 |
| La Roureda abans de la tala dels arbres |
La Roureda de Can Verdalet, al municipi de Tordera, és un bosc
inundable de roure pènol (Quercus robur)
de tendència atlàntica però que apareix a la terra baixa mediterrània. Es
tracta d’un bosc madur de poc més de 18 hectàrees situat a la plana al·luvial
del riu Tordera, únic a Catalunya i
a la península Ibèrica, i és un hàbitat singular d'altíssim valor ecològic i
refugi de fauna i flora singular de tendència atlàntica enmig d'un paisatge
mediterrani.
Aquesta zona humida1, pels valors naturals que posseeix, està inclosa dins les figures de protecció de l'espai del PEIN
"Roureda de Tordera" i dins l'espai de la Xarxa Natura 2000 Europea
ES5110007 "Riu i Estanys de Tordera"2. Aquest espai natural protegit està clarament
senyalitzat i és un espai amb elevat valor per a la comunitat científica, els
naturalistes, les administracions públiques i la població local, de manera que
semblaria garantida la seva preservació.
Durant aquesta Setmana Santa, malgrat
les dificultats que representen els dies festius, els sotasignants hem
comprovat que a aquest espai natural d’alt valor ecològic i biogeogràfic s’han
realitzat tales i altres tasques, i en una visita sobre el terreny i
realitzades algunes consultes, constatem
el següent:
 |
| La Roureda avui, amb els arbres talats i drenada |
S'ha drenat i s'estan talant arbres d’aquest espai natural protegit sense
comunicar ni autoritzar per part del Departament de Territori i Sostenibilitat o per part de
l'Agència Catalana de l'Aigua (òrgans amb competències en aquest espai).
Aquestes tales i treballs relacionats es porten a terme sense cap mena de criteri ambiental o mesura per al manteniment dels
valors naturals objecte de protecció de l'espai tal i com especifica la
legislació d'obligat compliment en aquest espai natural, ans el contrari.
L’existència o no d'una autorització de tala per part d'un altre Departament no
competent al respecte i sense les mesures de protecció o correctives és
irrellevant i no pot ser excusa de cap mena ja que, de fet, el responsable
final de la gestió de l’espai és el Departament de Territori i Sostenibilitat
de la Generalitat de Catalunya (vegeu el punt 6.1 del Formulari normalitzat de
dades Europeu d’aquest espai de la Xarxa Natura 20003).
Actualment s'ha talat o alterat més d'un terç de l'espai protegit,
concretament el sector nord, el més interessant des del punt de vista
herpetològic i a on abundaven els peus vells o morts imprescindibles per a la
reproducció i alimentació d'algunes de les espècies emblemàtiques de l'espai.
Les comunitats vegetals més afectades són la freixeneda amb càrex remot (Carici
remotae-Fraxinetum oxycarpae Pedrotti 1970 corr. Pedrotti 1992 subass. quercetosum roboris Mercadal &
Vilar 2013) i la gatelleda (Carici-Salicetum catalaunicae), entre
altres. Mentre que l’hàbitat CORINE més
afectat és 44.461+ Boscos mixtos de roure pènol (Quercus robur), freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) i om (Ulmus
minor), al·luvials, del territori catalanídic septentrional4, hàbitat d'interès comunitari (annex I
de la Directiva Hàbitats 97/62/UE), joia botànica única a Catalunya que a la
península Ibèrica només és present a l’Alt Maresme i a la Selva (Mercadal &
Vilar, 2014).
Un altre hàbitat afectat és 37.26+
Herbassars amb cua de cavall (Equisetum
telmateia) i càrexs (Carex pendula,
C. remota)..., de fons de còrrecs i
sòls xops, al territori catalanídic septentrional i central5.
S'està talant principalment els arbres de grans dimensions de roure pènol (Quercus robur), roure africà (Quercus canariensis) i freixe de fulla
petita (Fraxinus angustifolia) entre altres, deixant només els peus
de mides sense valor comercial. També s’estan talant la resta d'espècies de
l'entorn amb exemplars de grans dimensions.
Per facilitar les tales s'ha drenat més l'espai aprofundint el
canal principal que creua sota la carretera GI-512 i s'han obert nous camins per l'interior de la roureda inundable, fet que
està desvirtuant la singularitat ecològica d’aquest espai: un bosc inundable.
Totes les bassetes i depressions inundables, principals zones de posta de
les 11 espècies d'amfibis aquí presents, han
estat arrasades per la maquinària pesada i transformades en fangars plens
de roderes, o transformades en un munt de restes de poda i cúmuls de troncs per
ser retirats.
Tot el relleu del terreny està essent alterat i desproveït de vegetació
segons avancen les tales i retirades de fusta. La vegetació no malmesa o eliminada pel pas de la
maquinària pesada és aquella que queda soterrada per piles de troncs i restes
de tala.
Entre la flora arbustiva i herbàcia més afectada hi ha el ginebró (Juniperus communis), la moixera de pastor (Sorbus torminalis), el marcòlic (Lilium martagon), el lliri groc (Iris pseudacorus), el càrex pèndul (Carex pendula), el ranuncle d’aigua (Ranunculus aquatilis) o el buixol (Anemone nemorosa), entre moltes altres. Però segurament el fet més
greu és que en aquest indret hi creix –o creixia– Senecio aquaticus6, una planta protegida
per la legislació catalana que inicialment va ser inclosa a l’Annex 2, espècies catalogades com a
"vulnerables", del DECRET 172/2008, de 26 d'agost, de creació del
Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, però que recentment s’ha incrementat
el seu nivell d’amenaça i està inclosa a
l’Annex 1, Espècies i subespècies catalogades com a categories en perill
d’extinció, a la RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual s'aprova la
catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del
Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Aquesta catalogació comporta la
prohibició de dur a terme a) Qualsevol actuació no autoritzada amb el propòsit
o resultat de destruir-les, mutilar-les, tallar-les o arrancar-les, així com la
recol·lecció de les seves llavors, pol·len o espores; b) Posseir-les,
naturalitzar-les, transportar-les, comercialitzar-les, exposar-les a la venda o
importar-les, tant si es tracta d'exemplars vius o morts, així com els seus
propàguls o restes; c) Alterar-ne l'hàbitat afectant negativament les seves
poblacions. Aquest Decret preveu un règim de sancions per infraccions, com
podria ser el cas que exposem.
Entre les espècies animals més afectades hi ha el tritó palmat (Lissotriton helveticus), el tritó verd (Triturus marmoratus), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau d'esperons (Pelobates cultripes), la sargantana roquera (Podarcis muralis), la serp de collaret (Natrix astreptophora), l'escanyapolls o cérvol volador (Lucanus cervus), el banyarriquer del
roure (Cerambyx cerdo), l'escarabat
rinoceront (Oryctes nasicornis),
l'escarabat daurat (Carabus rutilans),
l'aranya d'aigua (Argyroneta aquatica),
el pica-soques blau (Sitta europaea),
l'esparver (Accipiter nisus),...
només com a destacats entre moltíssimes altres espècies. Algunes d’aquestes
espècies estan emparades per noramtiva autonòmica, estatal i europea. A més a
més, les actuacions es realitzen just al
començament de l'època reproductora de totes les espècies, algunes ja
afectades pel drenatge parcial de l'espai de l'any passat.
A tot l'espai hi ha taques d'oli i de carburant, petites fogueres, bidons, vehicles estacionats,...
no s'ha pres cap mesura per al manteniment dels valors naturals de l'espai.
Tot i que encara queden racons sense
alterar, aquests estan a l'espera de la retirada de fusta tallada i properament
seran trinxats de la mateixa manera que la resta amb el pas del tractor.
Adjuntem fotografies d'abans i el
després de les tales de diferents sectors alterats a l'espai.
L'opacitat informativa dels fets i les
dates (dies festius) no poden ser mai excusa o causa de deixadesa i inacció de
les Administracions o Organismes competents i encarregats de la vigilància,
preservació i gestió dels espais protegits i dels seus valors naturals.
El dany ocasionat a l'espai i la
pèrdua de valors naturals és molt important, hores d'ara incalculable, però
encara no s'han vist alterats o es poden recuperar la majoria d'ells. És per
tot això que els sotasignants demanem:
L'aturada immediata de les tales i de qualsevol activitat a l'espai que pugui alterar o posar en perill
les zones no afectades fins ara o els seus valors naturals objecte de
protecció.
La restitució del règim hídric alterat a aquesta zona humida que ocasiona el seu drenatge i que
es restitueixin els nivells d'inundació per garantir la preservació dels seus
valors naturals.
Que s'aclareixin els fets i que es depurin les responsabilitats fins a les darreres conseqüències.
Que es prenguin les mesures necessàries perquè aquests fets no es puguin
tornar a produir, ni
en aquest espai natural, ni a cap altre per circumstàncies similars.
Que es prenguin les mesures necessàries per garantir la preservació dels
hàbitats i dels valors naturals no alterats fins ara.
La restauració urgent de l'espai alterat atenent a les necessitats ecològiques de les espècies
animals i vegetals objecte de protecció d'aquest espai, així com el seguiment
de les actuacions per a garantir aquest objectiu.
Signen: Societat Catalana d’Herpetologia (SCH), Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic, Associació la Sorellona, Plataforma Preservem el Litoral, Delegació de la Serralada Litoral Central - ICHN, Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, Fundació Andrena, Natura, entitat de medi ambient, Associació de Naturalistes de Girona (ANG), Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme i Grup de Natura Sterna