Curset per descobrir els arbres del Maresme el 29 de Maig

CURSET NATURALISTA: DESCOBERTA DELS ARBRES DEL BOSC DEL MARESME I VALLÈS ORIENTAL
Dissabte 29 de Maig, de 09 a 13 h. Canyamars, davant del Pou del Glaç (Dosrius, El Maresme)
Voleu conèixer els 20 arbres més comuns del Maresme i Vallès Oriental? L'alzina, el pi pinyer, el roure martinenc, el vern, el freixe de fulla petita... Com son, com es diferencien, on viuen, quina utilitat tenen per les persones... Doncs apunteu-vos al curset de descoberta dels arbres que fem el 29 de maig, guiats per Oriol Bassa, enginyer de forests i naturalista.
L'activitat es gratuïta, però cal que us apunteu a naturamaresme@gmail.com, abans del proper 25 de maig, indicant el vostre nom i cognoms i la vostra adreça alectrònica. Les places son limitades a 20 persones.
Activitat organitzada per la Federació ADF Maresme, amb la col.laboració de l'entitat Natura.

Multitudinària caminada per conèixer les Cinc Sènies i Mata

Més de 240 persones de totes les edats i condicions s'han trobat avui a Mataró per conèixer les Cinc Sènies i Mata, guiats per l'arquitecte Agàpit Borràs, el pagès Pep Riera i el naturalista Oriol Bassa, en un acte organitzat per la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró i l'Associació de Veïns de Rocafonda. A la visita, que ha durat poc més de quatre quilòmetres i mig, s'han visitat les masies de can Dorda, ca l'Arrà, can Gol i can Tria de Mata, així com la plana agrícola de les Cinc Sènies i els torrents Forcat i Castell. A l'acte, els guies han constatat diverses vegades la necessitat de protegir aquest territori i la pagesia com una garantia de la qualitat de vida dels mataronins i maresmencs.

Algunes rieres del Maresme no estan preparades avui per respondre als aiguats del maig

A una setmana del maig, considerat el període amb major risc de pluges i d'aiguats d'aquest territori, encara no s'han començat a mantenir les rieres i torrents del Maresme. Així, municipis com Cabrils, Cabrera de Mar, Teià, Arenys de Mar, Mataró, Palafolls, Tordera, Sant Cebrià de Vallalta o Sant Pol de Mar, tenen les rieres plenes de canyes i altres materials que dificultaran molt el pas de les aigües pluvials, i per tan, augmentaran sensiblement diferents riscos ambientals, com l'erosió dels marges, la destrucció d'infraestructures i especialment el risc d'inundacions i afectació de persones i béns.

A més del creixement natural dels canyers, cada any abandonen més pagesos, i això comporta abandonament de majors trams de canyers que abans tenien una utilitat agrícola, i era l'agricultor el que mantenia la canya a ratlla. A més, aquest any hi ha la gran quantitat de vegetació tombada damunt la llera per les ventades i les nevades del març.

Així mateix, el pla de manteniment de lleres de l'Agència Catalana de l'Aigua no s'aplica en l'intensitat ni en l'extenció territorial que caldria pel Maresme, i a més, aquesta comarca parteix en desventatge quan ha de demanar subvencions a l'ACA per a la restauració del medi natural de rieres i torrents respecte a d'altres territoris catalans. Així, lluny d'arrenjar la situació qui en té les competències, han de ser els Ajuntaments qui, amb coneixements tècnics o sense, han d'assumir actuacions de manteniment de rieres que no els hi pertoquen. Amb tot això, que es repeteix any rera any, esperem que les pluges no ens facin mal.

Vine a caminar per les Cinc Sènies el diumenge, 25 d'abril

El CEA presenta una queixa al Síndic per la situació de la casa Puig i Cadafalch

La Generalitat de Catalunya no ha fet cap requeriment a la propietat tot i que el darrer informe reclama intervencions imminents. Davant l’enquistament de la situació en què es troba la casa Puig i Cadafalch el Centre d’Estudis ha decidit passar a l’acció. Així, ha presentat una queixa al Síndic de Greujes perquè insti a la Secretaria General de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a actuar tal i com s’havia compromès a fer.

El Centre d’Estudis, que com Natura, està seguint molt de prop la situació de la Casa Puig i Cadafalch, ha pogut saber que l’informe sobre l’edifici modernista que els tècnics de la Generalitat van fer el gener passat, reclamava intervencions, amb caràcter imminent’, a la coberta i al terrat. No obstant, la propietat no ha fet res i la secretaria de Patrimoni tampoc li ha fet cap requeriment perquè actuï. Finalment, el Centre d’Estudis assegura que la propietària de la casa Puig i Cadafalch l’ha posat a la venda ja que no s'ha posat d'acord amb la Generalitat amb els termes d'una cessió per a ús públic de l'edifici.

Els argentonins coneixen el traçat del tren orbital

Tot i les quatre gotes que queien a primera hora del matí, 45 persones han assistit a la Caminada per conèixer el Traçat del Tren orbital per Argentona, que guiats per Xavier Collet, regidor d'urbanisme de l'Ajuntament d'Argentona, Àlex Hervàs, agricultor ecològic de ca l'Elies, i Oriol Bassa, enginyer de forests, han caminat els 6 quilòmetres que separen ca l'Elies i la Baronia del Viver fins a can Matabens i la Riera de Pins, reseguint el traçat del tren orbital pel municipi argentoní, segons la reserva de sòl aprovada el passat 14 d'abril per la Generalitat de Catalunya. Així, s'ha parlat del traçat en túnel i fals túnel, que afectaria el primer tram, des de Mataró fins a ca l'Elies, i a partir d'aquí aniria fins a l'Estació, prevista a la Plaça del Molí, i seguiria a cel obert, però per sota de cota de carrer, fins arribar a can Matabens, on s'enfilaria en un petit viaducte fins a entrar al túnel, al costat esquerra de l'actual túnel de l'Autopista, prop de can Navas. Ara caldrà esperar el projecte, per veure com es concreta aquesta infraestructura, i comprovar si es garanteix el mínim impacte ambiental per Argentona i els argentonins.

Aprovat el traçat del tren orbital que deixa d'afectar les Cinc Sènies a Mataró i els Veïnats de Sant Jaume i la Pujada d'Argentona

El document aprovat aquest dimecres dia 14.4 concreta les reserves de sòl necessàries per a la futura línia de tren i preveu lleugeres modificacions del traçat previst en el document aprovat inicialment. La línia orbital, que unirà Mataró amb Vilanova i la Geltrú a través dels municipis de la segona corona metropolitana, abastarà 120 quilòmetres en total 78 dels quals seran de nova construcció.

Tot i així, tot i ser una líniea necessària, implica l'afectació d'una part de la Baronia del Viver, així com l'extrem del Pla de Can Poi, i el bosc de la Casilla. No en resulta afectat, hores d'ara, el magnífic roure reboll del Mot del Ros, a la riera de Pins. Natura organitza per aquest cap de setmana una sortida guiada per conèixer els impactes i solucions d'aquest traçat per Argentona.

Els laterals de la Ronda de Mataró estaran acabats en dos anys, segons el Conseller Nadal

Aquestes obres afectaran el Turó de Cerdanyola i la vinya i la mina d'en Pallaroles.
Us adjuntem un link a la notícia del Punt.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/157975-la-generalitat-afirma-que-acabara-els-laterals-de-la-ronda-de-mataro-abans-de-dos-anys.html

Tornen les caminades de Natura!

Diumenge, 25 d'abril, a les 10h matí, Plaça Puerto Rico, Mataró
CAMINADA GUIADA PER LES CINC SÈNIES I MATA
Amb Pep Riera, Agàpi Borràs i Oriol Bassa com a guies de luxe
Hi haurà esmorzar per tothom
Organitza: Federació d'Associacions de Veïns de Mataró

Diumenge, 18 d'abril, a les 9h, a la Plaça Nova d'Argentona
CAMINADA GUIADA PER CONÈIXER EL PAS DEL TREN ORBITAL PER ARGENTONA

Argentona cedirà patrimoni i terme municipal a la Roca del Vallès

En el ple d'avui, l'Ajuntament d'Argentona acordarà previsiblement l'inici de l'expedient que ha d'acabar amb la cessió d'una part del seu terme municipal a La Roca del Vallès, per tal de que aquest municipi tingui la titularitat integral de tota la urbanització de Sant Carles. Aquesta cessió, que comporta el traspàs d'un carrer i del Turó dels Castellans, que domina la vall de l'Espinal, cediria també un monument magal.lític que avui dia està protegit a Argentona, així com tot un tram de bosc situat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural PEIN de la Serralada Litoral.

Per Natura, nomès es podria acceptar aquesta cessió si es mantingués en el temps i l'espai la catalogació del monument megalític com a BCIL (Be Cultural d'Interès Local) i l'espai forestal dins el PEIN, i que al Turó dels Castellans, tan al vessant superior, com al vessant sud no s'hi pogués construir, ja que una edificació en aquest punt tindria un impacte visual important.
Per altra banda, abans de la cessió, caldria acordar aquest tràmit al Consell de Patrimoni Municipal, que tot i que es va debatre, no es va concretar, així com resoldre definitivament i sostenible els abocaments d'aigües residuals que una part d'aquesta urbanització fa a la riera de l'Espinal.

Quantes coses hauran vist els Plàtans de l'Avinguda Marina d'Argentona!

Més de 80 anys tenia el Plàtan de l'Arbreda de l'Avinguda Marina Julià d'Argentona, com es pot observar a l'imatge superior, comptant les anelles que es formen anualment, la clara a la primavera, la fosca a l'estiu i tardor. Durant els treballs d'esporga el van talar, tot i que a l'alçada del present tall, l'arbre presentava bones condicions. El que es estrany es que molt aprop d'aquest exemplar, al carrer Doctor Farrero, hi ha un exemplar de plàtan que si que està en condicions deplorables, amb més del 60% del tronc mort, i que, ara per ara segueix al seu lloc, com es veu a l'imatge. Proposem a l'Ajuntament que també tali aquest arbre, i que es procedeixi a la propera temporada a substituir aquestes soques per nous exemplars de plàtans, prèvia eliminació de la soca i de millora del sòl, per tal de mantenir les dues arbredes viàries, que tants beneficis ambientals i paisatgístics tenen pels argentonins.

Caminada per conèixer com afectarà el traçat del tren orbital a Argentona

Diumenge, 18 d’abril de 2010, a les 9h del matí, Plaça Nova
CAMINADA PER LA DESCOBERTA DEL TRAÇAT DEL TREN ORBITAL PER ARGENTONA
ennatura’t 2010

Les tempestes de març acaben amb el Cirerer Gros de la Font del Ferro d'Argentona

Les tempestes de ven i neu que van afectar Argentona el passat 7 i 8 de març, van tombar un altre arbre monumental d'interès local i comarcal, el Cirerer Gros de la Font del Ferro. L'arbre, que es trobava al torrent de Burriac, aigües amunt de la Font del Ferro, al terme municipal d'Argentona. Aquest arbre, catalogat l'any 2003, tenia 226 cm de perímetre normal, 281 cm de perímetre de soca i prop de 15 metres d'alçada. Natura ha contactat amb els tècnics arboristes de la Federació de les ADF del Maresme per valorar si es pot procedir a recuperar i replantar l'arbre al mateix indret, tot i que, segons els danys observats a la soca de l'arbre i el seu tamany, és molt difícil la seva recuperació.

Que podem trobar pels nostres boscos i rieres?

De vegades es troben coses ben curioses pels boscos i rieres del Maresme... Concretament aquí teniu una caixa blindada oberta que estava vora el torrent de Madà, prop del centre de revisió de vehicles del Cros, a Argentona.

Que passa amb la Pedrera de la Feu?

Van passant els dies i ningú, segons sembla, està fent res per resoldre els problemes mediambientals i les molèsties a la ciutadania que està causant la Pedrera de la Feu. L'any 2011 s'hauria d'acabar el permís miner, però si l'Ajuntament i els Departaments de Medi Ambient i Habitatge i Economia de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb el Parc Serralada Litoral, no fan res, podriem tenir pedrera per 20 anys més. Es això el que volem els argentonins? I els seus dirigents?