Aquest hivern hem pogut assistir a Argentona a l'esporga d'arbrat viari. Però no era una esporga de tot un carrer, sinó ara 4 arbres en aquest carrer, 3 en aquell, 6 en un altre... Segons ens va dir l'Ajuntament, com que no hi havia diners per esporgar tots els vials, es va autoritzar als particulars a que s'esporguessin els arbres de davant de casa seva. Es clar, pagant-se cada veí l'esporga que feia. I obviament, no tothom aplicava el mateix tipus d'esporga, n'hi ho feia de la manera més convenient, aplicant tècniques diferents i, en alguns casos, sense cap tipus de tècnica.
No us penseu que no tenien justificació: es tractava de podar els arbres perquè feien al·lèrgia a les persones d'aquella casa. Fet del tot curiós!: Primer, perquè si només esporguen els arbres de davant de casa teva, que passarà amb els de la resta del carrer? Segon, com més s'esporga, més polen hi ha a mig termini! (totalment cert, per molt que hi hagi molta gent que li sembli que no) i Tercer, de debò que aquestes persones eren al·lèrgiques a aquest arbre en concret? Es van fer les múltiples probes que pertoca?
Totes aquestes actuacions ens han portat a un caos en l'esporga i la gestió de l'arbrat públic. Si fins ara Argentona era model de l'esporga amb criteris de sostenibilitat i amb cicles de poda d'1,2 i 3 anys, ara tot això es pot posar en perill per falta de criteris d'esporga i per deixar podar a qui s'ho pugui pagar. Des de Natura pensem que aquesta tardor cal aplicar un programa de poda que restitueixi tot el dany causat, que s'apliquin uns criteris tècnics coherents i que s'eviti aquest "campi qui pugui" que tan de mal pot fer.