Les administracions i la propietat van fent gestions per evitar el deteriorament d'aquest edifici modernista. Malgrat tot, el pas del temps i la falta de manteniment no fan sinó agreujar el problema. Per això, poden caure més peces de can Puig i Cadafalch abans no s'arribi a restaurar? Malhauradament sembla que sí.
Per això Natura i altres entitats fan el que han de fer: de lobby (de petit format) per aconseguir que can Puig i Cadafalch no es segueixi degradant. I ho fan com pot fer-ho; posant un altre cop a l'ull de l'huracà informatiu l'estat de degradació de l'edifici modernista, informant de l'estat actual de l'edifici, que encara no se sap com es restaurarà l'edifici i que, mentre això duri, la degradació continua i el risc de perdre aquesta joia del modernisme és un fet. Per això, us proposem d'entrar a http://www.naturamaresme.blogspot.com/, i respondre l'enquesta que trobareu a la dreta.
No cal dir que podeu anar fins a la Plaça de Vendre, els carrers Dolors Montserdà i Torres i Bages d'Argentona, per observar el casal modernista, veure en quin estat el trobem avui, i quines són les peces que aviat poden seguir la sort de merlets, glorieta, pèrgola, gàrgola, palmera... que ja no hi són.
Tothom ha de fer la feina que li toca, especialment la Generalitat de Catalunya, que ha de garantir, en darrer terme, la conservació d'aquest monument declarat Be Cultural d'Interès Nacional.
50è. Viatge. Nova Zelanda. 1 al 23 de juliol de 2026. Només ens queden 4 places.
Juny 2026. Sortida de les orquídies.
Més activitats a l'AGENDA DE NATURA, al lateral dret d'aquesta pàgina. Recordeu que si voleu rebre les nostres activitats, envieu-nos un mail amb el vostre nom a naturamaresme@gmail.com o enviar-nos un sms al 629 040 295, i les rebereu per sm
divendres, 4 de febrer del 2011
diumenge, 30 de gener del 2011
Èxit de la sortida de natura de la riera d'Argentona i can Pitongo
Quaranta-dues persones han seguit la caminada d'aquest diumenge per la riera d'Argentona i els camps de can Pitongo, guiats per Ramon Lleonart i Oriol Bassa, i amb la participació de l'arqueòleg David Farell.
Aquesta sortida inicia la temporada de caminades de descoberta del medi que es faran a Aergentona, Òrrius, Cabrera de Mar i a altres municipis, i que acabaran amb la sortida de 4 dies a Sòria, el pont de l'1 de novembre.
Aquesta sortida inicia la temporada de caminades de descoberta del medi que es faran a Aergentona, Òrrius, Cabrera de Mar i a altres municipis, i que acabaran amb la sortida de 4 dies a Sòria, el pont de l'1 de novembre.
divendres, 28 de gener del 2011
Diumenge, 30 de gener, primera caminada familiar de la temporada amb Natura
Tot preparat per diumenge!
En Pitongo ja ha endreçat la sènia (de fet, la té endreçada sempre), té les carxofes i els calçots a punt de solfa, els pèsols enfilant-se cap el cel i oferint les primeres flors de la temporada... i ja fa dies que repassa la lliçó per explicar-nos-ho tot! I clar, deixar-nos passejar pels seus hivernacles i sentir a la cara la sensació de 5 a 10 graus més que a fóra... I la riera d'Argentona! Sabíeu que emmagatzema milers i milers de litres d'aigua al seu ventre? Sabeu com? Sabeu d'on ve? Com es buida?... El perquè de tot plegat, Diumenge, 30 de gener, a les 9h del matí, a la Plaça Nova d'Argentona.
En Pitongo ja ha endreçat la sènia (de fet, la té endreçada sempre), té les carxofes i els calçots a punt de solfa, els pèsols enfilant-se cap el cel i oferint les primeres flors de la temporada... i ja fa dies que repassa la lliçó per explicar-nos-ho tot! I clar, deixar-nos passejar pels seus hivernacles i sentir a la cara la sensació de 5 a 10 graus més que a fóra... I la riera d'Argentona! Sabíeu que emmagatzema milers i milers de litres d'aigua al seu ventre? Sabeu com? Sabeu d'on ve? Com es buida?... El perquè de tot plegat, Diumenge, 30 de gener, a les 9h del matí, a la Plaça Nova d'Argentona.
dissabte, 22 de gener del 2011
Argentona aproba inicialment el Catàleg de Patrimoni
L'Ajuntament d'Argentona ha obert el període d'alegacions del Catàleg de Patrimoni d'Argentona, que conté més de 400 elements catalogats, d'edificis, restes arqueològiques, arbres i arbredes, jardins, rieres i torrents,fonts, mines i pous.
Es tracta d'un document molt interessant que identifica i posa en valor la riquesa patrimonial d'aquets municipi maresmenc.
ACCÈS AL CATÀLEG DE PATRIMONI D'ARGENTONA
Es tracta d'un document molt interessant que identifica i posa en valor la riquesa patrimonial d'aquets municipi maresmenc.
ACCÈS AL CATÀLEG DE PATRIMONI D'ARGENTONA
divendres, 21 de gener del 2011
Si no t'agrada l'energia no renovable i les empreses energètiques que contracten polítics, ara pots triar
Xerrada informativa sobre SOM ENERGIA, la Cooperativa de Producció i Consum d'Energia Renovable http://www.somenergia.cat/
Dissabte 22 de gener a les 11h a Mataró.
Centre Cívic Pla d’en Boet. C/ Juan Sebastián Elcano, 6.
Organitza la cooperativa de consum L’Estrella.
Esperem que entre tots i totes aconseguim l'objectiu: energia 100% renovable a les nostres cases i engegar un procés de canvi tan necessari com desitjat.
Dissabte 22 de gener a les 11h a Mataró.
Centre Cívic Pla d’en Boet. C/ Juan Sebastián Elcano, 6.
Organitza la cooperativa de consum L’Estrella.
Esperem que entre tots i totes aconseguim l'objectiu: energia 100% renovable a les nostres cases i engegar un procés de canvi tan necessari com desitjat.
Un pesticida podria ser la causa de que ens estessim quedant sense abelles
Una nova generació de plaguicides, principalment l'imidacloprid que produeix Bayer, està fent que les abelles siguin molt més susceptibles a la intoxicació, la desorientació, les malalties i la mort, fins i tot en petites dosis, i pot ser una pista per al trastorn de l'anomenar col·lapse de de les colònies (CCD en anglès), el misteri que devasta les abelles arreu del món, segons que revela avui The Independent , que cita una investigació del govern dels EUA. El descobriment ha restat inèdit durant gairebé dos anys des que va ser fet pel laboratori d'investigació sobre abelles del Departament d'Agricultura dels Estats Units.Aquesta descoberta, posaria un signe d'interrogació sobre l'ús dels insectic
ides neonicotinoides —compostos relativament nous que imiten les propietats de la nicotina de matar els insectes, i que són cada vegada més utilitzats en els cultius als EUA, la Gran Bretanya o Catalunya, tot i que han estat prohibits en d'altres països com França, Alemanya, Itàlia i Eslovènia.Bayer, el gegant químic alemany que desenvolupa i produeix la majoria d'insecticides, insisteix que són segurs per a les abelles si s'usen correctament, tot i que diversos estudis els vinculen a la seva mortalitat. Els resultats dels EUA, plantegen interrogants sobre la substància utilitzada en els experiment de laboratori, l'imidacloprid, l'insecticida de Bayer de major venda el 2009, amb què va guanyar uns 485 milions d'euros.
El fet preocupant és que els neonicotinoides, que són neurotoxines —és a dir, ataquen el sistema nerviós central— també són "sistèmics", el que significa que afecgen cada part de la planta que es tracta amb ells, incloent el pol·len i el nèctar. Això significa que les abelles i altres insectes pol·linitzadors els poden absorbir i trasnportar de tornada als seus ruscos o nius encara que no siguin espècies de de destinació de l'insecticida.
Els plaguicides, agroquímics o, vulgarment, pesticides, són substàncies químiques que s’utilitzen amb l’objectiu de matar, repel·lir, atreure, regular o interrompre el creixement d'éssers vius considerats plagues.
dimarts, 18 de gener del 2011
diumenge, 16 de gener del 2011
Espai Terra de TV3 presenta el Jardí Romà del jaciment de can Modolell de Cabrera de Mar dissenyat per companys de Natura
El Jardí Romà del Jaciment de can Modolell, de Cabrera de Mar, dissenyat per l'enginyer i paisatgista Oriol Bassa, i per l'arqueòleg David Farell, de Natura, i executat per la brigada professional de la FADFM, es presenta aquest dilluns, a les 20.40h, al programa Espai Terra de TV3.Arqueòlegs i experts en Botànica han aconseguit replantar un jardí d'una vila romana a Cabrera de Mar, al Maresme, amb espècies que els romans ja utilitzaven quan van viure al nostre territori. Per aconseguir aquesta reproducció ha calgut la feina d'arqueòlegs i experts en Botànica. Tot això ens ho ensenyarà un dels nostres reporters, en Salvador Sala.
http://www.tv3.cat/pprogrames/espaiterra/estSeccio.jsp
divendres, 14 de gener del 2011
diumenge, 9 de gener del 2011
Els primers Tres Tombs sense la Glorieta de Can Puig i Cadafalch
Cada any centenars d'argentonins i argentonines s'apleguen al carrer per veure passar els Tres Tombs. Engunay no ha estat l'excepció, i els cavalls i carruatges han travessat la vila i ho han fet pel Carrer Gran i la Plaça de Vendre fins la Plaça de l'Església, tot i que enguany aquest acte multitudinari ha servit perquè molts dels vilatans i foranis observessin l'estat en que es troba avui can Puig i Cadafalch.
Va ser ara fa un any quan Natura va comentar al seu blog que hi havia diverses peces en mal estat. Avui ja no hi eren, a més d'altres que han anat caient.
Tot plegat, una plaça de Vendre sense la glorieta de can Puig i Cadafalch no és el mateix.
Volem que el proper any, o a més tardar 2 o 3 anys, la Glorieta hi torni a ser, com els merlets i la resta de peces que han anat desapareixent, i fins, perquè no, els Reigs Mags puguin saludar al poble des d'aquesta magnífica atalaia argentonina.
Va ser ara fa un any quan Natura va comentar al seu blog que hi havia diverses peces en mal estat. Avui ja no hi eren, a més d'altres que han anat caient.
Tot plegat, una plaça de Vendre sense la glorieta de can Puig i Cadafalch no és el mateix.
Volem que el proper any, o a més tardar 2 o 3 anys, la Glorieta hi torni a ser, com els merlets i la resta de peces que han anat desapareixent, i fins, perquè no, els Reigs Mags puguin saludar al poble des d'aquesta magnífica atalaia argentonina.
divendres, 7 de gener del 2011
Can Puig i Cadafalch aprop d'un acord per evitar el seu enrunament?
Fa setmanes, per no dir mesos i anys, que les administracions i la propietat estan negociant el futur de can Puig i Cadafalch. Negocien qui ha de restaurar la casa, amb quins recursos econòmics, de qui serà la titularitat i la propietat...
I mentre es negocia, CAN PUIG I CADAFALCH parla, i parla molt clar, perdent una peça cada dia que passa... Primer va ser una part de la pèrgola i una gàrgola. Desprès la palmera i una pinya de ceràmica i gairebé tots els merlets... A continuació la glorieta i la resta de la pèrgola... I si aquest procés no s'atura (i per ara, oficialment ningú ha dit que hi hagui acord entre propietat i administracions), seguiran la caiguda de la barana metàl.lica del carrer Torres i Bages, el mur... i començaran a caure els bigatges interiors i algun sostre.
Tot aquest desencert acumulat (que no ve només dels governs municipal i català actuals, sino també dels que els van precedir), s'ha fet públic gràcies a les entitats del Centre d'Estudis Argentonins i Natura, als mitjans de comunicació que l'han difós i també a la ciutadania que en parla al carrer. Junts hem evitat que el silenci acabés enrunant can Puig i Cadafalch d'Argentona.
I curiosament, alguns dels que havien de treballar per evitar aquest enrunament, han criticat la feina de les entitats argentonines en defensa del casal modernista.
Ara, però, cal assolir un bon acord per aconseguir restaurar, consolidar i mantenir can Puig i Cadafalch d'Argentona. I sobretot ha de ser ràpid. I els treballs de restauració han de començar immediatament, sense dilació.
Argentona no es mereix que li deixin ensorrar el patromini arquitectònic davant dels nassos! En tenim massa exemples a l'entorn de can Puig i Cadafalch i a la resta del terme.
Ara demanem a la Generalitat de Catalunya, que té la principal responsabilitat, a la propietat (qui té l'obligació de conservar-la) i a l'Ajuntament (responsable de mantenir el patrimoni local) que actuin com el poble els hi demana.
I ha de quedar clar a tothom que no només volem que s'aturi la degradació, sino que el casal modernista es restauri tal i com era a la seva època d'esplendor: volem tornara a veure al seu lloc glorieta, pèrgoles, merlets....
I mentre es negocia, CAN PUIG I CADAFALCH parla, i parla molt clar, perdent una peça cada dia que passa... Primer va ser una part de la pèrgola i una gàrgola. Desprès la palmera i una pinya de ceràmica i gairebé tots els merlets... A continuació la glorieta i la resta de la pèrgola... I si aquest procés no s'atura (i per ara, oficialment ningú ha dit que hi hagui acord entre propietat i administracions), seguiran la caiguda de la barana metàl.lica del carrer Torres i Bages, el mur... i començaran a caure els bigatges interiors i algun sostre.
Tot aquest desencert acumulat (que no ve només dels governs municipal i català actuals, sino també dels que els van precedir), s'ha fet públic gràcies a les entitats del Centre d'Estudis Argentonins i Natura, als mitjans de comunicació que l'han difós i també a la ciutadania que en parla al carrer. Junts hem evitat que el silenci acabés enrunant can Puig i Cadafalch d'Argentona.
I curiosament, alguns dels que havien de treballar per evitar aquest enrunament, han criticat la feina de les entitats argentonines en defensa del casal modernista.
Ara, però, cal assolir un bon acord per aconseguir restaurar, consolidar i mantenir can Puig i Cadafalch d'Argentona. I sobretot ha de ser ràpid. I els treballs de restauració han de començar immediatament, sense dilació.
Argentona no es mereix que li deixin ensorrar el patromini arquitectònic davant dels nassos! En tenim massa exemples a l'entorn de can Puig i Cadafalch i a la resta del terme.
Ara demanem a la Generalitat de Catalunya, que té la principal responsabilitat, a la propietat (qui té l'obligació de conservar-la) i a l'Ajuntament (responsable de mantenir el patrimoni local) que actuin com el poble els hi demana.
I ha de quedar clar a tothom que no només volem que s'aturi la degradació, sino que el casal modernista es restauri tal i com era a la seva època d'esplendor: volem tornara a veure al seu lloc glorieta, pèrgoles, merlets....
La superfície de blat de moro transgènic passa del 50% a Catalunya
(ecodiari.cat) Per comarques, la major implantació de varietats es troba a l’Alt Empordà, el Baix Empordà, les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, el Segrià i l’UrgellD’acord amb les dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, la superfície global a Catalunya dedicada a la producció de cultius biotecnològics ha augmentat progressivament els darrers anys, i l’any 2009 arriba a representar un 51,15% de la superfície total de blat de moro.Per comarques, la major implantació de varietats de blat de moro modificades genèticament, són: l’Alt Empordà, el Baix Empordà, les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, el Segrià i l’Urgell.
A la demarcació de Barcelona (1,83% ha transgèniques) només conreen blat de moro modificat genèticament les comarques del Maresme (13,21%) i Osona (0,24%); a la demarcació de Girona (42,73% ha) ho fan totes, menys les de la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya; a les de Lleida (56,80% ha) no conreen transgènics les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i el Solsonès, i, finalment, a les terres de la demarcació de Tarragona, només la comarca del Tarragonès hi dedica 17,75 ha.
L’any 2009, el blat de moro és l’única espècie que té varietats genèticament modificades autoritzades i comercialitzades, incloses al Registre de varietats comercials depenent de l’Oficina Espanyola de Varietats Vegetals o al Catàleg europeu de varietats de plantes agrícoles, per tant, és l’única que es pot cultivar a la UE i, en conseqüència, a l’Estat espanyol.
Les diferents varietats de blat de moro que l’any 2009 estan autoritzades a l’Estat espanyol per sembrar, són híbrids de blat de moro que porten incorporat el paquet gènic MON 810 que els confereix resistència al barrinador del blat de moro, una de les plagues més importants d’aquesta planta a Catalunya.
dilluns, 27 de desembre del 2010
Per enèssima vegada, Argentona torna als mitjans de comunició amb el deteriorament de can Puig i Cadafalch
Agència Catalana de Notícies
http://www.acn.cat/acn/590547/Cultura/text/casa-Argentona-Puig-i-Cadafalch-glorietat-deteriorament.html
Nació Digital
http://www.naciodigital.cat/noticia/21003/preocupacio/deteriorament/historica/casa/puig/cadafalch/argentona
Diari Maresme
http://diarimaresme.com/2010/can-puig-i-cadafalch-es-segueix-deteriorant/
El Punt
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/350167-desmunten-la-pergola-del-casal-de-puig-i-cadafalch-perque-amenacava-de-caure.html
El País
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/casa/veraneo/Argentona/Puig/i/Cadafalch/peligro/ruina/elpepuespcat/20101228elpcat_19/Tes
http://www.acn.cat/acn/590547/Cultura/text/casa-Argentona-Puig-i-Cadafalch-glorietat-deteriorament.html
Nació Digital
http://www.naciodigital.cat/noticia/21003/preocupacio/deteriorament/historica/casa/puig/cadafalch/argentona
Diari Maresme
http://diarimaresme.com/2010/can-puig-i-cadafalch-es-segueix-deteriorant/
El Punt
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/350167-desmunten-la-pergola-del-casal-de-puig-i-cadafalch-perque-amenacava-de-caure.html
El País
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/casa/veraneo/Argentona/Puig/i/Cadafalch/peligro/ruina/elpepuespcat/20101228elpcat_19/Tes
diumenge, 26 de desembre del 2010
Hi ha cases de Puig i Cadafalch que llueixen el seu esplendor!
No, no, no es la casa Puig i Cadafalch de la Plaça de Vendre d'Argentona, tot i que s'hi assembla molt!
Mentre a Argentona can Puig i Cadafalch va perdent peces a cada hivern, hi ha edificis de l'arquitecte modernista que llueixen esplendor, i que s'assemblen molt a la casa argentonina... excepte que encara tenen merlets, glorieta, palmera... Aquí teniu can Sastre i Marquès.
Concretament, can Sastre i Marquès de Barcelona i can Puig i Cadafalch d'Argentona s'emmarquen en l'època blanca de l'arquitecte (idealisme racionalista), segons podeu veure al web adjunt, on a més, podreu observar altres edificis de Puig i conèixer la importància d'aquest mataroní que triar la nostra vila per passar-hi els estius. Edificis de Puig i Cadafalch. Can Sastre i Marquès
divendres, 24 de desembre del 2010
Can Puig i Cadafalch també s'ha quedat sense la glorieta. Que més hem de perdre per trobar una solució definitiva que ens permeti restaurar l'edifici modernista?
| Dissabte 25.12.2010 (Nadal) |
Divendres, 24.12.2010 |
El passat 23 de desembre, quan es commemorava els 50 anys de la mort de Josep Puig i Cadafalch, com si fos us senyal de l'insigne arquitecte modernista, la glorieta de can Puig i Cadafalch va perdre diversos elements que van caure al carrer, i va quedar tan malmesa, que hores desprès es va treure en la seva totalitat. Aquí teniu una imatge del 24 i una altre del 25 de desembre de 2010.
Això nomès és un pas més del progressiu deteriorament d'aquest casal modernista. A la pèrdua de la gàrgola del carrer Dolors Montserdà, li hem de sumar el mal estat de les reixes i dels murs, d'algunes de les bigues i fa un any, desprès de l'avís que Natura va fer en aquest blog, de diverses peces ceràmiques i dels merlets superiors, que a més van foradar la teulada i un pis.
Anem avisant, anem dient, anem fent-nos ressó del que passa a Can Puig i cadafalch, i mentre, els responsables del seu arrenjament, es mouen a pas de tortuga, això sí, quan es mouen, que no és sempre.
Avui el centre d'Argentona és més trist i dessolat i nomès fa que recordar-nos que si no defensem el nostre patrimoni, el perdrem irreversiblement...
A veure quina serà la propera peça del casal modernista argentoní en caure?
Curiosament, can Puig i Cadafalch està declarat Be Cultural d'Interès Nacional. La mateixa catalogació que la Casa Ametller, l'edifici de la Pedrera o la Sagrada Familia... En teniu més informació al blog del Centre d'Estudis Argentonins:
http://cea.cat/blog/2010/01/12/can-puig-i-cadafalch-ens-cau/
Demanem a la Generalitat de Catalunya, a la resta d'administracions implicades i a la propietat que actuin de forma ràpida per trobar urgentment una solució permanent que permeti aturar la degradació de can Puig i Cadafalch i procedir a la seva restauració i manteniment.
Argentona i els argentonins no ens mereixem que deixem perdre can Puig i Cadafalch!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



