Can Ballot no era un tema alié als responsables de la conservació i defensa del patrimoni d'Argentona. Ho sabien feia mesos, fins hi tot, feia anys.
Ho sabien quan hom va destruir rajoles, marcs de portes i finestres, i fins el terra de l'entrada a cops de martell.
Ho sabien quan es va buidar la casa de mobles, documents i de la resta del llegat dels Ballot a la vila.
Ho sabien quan va veure caure el primer tros de teulada (la qual no va caure per l'oblit i l'abandonament, com passa a d'altres masies catalogades de la vila, sinó probablement per la manera de fer d'algú que volia que la casa s'anés enrunant pedra a pedra).
I ho saben ara, quan la teulada continua caient, sense aturador, i de no haver estat per les denúncies fetes per un ciutadà, pel Centre d'Estudis Argentonins i per Natura, continuaria essent un secret sord ben guardat en un despatx municipal.
I nosaltres no entenem, ni sabem perquè no s'habia informat al Consell del Patrimoni de la Vila, fins al 17 de febrer d'enguany. Ni perquè no s'habia informat fins ara a les entitats que lluiten diàriament per la preservació del patrimoni, especialment al Centre d'Estudis Argentonins.
Les entitats i persones que defensem el patrimoni NO som l'enemic del poble, i menys de les seves administracions. Som, volem ser, aliats en la difícil i complicada tasca de preservar un llegat cultural i patrimonial que alguns voldrien fer desaparèixer i enrunar.
Can Ballot hauria de ser un punt i apart. Canviar la manera de fer.
Ens haurem d'aplegar, a la mateixa banda, els que defensem el patrimoni d'aquest país. Sense retrets, ni recriminacions i indirectes. Sense fer-nos mal els uns contra els altres. Ser tots plegats més transparents. Compartir l'informació i trobar estratègies per defensar plegats el nostre patrimoni.
A l'altra banda, els que volen fer desaparèixer el nostre patrimoni, els hi estem posant massa fàcil.