Natura arriba aquest 2014 als 25 anys de trajectòria. L’entitat de medi ambient ha desenvolupat des del Baix Maresme accions de defensa i de divulgació molt àmplies. En plena celebració del primer quart de segle, analitzem amb ells quins són els seus orígens i reptes.
Per què va néixer l’entitat i amb quins objectius?Natura va néixer el 1989 a Argentona de la mà de Felip Castells i jo mateix. Els orígens es troben en una altra associació, l’Oreneta, dedicada bàsicament al món dels minerals. Els objectius de Natura són la preservació de la natura, l’educació i la sensibilització ambiental, i la difusió i la promoció de la cultura i del patrimoni català.
Al llarg dels anys, quins eixos d’activitats s’han impulsat?En aquests 25 anys hem fet més de 400 activitats, en les quals hi han participat més de 10.000 persones. Les més nombroses han sigut les manifestacions en defensa de can Puig i Cadafalch, el tancament de la Pedrera de la Feu i les mostres de bolets, que enguany arribaran a la XIXa edició. Tot i no ser massius, hem aconseguit aquest èxit de participació pel fet de ser capaços de compaginar les activitats reivindicatives i les ludicodidàctiques. I perquè tenim al darrere un bon equip d’homes i dones que hi donen suport, gent diversa amb uns interessos comuns.
A quin tipus de persones s’adrecen? Quanta gent hi ha en l’àmbit organitzatiu de la seva associació?Tenim prop de 70 socis i unes 250 persones que segueixen habitualment les activitats de Natura. A més, tenim acords de col·laboració amb altres associacions, amb les quals compartim espai i interessos, com el Centre d’Estudis Argentonins o les Agrupacions de Defensa Forestal, cosa que ens permet arribar a més persones i ser més efectius.
De la tasca duta a terme amb els llibres i les guies publicats què en destacaria? Quin fons n’ha quedat?
Hem editat 17 guies de natura, història i paisatge del Maresme, que descobreixen territoris tan emblemàtics com el Montnegre, la Tordera, el Corredor o Sant Mateu, entre altres. Estem especialment contents de Coneguem el Corredor, premi Pau Vila de l’ICE de la Universitat de Barcelona, i de Descobrim Mata i les Cinc Sènies, que ha contribuït a descobrir als mataronins i maresmencs aquest espai agrícola i natural.
I d’excursions, sortides, tallers i cursos?Un dels èxits de Natura ha estat combinar les activitats reivindicatives amb les lúdiques i didàctiques. Així, durant l’any realitzem un seguit d’activitats d’educació ambiental i difusió del medi, com tallers d’orientació, identificació d’arbres, jardineria de petit format… o bé de descoberta de plantes medicinals i aromàtiques, licors tradicionals del Maresme, i altres. Per als associats i amics, també fem sortides d’un dia, de cap de setmana, o fins i tot de més d’una setmana. Així hem anat al País Basc, Sòria, la Camarga, Eslovènia, Costa Rica o els Estats Units, per exemple, descobrint aquests territoris a través dels parcs naturals, els paisatges i la història. I cal no oblidar la tradicional trobada dels Amics del Castell de Burriac, cada segon cap de setmana de juny, que fem amb Yuuussa i la Fundació Burriac.
També han hagut de fer actes reivindicatius i de denúncia. Quins han estat els principals?Des dels de caràcter mediambiental, com l’oposició a l’ampliació de l’autopista del Maresme, la preservació de l’espai agrícola de les Cinc Sènies o el marge esquerre de la riera d’Argentona, el tancament de la pedrera de la Feu, fins aconseguir salvar patrimoni arquitectònic, com can Puig i Cadafalch d’Argentona.
El medi ambient fa 25 anys era molt més difícil de defensar? Es nota el pas endavant que s’ha fet en aquest període de temps?Sí i no. Avui dia la ciutadania està molt més sensibilitzada a l’hora de defensar la seva qualitat de vida i el patrimoni comú. I nosaltres tenim més experiència, més capacitats i som més a Natura. Però els que volen desfer el medi també són, avui, més, i actuen més ràpidament i amb més recursos.
La didàctica mediambiental encara és molt necessària? Què es pot fer? Què hi aporten, vostès?És absolutament necessària, i no només com un bolet de tardor, sinó de forma contínua i periòdica. Això, a Catalunya, no és gaire habitual. Però quan es fa, funciona. Imaginem-nos, sinó, la campanya «Envàs on vas», que després de dos anys és tan coneguda entre els conciutadans, especialment els més petits. Nosaltres hi aportem dos valors: d’una banda, la continuïtat de les nostres campanyes, i d’una altra, la proximitat que ofereixen als maresmencs i els vallesans les nostres activitats. Així, parlem de la defensa d’espais i llocs propers, a l’abast de la mà. I dia rere dia podem comprovar què passa si aquest territori o aquest edifici es preserva, o si, en canvi, desapareix. Un caràcter local que som capaços de complementar amb les experiències de les sortides i els viatges.
Projectes de futur en la cruïlla del quart de segle?Compatibilitzar el desenvolupament amb l’equilibri social i territorial, i la sostenibilitat. Només tindrem futur si fem les coses així. I sense desatendre, diàriament, la defensa del medi, el patrimoni i el país.
Grans temes mediambientals pendents a la comarca…L’ampliació de l’autopista del Maresme ―aturada, però amb el risc que es torni a activar en un futur―, l’ordenació territorial supramunicipal, la protecció de les platges, les costes i les rieres, o bé entendre i reinterpretar la manera de gestionar els parcs naturals des de criteris més sostenibles i alhora amb més sentit comú.
Al llarg dels anys, quins eixos d’activitats s’han impulsat?En aquests 25 anys hem fet més de 400 activitats, en les quals hi han participat més de 10.000 persones. Les més nombroses han sigut les manifestacions en defensa de can Puig i Cadafalch, el tancament de la Pedrera de la Feu i les mostres de bolets, que enguany arribaran a la XIXa edició. Tot i no ser massius, hem aconseguit aquest èxit de participació pel fet de ser capaços de compaginar les activitats reivindicatives i les ludicodidàctiques. I perquè tenim al darrere un bon equip d’homes i dones que hi donen suport, gent diversa amb uns interessos comuns.
A quin tipus de persones s’adrecen? Quanta gent hi ha en l’àmbit organitzatiu de la seva associació?Tenim prop de 70 socis i unes 250 persones que segueixen habitualment les activitats de Natura. A més, tenim acords de col·laboració amb altres associacions, amb les quals compartim espai i interessos, com el Centre d’Estudis Argentonins o les Agrupacions de Defensa Forestal, cosa que ens permet arribar a més persones i ser més efectius.
De la tasca duta a terme amb els llibres i les guies publicats què en destacaria? Quin fons n’ha quedat?
Hem editat 17 guies de natura, història i paisatge del Maresme, que descobreixen territoris tan emblemàtics com el Montnegre, la Tordera, el Corredor o Sant Mateu, entre altres. Estem especialment contents de Coneguem el Corredor, premi Pau Vila de l’ICE de la Universitat de Barcelona, i de Descobrim Mata i les Cinc Sènies, que ha contribuït a descobrir als mataronins i maresmencs aquest espai agrícola i natural.
I d’excursions, sortides, tallers i cursos?Un dels èxits de Natura ha estat combinar les activitats reivindicatives amb les lúdiques i didàctiques. Així, durant l’any realitzem un seguit d’activitats d’educació ambiental i difusió del medi, com tallers d’orientació, identificació d’arbres, jardineria de petit format… o bé de descoberta de plantes medicinals i aromàtiques, licors tradicionals del Maresme, i altres. Per als associats i amics, també fem sortides d’un dia, de cap de setmana, o fins i tot de més d’una setmana. Així hem anat al País Basc, Sòria, la Camarga, Eslovènia, Costa Rica o els Estats Units, per exemple, descobrint aquests territoris a través dels parcs naturals, els paisatges i la història. I cal no oblidar la tradicional trobada dels Amics del Castell de Burriac, cada segon cap de setmana de juny, que fem amb Yuuussa i la Fundació Burriac.
També han hagut de fer actes reivindicatius i de denúncia. Quins han estat els principals?Des dels de caràcter mediambiental, com l’oposició a l’ampliació de l’autopista del Maresme, la preservació de l’espai agrícola de les Cinc Sènies o el marge esquerre de la riera d’Argentona, el tancament de la pedrera de la Feu, fins aconseguir salvar patrimoni arquitectònic, com can Puig i Cadafalch d’Argentona.
El medi ambient fa 25 anys era molt més difícil de defensar? Es nota el pas endavant que s’ha fet en aquest període de temps?Sí i no. Avui dia la ciutadania està molt més sensibilitzada a l’hora de defensar la seva qualitat de vida i el patrimoni comú. I nosaltres tenim més experiència, més capacitats i som més a Natura. Però els que volen desfer el medi també són, avui, més, i actuen més ràpidament i amb més recursos.
La didàctica mediambiental encara és molt necessària? Què es pot fer? Què hi aporten, vostès?És absolutament necessària, i no només com un bolet de tardor, sinó de forma contínua i periòdica. Això, a Catalunya, no és gaire habitual. Però quan es fa, funciona. Imaginem-nos, sinó, la campanya «Envàs on vas», que després de dos anys és tan coneguda entre els conciutadans, especialment els més petits. Nosaltres hi aportem dos valors: d’una banda, la continuïtat de les nostres campanyes, i d’una altra, la proximitat que ofereixen als maresmencs i els vallesans les nostres activitats. Així, parlem de la defensa d’espais i llocs propers, a l’abast de la mà. I dia rere dia podem comprovar què passa si aquest territori o aquest edifici es preserva, o si, en canvi, desapareix. Un caràcter local que som capaços de complementar amb les experiències de les sortides i els viatges.
Projectes de futur en la cruïlla del quart de segle?Compatibilitzar el desenvolupament amb l’equilibri social i territorial, i la sostenibilitat. Només tindrem futur si fem les coses així. I sense desatendre, diàriament, la defensa del medi, el patrimoni i el país.
Grans temes mediambientals pendents a la comarca…L’ampliació de l’autopista del Maresme ―aturada, però amb el risc que es torni a activar en un futur―, l’ordenació territorial supramunicipal, la protecció de les platges, les costes i les rieres, o bé entendre i reinterpretar la manera de gestionar els parcs naturals des de criteris més sostenibles i alhora amb més sentit comú.