El mas Ballot d'Argentona (El Maresme), popularment conegut com a can Ballot Gallifa, es troba situat en el nucli urbà, al Passatge Gallifa Ballot núm. 2. Es tracta d'una gran masia que té cinc cóssos en l'edificació principal, amb pis i golfes. En la planta baixa hi ha dos cóssos més a cada un dels laterals (el de la dreta havia estat una capella), i un edifici al darrera on hi ha els cups del celler. Això la converteix en la masia més gran d'Argentona, i una de les més grans de Catalunya, amb uns 1750 metres construïts, conservant la configuració que tenia al segle XVIII, sense cap afegitó posterior. Està catalogada com del grup VI de la classificació de Camps i Arboix. L'arquitecte Lluís Bonet i Garí en la seva obra "Les masies del Maresme", diu d'ella que «després d'admirar l'aspecte arquitectònic de les façanes de la casa pairal dels Ballot amb els cóssos de mides extraordinaris i el teulat a quatre vessants, creguí necessari de conèixer qui eren els pagesos que la construïren». La descriu com «una casa molt important, de teulada a quatre vessants, amb l'additiment de les dues terrasses laterals del celler, i el dels cups a la part posterior. La part principal de l'edifici té tres cóssos de major amplada que els de les cases normals, amb gran sala d'entrada als baixos, i la del primer pis, que tenen 15 m de llargada per 5,43 m d'amplada, cosa que ens diu com és la categoria de l'obra». El mas es troba documentat des del segle XIV, i fou edificat inicialment per la família Feliu, passant als Ametller el 1402, i d'aquests a Francesc Coll el 1619. Jaume Ballot, que procedia del veïnat del Cros, la va comprar el 1637, essent propietat dels seus descendents fins a inicis del segle XXI.
Aquesta masia
està declarada BCIL, inclosa en el PGOUM d’Argentona del 1987. En l'actual Pla
Especial del Patrimoni Arquitectònic d'Argentona, del qual es va aprovar el
Text Refòs en el Ple Ordinari del passat 13 de gener i està pendent de
l'aprovació definitiva, la cataloga amb nivell integral, atenent a què la masia
encara conserva la majoria de la seva configuració des del segle XVIII, amb
portals i finestres de pedra en el seu interior i exterior. L'entrada,
mitjançant un portal de pedra rectangular, és una gran estança amb 4 portals de
pedra que dóna a les diferents habitacions, coberta amb arcs rebaixats, i un
gran portal de pedra al fons, on hi ha inscrita la data 1759, que dóna al
celler. Aquest és cobert d'arcs rebaixats d'obra. Destaca la primera cambra de
l'esquerra de l'entrada que conserva un gran rentamans de granit, i la segona
cambra, amb funcions actualment de cuina, té els sostre amb arcs rebaixats. Pel
què fa al pis, hi ha una gran sala, de gran amplària i alçada, amb sis portals
de pedra als laterals i un al fons, tot cobert amb bigues de fusta. De les
golfes tan sols destaca el seu bigam amb gran encavalcades. En l'exterior es
conserva un gran safareig i l'entrada de la mina que abastia d'aigua a la
masia.
Recordem que
la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català insta la propietat, en el seu
article 25.1, al deure de preservació i manteniment, en els següents termes:
"Els propietaris, titulars d'altres drets reals i posseïdors de béns
culturals d'interès nacional o béns catalogats els han de preservar i mantenir
per assegurar la integritat de llur valor cultural. L'ús a què es destinin
aquests béns ha de garantir-ne sempre la conservació".
Aquesta
masia, després de ser venuda per els descendents de la família Ballot fa uns 10
anys, porta temps a la venda, tancada i "abandonada". A finals del
2009 fou embargada i s'adjudicà en subhasta a Caixa Catalunya, la principal
creditora de l'aleshores propietari. Actualment pertany a la Sociedad de
Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria (Sareb), que té
molts dels immobles que eren de Catalunya Banc, successor de Caixa Catalunya.
Actualment té les portes de la planta baixa "tapiades", excepte la
principal, que té tot el terra de rajola aixecat. L'alarma ha saltat quan
darrerament l'Entita Natura ha tingut coneixement de què ha caigut una part
important de la teulada de la part sud (veure foto), d'una superfície
aproximada d'uns 100 m2, fet que provoca que l'aigua de pluja entri dins la
casa,
impregnant unes parets que són de tàpia, provocant un
procés de deteriorament que si no s'atura pot provocar el col·lapse de la resta
de la teulada i de les parets mestres amb la possibilitat d'enfonsament d'una
part de la masia.
El Centre d'Estudis Argentonins va presentar una
instància el passat divendres on es denunciava la situació i es demanava al
consistori que examinés la masia in situ per part de l'arquitecte municipal i
que s'obligui, amb caràcter d'urgència, al propietari a restituir la teulada
caiguda, assegurar la resta de la coberta, i solucionar possibles danys que es
puguin observar i que poguessin perjudicar l'estabilitat de la masia, en virtut
d’ordre d’execució que permet l’article 197 del Decret Legislatiu 1/2010 del
Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (TRLUC). També que es recordi al
propietari l'obligació que en té del seu manteniment i conservació tal i com
obliga l'article 25.1 de la llei 9/93 i el mencionat article 197 de la TRLUC.
En cas que en un termini no superior al que hagi determinat l’Ajuntament a
l’ordre d’execució el propietari no hagués començat o, en el seu cas, realitzat
aquestes obres, demanem que sigui l'Ajuntament d'Argentona qui les efectuï amb
caràcter subsidiari o bé imposi multes coercitives al propietari en virtut de
l’article 197.4 del TRLUC.