El jurat del Premi Natura en
aquesta primera edició, per unanimitat ha volgut distingir en l’àmbit de la
comarca del Maresme amb el Premi Natura Maresme a Josep Riera i Porta, dins l'entrega de premis de la Nit de Natura 2014, celebrada el passat divendres, 24 d'octubre, per la nostra associació, a Argentona.
En reconeixement a la seva
trajectòria, sensibilitat i dedicació a la defensa, preservació, protecció i
difusió del patrimoni natural i el medi ambient i la conscienciació sobre el
nostre entorn.
Pep Riera amb 72 anys, pagès,
nascut a Mataró fundador i ànima del sindicat Unió de Pagesos, és i ha estat un
lluitador, divulgador i activista infatigable en la defensa del món agrari, el
camp català i l’ofici de pagès. No només per la seva importància per
l'equilibri territorial i la cura del paisatge, també i principalment per valor
estratègic i de producció de l'agricultura pel futur de país.
 |
| Premis Natura Argentona i Natura Maresme |
Guardonat pel Govern de la
Generalitat amb la Medalla al treball President Macià 2011.
No sé qui va inventar les
tractorades però en Pep les ha encapçalat sempre. Tractorades de debò, a les
carreteres del país dels setanta, contemplats per guàrdies civils
desconcertats. Tractorades de pagesos que encara mantenien els darrers matxos i
les eugues i els pallers a la masia, enmig del gran trasbals del món agrari.
Tractorades de discurs alternatiu,
combatiu i de memòria històrica, a les xerrades i als debats, evocant la
resistència pagesa dels remences o de la la guerra dels Segadors o la lluita
dels rabassaires quan teníem clar allò de “ la terra pel qui la treballa”.
En Pep, als llargs finals de la
dictadura, va ser pioner de la lluita sindical d'aquesta nostra pagesia
familiar. En aquells temps difícils, amb un món rural que era sotmès a uns
canvis tecnològics i productius de mal pair, en un territori sotmès a
depredació, la lluita agrària al Maresme va ser capdavantera i ferma. Si la
pèrdua de sòl agrícola i la greu davallada de les explotacions van ser
devastadors no podem oblidar l'esforç ingent de molts pagesos que es varen
resistir a aquell creixement desenfrenat.
Eren els anys, també, en què el
pagès del Maresme, l'hortolà, va perdre l'autonomia de l'agricultor tradicional
i va optar per endeutar-se, sotmetent-se a tècniques, llavors i tractaments del
camp que de seguida van perjudicar l'entorn natural i que el deslligaven dels
coneixements ancestrals.
El pagès de la comarca o resistia o
es venia a l'especulació. S'adaptava a les noves tècniques acríticament o
acabava sent més i més residual. En Pep, amb molts altres companys, va optar
per la resistència, primer en defensa del sòl agrari i de la pervivència dels
pagesos; més endavant, va teixir aliances amb les lluites urbanes i veïnals i
amb el naixent ecologisme dels vuitanta.
Els tractors van ser els tancs de
la pau a les mobilitzacions contra les ampliacions de la xarxa viària, els
cobriments de rieres, els abocadors o els complexos hotelers i els camps
de golf, sempre al costat de les famílies pageses desnonades i de la creixent
mobilització civil en defensa de la natura i el territori.
A les acaballes del segle XX, en
Pep va voler posar les seves mans molsudes més endins de la terra i va
reivindicar la dignitat i la productivitat de l'agricultura tradicional -que
potser amb desencert n'hem volgut anomenar ecològica. En Pep ha divulgat una
altra agricultura possible, arrelada en el patrimoni i la identitat i alhora
oberta a innovacions harmonioses amb la natura. S'ha posat novament a
l'avantguarda. Ell, que sempre ens recorda la saviesa dels vells pagesos de la
família amb qui va començar a llaurar la terra, ha sabut ser al costat de noves
generacions il·lusionades amb un món agrari sobirà i en harmonia amb els
ecosistemes.
En Pep, fidel a tantes coses, amb
la seva obstinada alegria i la seva tendresa, avui continua activíssim a
l'avantguarda del país, somnia una sobirania pagesa en un nació lliure, somnia
preservar la dignitat i la memòria històrica dels esforços i del treball anònim
de les generacions de pagesos del país que van modelar un paisatge i una
identitat d'hortes i vinyes que s'aboquen cap al mar. Sabem que d'aquest
paisatge només en queden fragments. Fragments salvaguardats de territori que
són llavors que hem d'agrair-te Pep, perquè ens has ensenyat a ser tossuts i
constants en una tractorada que creix amb esperança. Per molts anys més!!