misteri que devasta les abelles arreu del món, segons que revela avui The Independent , que cita una investigació del govern dels EUA. El descobriment ha restat inèdit durant gairebé dos anys des que va ser fet pel laboratori d'investigació sobre abelles del Departament d'Agricultura dels Estats Units.

Aquesta descoberta, posaria un signe d'interrogació sobre l'ús dels insectic

ides neonicotinoides —compostos relativament nous que imiten les propietats de la nicotina de matar els insectes, i que són cada vegada més utilitzats en els cultius als EUA, la Gran Bretanya o Catalunya, tot i que han estat prohibits en d'altres països com França, Alemanya, Itàlia i Eslovènia.

Bayer, el gegant químic alemany que desenvolupa i produeix la majoria d'insecticides, insisteix que són segurs per a les abelles si s'usen correctament, tot i que diversos estudis els vinculen a la seva mortalitat. Els resultats dels EUA, plantegen interrogants sobre la substància utilitzada en els experiment de laboratori, l'imidacloprid, l'insecticida de Bayer de major venda el 2009, amb què va guanyar uns 485 milions d'euros.

El fet preocupant és que els neonicotinoides, que són neurotoxines —és a dir, ataquen el sistema nerviós central— també són "sistèmics", el que significa que afecgen cada part de la planta que es tracta amb ells, incloent el pol·len i el nèctar. Això significa que les abelles i altres insectes pol·linitzadors els poden absorbir i trasnportar de tornada als seus ruscos o nius encara que no siguin espècies de de destinació de l'insecticida.

Els plaguicides, agroquímics o, vulgarment, pesticides, són substàncies químiques que s’utilitzen amb l’objectiu de matar, repel·lir, atreure, regular o interrompre el creixement d'éssers vius considerats plagues.

El video del JardÍ Romà presentat al programa Espai Terra de TV3

El video del Jardí Romà

Espai Terra de TV3 presenta el Jardí Romà del jaciment de can Modolell de Cabrera de Mar dissenyat per companys de Natura

El Jardí Romà del Jaciment de can Modolell, de Cabrera de Mar, dissenyat per l'enginyer i paisatgista  Oriol Bassa, i per l'arqueòleg David Farell, de Natura, i executat per la brigada professional de la FADFM, es presenta aquest dilluns, a les 20.40h, al programa Espai Terra de TV3.

Arqueòlegs i experts en Botànica han aconseguit replantar un jardí d'una vila romana a Cabrera de Mar, al Maresme, amb espècies que els romans ja utilitzaven quan van viure al nostre territori. Per aconseguir aquesta reproducció ha calgut la feina d'arqueòlegs i experts en Botànica. Tot això ens ho ensenyarà un dels nostres reporters, en Salvador Sala.

http://www.tv3.cat/pprogrames/espaiterra/estSeccio.jsp

Dins el cicle 2010-2011, convidem a la segona caminada guiada per a tots els públics de descoberta d'Argentona

Els primers Tres Tombs sense la Glorieta de Can Puig i Cadafalch

Cada any centenars d'argentonins i argentonines s'apleguen al carrer per veure passar els Tres Tombs. Engunay no ha estat l'excepció, i els cavalls i carruatges han travessat la vila i ho han fet pel Carrer Gran i la Plaça de Vendre fins la Plaça de l'Església, tot i que enguany aquest acte multitudinari ha servit perquè molts dels vilatans i foranis observessin l'estat en que es troba avui can Puig i Cadafalch.

Va ser ara fa un any quan Natura va comentar al seu blog que hi havia diverses peces en mal estat. Avui ja no hi eren, a més d'altres que han anat caient.

Tot plegat, una plaça de Vendre sense la glorieta de can Puig i Cadafalch no és el mateix.

Volem que el proper any, o a més tardar 2 o 3 anys, la Glorieta hi torni a ser, com els merlets i la resta de peces que han anat desapareixent, i fins, perquè no, els Reigs Mags puguin saludar al poble des d'aquesta magnífica atalaia argentonina.

Can Puig i Cadafalch aprop d'un acord per evitar el seu enrunament?

Fa setmanes, per no dir mesos i anys, que les administracions i la propietat estan negociant el futur de can Puig i Cadafalch. Negocien qui ha de restaurar la casa, amb quins recursos econòmics, de qui serà la titularitat i la propietat...
I mentre es negocia, CAN PUIG I CADAFALCH parla, i parla molt clar, perdent una peça cada dia que passa... Primer va ser una part de la pèrgola i una gàrgola. Desprès la palmera i una pinya de ceràmica i gairebé tots els merlets... A continuació la glorieta i la resta de la pèrgola... I si aquest procés no s'atura (i per ara, oficialment ningú ha dit que hi hagui acord entre propietat i administracions), seguiran la caiguda de la barana metàl.lica del carrer Torres i Bages, el mur... i començaran a caure els bigatges interiors i algun sostre.

Tot aquest desencert acumulat (que no ve només dels governs municipal i català actuals, sino també dels que els van precedir), s'ha fet públic gràcies a les entitats del Centre d'Estudis Argentonins i Natura, als mitjans de comunicació que l'han difós i també a la ciutadania que en parla al carrer. Junts hem evitat que el silenci acabés enrunant can Puig i Cadafalch d'Argentona.

I curiosament, alguns dels que havien de treballar per evitar aquest enrunament, han criticat la feina de les entitats argentonines en defensa del casal modernista.

Ara, però, cal assolir un bon acord per aconseguir restaurar, consolidar i mantenir can Puig i Cadafalch d'Argentona. I sobretot ha de ser ràpid. I els treballs de restauració han de començar immediatament, sense dilació.

Argentona no es mereix que li deixin ensorrar el patromini arquitectònic davant dels nassos! En tenim massa exemples a l'entorn de can Puig i Cadafalch i a la resta del terme.

Ara demanem a la Generalitat de Catalunya, que té la principal responsabilitat, a la propietat (qui té l'obligació de conservar-la) i a l'Ajuntament (responsable de mantenir el patrimoni local) que actuin com el poble els hi demana. 

I ha de quedar clar a tothom que no només volem que s'aturi la degradació, sino que el casal modernista es restauri tal i com era a la seva època d'esplendor: volem tornara a veure al seu lloc glorieta, pèrgoles, merlets....

La superfície de blat de moro transgènic passa del 50% a Catalunya

(ecodiari.cat) Per comarques, la major implantació de varietats es troba a l’Alt Empordà, el Baix Empordà, les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, el Segrià i l’UrgellD’acord amb les dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, la superfície global a Catalunya dedicada a la producció de cultius biotecnològics ha augmentat progressivament els darrers anys, i l’any 2009 arriba a representar un 51,15% de la superfície total de blat de moro.

Per comarques, la major implantació de varietats de blat de moro modificades genèticament, són: l’Alt Empordà, el Baix Empordà, les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, el Segrià i l’Urgell.

A la demarcació de Barcelona (1,83% ha transgèniques) només conreen blat de moro modificat genèticament les comarques del Maresme (13,21%) i Osona (0,24%); a la demarcació de Girona (42,73% ha) ho fan totes, menys les de la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya; a les de Lleida (56,80% ha) no conreen transgènics les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i el Solsonès, i, finalment, a les terres de la demarcació de Tarragona, només la comarca del Tarragonès hi dedica 17,75 ha.

L’any 2009, el blat de moro és l’única espècie que té varietats genèticament modificades autoritzades i comercialitzades, incloses al Registre de varietats comercials depenent de l’Oficina Espanyola de Varietats Vegetals o al Catàleg europeu de varietats de plantes agrícoles, per tant, és l’única que es pot cultivar a la UE i, en conseqüència, a l’Estat espanyol.

Les diferents varietats de blat de moro que l’any 2009 estan autoritzades a l’Estat espanyol per sembrar, són híbrids de blat de moro que porten incorporat el paquet gènic MON 810 que els confereix resistència al barrinador del blat de moro, una de les plagues més importants d’aquesta planta a Catalunya.

Per enèssima vegada, Argentona torna als mitjans de comunició amb el deteriorament de can Puig i Cadafalch

Agència Catalana de Notícies
http://www.acn.cat/acn/590547/Cultura/text/casa-Argentona-Puig-i-Cadafalch-glorietat-deteriorament.html

Nació Digital
http://www.naciodigital.cat/noticia/21003/preocupacio/deteriorament/historica/casa/puig/cadafalch/argentona

Diari Maresme
http://diarimaresme.com/2010/can-puig-i-cadafalch-es-segueix-deteriorant/

El Punt
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/350167-desmunten-la-pergola-del-casal-de-puig-i-cadafalch-perque-amenacava-de-caure.html

El País
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/casa/veraneo/Argentona/Puig/i/Cadafalch/peligro/ruina/elpepuespcat/20101228elpcat_19/Tes

Hi ha cases de Puig i Cadafalch que llueixen el seu esplendor!

No, no, no es la casa Puig i Cadafalch de la Plaça de Vendre d'Argentona, tot i que s'hi assembla molt!

Mentre a Argentona can Puig i Cadafalch va perdent peces a cada hivern, hi ha edificis de l'arquitecte modernista que llueixen esplendor, i que s'assemblen molt a la casa argentonina... excepte que encara tenen merlets, glorieta, palmera...  Aquí teniu can Sastre i Marquès.

Concretament, can Sastre i Marquès de Barcelona i can Puig i Cadafalch d'Argentona s'emmarquen en l'època blanca de l'arquitecte (idealisme racionalista), segons podeu veure al web adjunt, on a més, podreu observar altres edificis de Puig i conèixer la importància d'aquest mataroní que triar la nostra vila per passar-hi els estius. Edificis de Puig i Cadafalch. Can Sastre i Marquès

Can Puig i Cadafalch també s'ha quedat sense la glorieta. Que més hem de perdre per trobar una solució definitiva que ens permeti restaurar l'edifici modernista?

Dissabte 25.12.2010 (Nadal)

Divendres, 24.12.2010

El passat 23 de desembre, quan es commemorava els 50 anys de la mort de Josep Puig i Cadafalch, com si fos us senyal de l'insigne arquitecte modernista, la glorieta de can Puig i Cadafalch va perdre diversos elements que van caure al carrer, i va quedar tan malmesa, que hores desprès es va treure en la seva totalitat. Aquí teniu una imatge del 24 i una altre del 25 de desembre de 2010.

Això nomès és un pas més del progressiu deteriorament d'aquest casal modernista. A la pèrdua de la gàrgola del carrer Dolors Montserdà, li hem de sumar el mal estat de les reixes i dels murs, d'algunes de les bigues i fa un any, desprès de l'avís que Natura va fer en aquest blog, de diverses peces ceràmiques i dels merlets superiors, que a més van foradar la teulada i un pis.

Anem avisant, anem dient, anem fent-nos ressó del que passa a Can Puig i cadafalch, i mentre, els responsables del seu arrenjament, es mouen a pas de tortuga, això sí, quan es mouen, que no és sempre.

Avui el centre d'Argentona és més trist i dessolat i nomès fa que recordar-nos que si no defensem el nostre patrimoni, el perdrem irreversiblement...

Puig i Cadafalch i la resta d'arquitectes del modernisme els hi encantava que els seus edificis estessin constantent en evolució... Hom pensa, però, que si Puig i Cadafalch aixequès el cap de la tomba,  es sorpendria de com estem deixant perdre un dels elements essencials del seu art...

A veure quina serà la propera peça del casal modernista argentoní en caure?

Curiosament, can Puig i Cadafalch està declarat Be Cultural d'Interès Nacional. La mateixa catalogació que la Casa Ametller, l'edifici de la Pedrera o la Sagrada Familia... En teniu més informació al blog del Centre d'Estudis Argentonins:
http://cea.cat/blog/2010/01/12/can-puig-i-cadafalch-ens-cau/

Demanem a la Generalitat de Catalunya, a la resta d'administracions implicades i a la propietat que actuin de forma ràpida per trobar urgentment una solució permanent que permeti aturar la degradació de can Puig i Cadafalch i procedir a la seva restauració i manteniment.

Argentona i els argentonins no ens mereixem que deixem perdre can Puig i Cadafalch!

Can Puig i Cadafalch segueix perdent peces! Quan s'hi actuarà de debó?

Continua el procés de degredació de Can Puig i Cadafalch d'Argentona (declarat BCIN)

Ahir, justament quan es feien anys de l'enterrament de l'arquitecte modernista, com si el propi autor ens fes memòria que el seu casal d'estiu s'està enrunant, es va trencar un tros de la glorieta que tanca l'edifici pel costat del Carrer Dolors Montserdà amb la Plaça de Vendre. 

L'estructura de la glorieta, ja prou malmesa pel podriment de la fusta, com s'observa a les imatges adjuntes, no ha aguantat més i ha cedit. Un dels trossos va caure al carrer, i a més, ha deixat en un estat molt precari la resta de l'estructura de fusta, que està a punt de flexar per la base, ja que aquesta està íntegrament podrida,

Complementàriament, l'estat de la fusta a tot l'edifici també es troba en un estat molt i molt precari, i si no s'actua amb urgència i decissió, potser no es podrà mantenir aquest edifici modernista argentoní.

Natura ja va avisar l'any passat, dies abans de les ventades, que la falta de manteniment d'aquest casal causaria danys molt greus. I així va ser. Van caure diverses peces, van foradar el sostre i el segon pis, i avui ja no hi tenim els característics merlets de maó que coronàven Can Puig. Avui tornem a avisar que la degradació continua.

Fins quan no concretarem la feina que s'està fent des de les administracions i podrem garantir que can Puig i Cadafalch te futur?

L'ACA es desentén a la pràctica del manteniment de les rieres al Maresme

Malgrat que en té les competències, l'Agència Catalana de l'Aigua de la Generalitat de Catalunya es desentén del manteniment de les rieres del Maresme.

Tot i que el passat febrer l'ACA va presentar un programa de manteniment de rieres que ja incorporava menys d'un 10% de les actuacions solicitades per les administracions públiques, a data d'avui, no ha executat aquestes actuacions, i desenes de rieres es troben en mal estat, i algunes d'elles, com el Torrent Roldós de Cabrils, els trams finals de les rieres d'Argentona i Sant Simó i el Torrent Forcat a Mataró, en un estat crític que farà que, en cas de pluges importants a la seva conca, no puguin desaiguar les aigües pluvials i comportin un elevat risc d'inundacions i afectació de persones i béns.

Una altra situació que incrementa el risc d'inundacions és el manteniment dels passos de carreteres, ferrocarils i de les pròpies canalitzacions de rieres en trans urbà, plenes de sorres i llims i puntualment d'escombreries. Aquests passos, no només no son mantingudes per l'ACA, si no que en la majoria dels casos, el titular de l'infrastructura que les travessa s'en desentén, i únicament hi actua puntualment algún Ajuntament, tot i no ser la seva responsabilitat.

I a tot això s'hi suma l'ocupació de la llera en diverses àrees industrials i urbanes, i la presència encara de part dels arbres i brancatges caiguts durant l'hivern passat, que en redueixen la secció de desguàs i incrementen el risc d'inundacions.

Natura ja ha denunciat aquesta situació en aquest blog i als mitjans de comunicació, però qui en té la responsabilitat es fa el sord, amb el perill que això comporta per la ciutadania i pel territori.

Natura proposa que tot l'espai natural protegit d'Argentona s'integri dins el Parc Natural del Montnegre-Corredor

Davant la manca de recursos econòmics dels Ajuntaments i considerant la importància de mantenir i millorar la gestió i desenvolupament dels espais naturals, l'entitat Natura proposa que tot l'espai protegit d'Argentona entri a formar part del Parc Natural del Montnegre Corredor.

Avui en dia, en canvi, el sector oriental, el marge esquerra de la riera d'Argentona, formarà aviat part del Parc Corredor Montnegre, sense cap cost suplementari pels  Ajuntaments de l'esmentat Parc, en canvi, el sector occidental, des de l'Espinal fins el Turó dels Oriols, és gestionat pel Parc Serralada Litoral, on els Ajuntaments han d'aportar al Consorci que el gestiona una part molt important dels recursos econòmics pel seu funcionament, depenent del nombre d'hectàrees dins el Parc i de la seva població; concretament Argentona aportarà 52.000 € l'any 2011.

A més, hi ha municipis que tot i tenir territori dins el Parc Natural, no poden fer-se càrrec d'aquestes aportacions, i estan fóra del Consorci que gestiona el Parc, com és el cas d'Òrrius, i que si no haguessin de fer aportacions complementàries, probablement participarien en els òrganismes gestors del parc.

Un blog que ens ensenya a conèixer els arbres

I parlant d'arbres... aquí teniu una pàgina per apendre'n una mica més...
http://guiadelplantabosques.blogspot.com/

Adjudicada definitivament la Ronda de Mataró

Gisa, empresa pública de la Generalitat de Catalunya, ha adjudicat l'últim dia abans de les eleccions a la Generalitat la Ronda de Mataró. I les 2.000 persones que es van manifestar diumenge passat en contra? I l'aturada del projecte que havia aconseguit l'Ajuntament d'Argentona, segons Xavier Collet, regidor d'urbanisme argentoní?

ADJUDICACIÓ DEFINITIVA RONDA DE MATARÓ