47è. Viatge. Parc Natural de Cevennes França. 1,2 i 3 de novembre 2024. Només ens queden 7 places.

Maig 2025. Sortida de les orquídies.

Més activitats a l'AGENDA DE NATURA, al lateral dret d'aquesta pàgina. Recordeu que si voleu rebre les nostres activitats, envieu-nos un mail amb el vostre nom a naturamaresme@gmail.com o enviar-nos un sms al 629 040 295, i les rebereu per sm

dimecres, 6 de maig del 2020

Ocells del Maresme 11. Òliba

Òliba, Xibeca
Tyto alba
Rapinyaire nocturna comuna a casa nostra. Fa uns 30 cm de llargada del cap a la cua. Nia en campanars, golfes, ruïnes. Pon de 4 a 7 ous. Caça ratolins, escarabats, granotes... Per fer-ho, es posa en un lloc elevat (un campanar, un arbre...) i escolta el soroll de la seva presa, que és capaça de capturar a la foscor. Una òliba pot menjar-se 3 ratolins al dia... un bon aliat dels humans per controlar les poblacions de rossegadors.

Canta un allargat ssstttssssttttttssssstttt que podem sentir pel poble a la nit. (Oriol Bassa. Naturalista)

Ocells del Maresme 10. Oreneta comuna

Golondrina Común | Wiki Reino Animalia | FandomOreneta comuna
Hirundo rustica
Ocell migrador; arriba al nostre territori a l'abril i marxarà al setembre, cap a l'Àfrica, després de criar. A la marxa, s'agrupen durant dos o tres dies centenars d'exemplars en un determinat espai amb cablejat de llum... totes en files... fins a la marxa.
És insectívor; caça els insectes al vol. 
Fa nius de fangs arrodonits, que no arriben a tancar-se per dalt, a diferència de les orenetes cua blanca. És diferencia de les altres orenetes per tenir una cua bifurcada llarga, com un frac, i el coll blau i vermell... (Oriol Bassa, Naturalista)
Aquí teniu el seu cant: 

Ocells del Maresme 9. Pit roig, Rupit

Robin Erithacus Rubecula Aves - Foto gratis en PixabayPit Roig, Rupit
Erithacus rubecula
Tenim individus sedentaris i d'altres d'hivernants. Fa uns 12 cm de llargada del cap a la cua.
Viu a tots els ambients, també a l'entorn de masies, nuclis urbans, jardins i eixides. Pon de 4 a 6 ous.
S'alimenta d'insectes (escarabats, aranyes, formigues...) i mores i altres baies a la tardor. Visita habitualment les caixes-niu a la tardor i a l'hivern.
Els dos sexes són molt similars.
És molt assidu als llocs on es remena la terra... cercant cucs... i aprofita els mànecs de les eines del pagès per guaitar l'àrea... i quan torna el pagès marxa espantat deixant un regal... per això li diuen també cagamànecs!

Escolteu el seu cant... us sonarà molt... sobretot quan anem a caminar pel bosc...

Ocells del Maresme 8. Miloca, Aligot

ENCICLOPEDIA DE ANIMALES MUNDIAL: RATONERO COMÚN (Buteo buteo)Aligot
Buteo buteo
Habita on te boscos per fer nius i zones obertes per caçar. Sovint vigila les preses des de dalt d'un pal de llum. Els joves generalment hivernen al sud. Els adults són sedentaris. Fa 52 cm de llargada de cap a la cua i més d'1 m d'amplada amb les ales obertes. S'alimenta de serps, rates, ratolins, talps, talpons i insectes grossos... (Oriol Bassa. Naturalista)

Aquí teniu el seu cant:

diumenge, 3 de maig del 2020

Ocells del Maresme 7. Abellarol, Miner

Abellarol, Miner
Merops apiaster
Ocell migrador. A la tardor marxa a l'Àfrica i torna al març. Fa uns 30 cm del cap a la cua.
Viu en zones de secà, marges de rius i rieres i boscos esclarissats.
Fa els nius en marges i desmunts sorrencs, fent un túnel a terra. Pon entre 4 i 7 ous. 
És nodreix bàsicament d'insectes, com les abelles, les vespes -entre elles l'asiàtica- i borinots.
Canta molt quan està a punt de canviar el temps... els pagesos diuen que anuncia les pluges... (Oriol Bassa, Naturalista). Aquí el teniu:

dissabte, 2 de maig del 2020

Ocells del Maresme 6. Estornell comú

Estornell comu
Sturnus vulgaris
Sedentari ara... amb el canvi climàtic. Fa un
s 20 cm de llargada del cap a la cua. A partir de l'agost vola en grans estols especialment a l'hivern i passa les hores quan no surt a buscar menjar, penjat del cablejat de la llum, tot en fila. És omnívora, però prefereix els insectes, les llavors i la fruita...Nia en teulades de cases abandonades... Pon uns 5 ous. És políglota... 

Pot imitar diversos cants d'ocells, com l'oriol. (Oriol Bassa. Naturalista).

Ocells del Maresme 5. Puput

Puput
Upupa epops
Viu en zones obertes, horts, boscos i entorns com els nostres. A la tardor emigra cap al nord i centre d'Àfrica per retornar al febrer, tot i que amb el canvi climàtic ja hi ha puputs que son residents. S'alimenta de tot tipus d'insectes. Fa els nius en forats d'arbres vells, teulades i murs. Pon entre 5 i 7 ous. Fa uns 26 cm de llargada. Vola onduladament. Fa un cant tipus Pu pu put! repetitiu. I no confondra'l amb el cucut... que fa cu cut! Cu cut! (Oriol Bassa, Naturalista)

Canta així:

divendres, 1 de maig del 2020

Ocells del Maresme 4. Oriol

ORIOL
Oriolus oriolus
Migrador, passa l'estiu entre nosaltres per tornar a l'Àfrica fins a la propera primavera. Fa uns 23 cm del cap a la cua. Viu en els boscos de ribera. S'alimenta de cucs, papallones, aranyes i fruites, especialment figues. Normalment fa un niu penjat de les branques d'un freixe, on i pon de 3 a 4 ous. El mascle és de colors groc i negre. La femelles d'un verdós apagat (per poder covar sense que sigui descoberta). Viu uns 5 anys. (Oriol Bassa, Naturalista). 


Aquí teniu el seu cant:

Ocells del Maresme 3. Mussol

MUSSOL 
Athene noctua                                                                                      Resident comú. Habita als nuclis urbans de pobles petits, masies, fruiters i boscos poc densos. S'alimenta de ratolins, escarabats, granotes i sargantanes... Nia en forats de roques, cases velles, murs... i pon de 3 a 5 ous. Viu uns 10 anys. És la segona rapinyaire nocturna més petita del nostre territori. (Oriol Bassa, Naturalista).                                      Aquí teniu el seu cant:

Ocells del Maresme 2. Mallerenga blava

Mallerenga blava.
Parus caeruleus, Cyanistes caeruleus
Viu als boscos, a l'entorn dels nuclis i als jardins. Es sedentari, encara que pot fer petites migracions. S'alimenta d'insectes (mosques, mosquits...), llavors i fruits. És molt assidu a les menjadores que podem posar cada hivern a cada per ajudar-los a passar la temporada més difícil. Nia en forats de murs, arbres i caixes-niu. Pon de 8 a 15 ous. Els cova la femella, però els nodreixen la parella. (Oriol Bassa, naturalista).                                                                                              Aquí teniu el seu cant: 

Natura difondrà el patrimoni natural del Maresme a través del seu web

Després d'una exitosa difusió de les fitxes bàsiques dels ocells d'Argentona a través de Tweeter, ara ens proposem anar incorporant aquestes fitxes a la nostra web, adaptades a tot el Maresme, realitzades pel nostre company Oriol Bassa i Vila, enginyer de forests i naturalista. Trobareu les espècies més comunes d'ocells, on i com viuen, com es reprodueixen, el seu cant i algunes de les seves característiques més interessants... Benvinguts a la descoberta del patrimoni natural del Maresme!

Ocells del Maresme. 1. Mallerenga carbonera


Mallerenga carbonera
Parus major
Habita als boscos, a l'entorn de les masies i del nucli. S'alimenta bàsicament d'insectes i cuques, i en menor mesura de llavors, com les pipes a les menjadores.  Nia en qualsevol forat d'arbres, construccions humanes i a les caixes-niu. Pon de 6 a 8 ous d'abril a maig. De la tardor a la primavera forma estols amb d'altres mallerengues. (Oriol Bassa, naturalista)

Aquí teniu el seu cant:

dimecres, 23 d’octubre del 2019

Si no entenem i restaurem les rieres, tindrem moltes i més importants inundacions


Resultat d'imatges de inundacions arenys de munt
Les rieres del Maresme, en general, no estan preparades per un gran aiguat, si aquest s'acumula en menys d'unes hores, o bé quan el sòl ja estès saturat d'aigua, després de diversos dies de pluja.

La urbanització de la conca i especialment dels trams més propers al mar, comporta un increment substancial de l'exposició de persones i bens a les inundacions, especialment pel que fa als centres comercials, zones industrials i vies de ferrocarril.

Aquest fet no només no és reduirà en un futur, sinó que s'incrementarà substancialment, multiplicant pel doble o el triple els danys que es produiran al 2050, per exemple.

Una de les causes és el desenvolupament del sòl pendent d'urbanitzar, com al sector del Rengle a Mataró, però la causa més significativa  són les noves condicions ambientals que ja està produint el canvi climàtic, concretament l'increment de tempestes i fenòmens associats, com els tornados i esclafits i els períodes de sequera que afecten a l'arbrat dels boscos i redueixen la capacitat de retenció d'aigua dels forests.

Finalment no podem oblidar la manca de gestió de les nostres rieres i torrents, degradades per tants anys de desentendre'ns del seu funcionament i considerar-les únicament com un pas de clavegueram, escanyades per l'especulació urbanística i permetre la seva degradació sense fi.

Es necessari entendre el funcionament de les rieres i endegar la seva restauració i naturalització, com s'està fent a Palafolls, per exemple, recuperant més de cinc hectàrees de rieres periurbanes com havien de ser abans de la seva degradació, i facilitant una gestió més sostenible i econòmica, més útil com a connector biològic, i el que és més important econòmicament, amb més capacitat per minimitzar les inundacions.


dilluns, 14 d’octubre del 2019

Joan Manel Riera i l'Escola de Natura del Corredor, Premi Natura Maresme 2019


Resultat d'imatges de joan manel rieraPremi Natura Maresme 2019 a Joan Manel Riera.

Biòleg de formació, antic membre de la junta del MEM, Moviment Educatiu del Maresme, fundador de CATAM. formador del Parc de la Serralada Litoral, assessor del projecte d’Escoles Verdes d’Argentona, responsable de l’Escola de Natura del Corredor i coordinador del pla d’informació del Parc del Montnegre i el Corredor.

Natura li entrega el PREMI NATURA MARESME 2019 per la seva extraordinària feina en l'educació i sensibilització ambiental al Maresme, educant a milers de nens i nenes i adults. Un exemple a seguir!

En motiu de la sentència als pressos i presses polítics, Natura canvia la data d'entrega dels premis Natura, del 18.10 al 7 de novembre

Natura, fortament afectada per l'injusta i greu sentència contra els pressos i presses polítics i contra el poble de Catalunya, ha canviat l'entrega dels Premis Natura, del 18 d'octubre al 7 de novembre.

Així mateix, donem suport a totes les accions no violentes en resposta a la sentència.