(ecodiari.cat) Per comarques, la major implantació de varietats es troba a l’Alt Empordà, el Baix Empordà, les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, el Segrià i l’UrgellD’acord amb les dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, la superfície global a Catalunya dedicada a la producció de cultius biotecnològics ha augmentat progressivament els darrers anys, i l’any 2009 arriba a representar un 51,15% de la superfície total de blat de moro.
Per comarques, la major implantació de varietats de blat de moro modificades genèticament, són: l’Alt Empordà, el Baix Empordà, les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, el Segrià i l’Urgell.
A la demarcació de Barcelona (1,83% ha transgèniques) només conreen blat de moro modificat genèticament les comarques del Maresme (13,21%) i Osona (0,24%); a la demarcació de Girona (42,73% ha) ho fan totes, menys les de la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya; a les de Lleida (56,80% ha) no conreen transgènics les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i el Solsonès, i, finalment, a les terres de la demarcació de Tarragona, només la comarca del Tarragonès hi dedica 17,75 ha.
L’any 2009, el blat de moro és l’única espècie que té varietats genèticament modificades autoritzades i comercialitzades, incloses al Registre de varietats comercials depenent de l’Oficina Espanyola de Varietats Vegetals o al Catàleg europeu de varietats de plantes agrícoles, per tant, és l’única que es pot cultivar a la UE i, en conseqüència, a l’Estat espanyol.
Les diferents varietats de blat de moro que l’any 2009 estan autoritzades a l’Estat espanyol per sembrar, són híbrids de blat de moro que porten incorporat el paquet gènic MON 810 que els confereix resistència al barrinador del blat de moro, una de les plagues més importants d’aquesta planta a Catalunya.
(ecodiari.cat) Per comarques, la major implantació de varietats es troba a l’Alt Empordà, el Baix Empordà, les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, el Segrià i l’UrgellD’acord amb les dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, la superfície global a Catalunya dedicada a la producció de cultius biotecnològics ha augmentat progressivament els darrers anys, i l’any 2009 arriba a representar un 51,15% de la superfície total de blat de moro.
Puig i Cadafalch i la resta d'arquitectes del modernisme els hi encantava que els seus edificis estessin constantent en evolució... Hom pensa, però, que si Puig i Cadafalch aixequès el cap de la tomba, es sorpendria de com estem deixant perdre un dels elements essencials del seu art... 
L'estructura de la glorieta, ja prou malmesa pel podriment de la fusta, com s'observa a les imatges adjuntes, no ha aguantat més i ha cedit. Un dels trossos va caure al carrer, i a més, ha deixat en un estat molt precari la resta de l'estructura de fusta, que està a punt de flexar per la base, ja que aquesta està íntegrament podrida, 
Natura ja va avisar l'any passat, dies abans de les ventades, que la falta de manteniment d'aquest casal causaria danys molt greus. I així va ser. Van caure diverses peces, van foradar el sostre i el segon pis, i avui ja no hi tenim els característics merlets de maó que coronàven Can Puig. Avui tornem a avisar que la degradació continua. 
I a tot això s'hi suma l'ocupació de la llera en diverses àrees industrials i urbanes, i la presència encara de part dels arbres i brancatges caiguts durant l'hivern passat, que en redueixen la secció de desguàs i incrementen el risc d'inundacions.
Avui en dia, en canvi, el sector oriental, el marge esquerra de la riera d'Argentona, formarà aviat part del Parc Corredor Montnegre, sense cap cost suplementari pels Ajuntaments de l'esmentat Parc, en canvi, el sector occidental, des de l'Espinal fins el Turó dels Oriols, és gestionat pel Parc Serralada Litoral, on els Ajuntaments han d'aportar al Consorci que el gestiona una part molt important dels recursos econòmics pel seu funcionament, depenent del nombre d'hectàrees dins el Parc i de la seva població; concretament Argentona aportarà 52.000 € l'any 2011. 
Els tretze treballadors de l'empresa mataronina Transports i Excavacions Vinardell SL es van concentrar ahir al matí davant les portes del negoci, al carrer Sant Pau de la capital del Maresme per denunciar la seva situació. Els afectats van assegurar que el propietari de l'empresa els va fer fora sense cap notificació prèvia i que no tenen possibilitat de cobrar l'atur. Segons els treballadors, va ser el 8 de novembre passat que, a l'hora d'entrar a treballar a l'empresa, el seu cap els estava esperant a la porta i els va comunicar allà mateix que no tenia diners per pagar-los el sou i que li estaven embargant el negoci. Els treballadors també van explicar que el propietari els va dir que si volien podien entrar a treballar, però que no els assegurava que cobressin a final de mes. 
Diumenge, 21 de novembre de 2011, Plaça Miquel Biada fins a la Plaça de l'Ajuntament de Mataró, més de 1.500 de persones, 60 tractors i més de 50 entitats del teixit social maresmenc, surten al carrer per demanar que s'aturin la Ronda de Mataró i la Ronda del Maresme. 