Natura torna amb els Bolets pel novembre

L'entitat Natura convoca per 19ena vegada la Mostra de Bolets d'Argentona pel proper 10 i 11 de novembre, a l'Agropecuària d'Argentona, Cr. Gran, 44. Com en anteriors ediccions, col.laboren la Federació de les ADF del Maresme, Som Forestals i l'Ajuntament d'Argentona. per altra banda, Natura continuarà amb la seva previsió de bolets a Argentona i el Maresme a través del web www.argentonabolet.blogspot.com. La Mostra es composa de tres activitats: la tradicional anada a buscar bolets i posterior classificació, amb sortida el dissabte 10, a les 7h del matí de l'Ajuntament Vell d'Argentona -plogui, nevi o faci boira, mentre hi hagi bolets...- el curset naturalista Aprenem a buscar bolets (amb més informació en aquesta web a primers de noviembre) i la Mostra de Bolets, que es farà dissabre 10 i diumenge 11 a l'aparador de l'Agropecuària d'Argentona.

 

 



El 21 ens passejarem per l'Argentona de 1714

Si el diumenge passat vam visitar les masies i els paisatges de 1714, aquest dissabte toca passejar-nos per l'Argentona de l'època, de la mà d'Enric Subiñà, Historiador, i Oriol Bassa, Enginyer i Naturalista. Coneixerem quines cases i carrers hi havia. De que vivíen... que menjaven... i fins que va passar aquells dies... Ens trobarem a les 9h a la Plaça de l'Església d'Argentona. Dificultat: fàcil. Activitat gratuïta. No cal inscripció.
Durada: 2h. Organitza: Natura i Centre d'Estudis Argentonins.

Aquest diumenge et descobrim el 1714 caminant per les masies i camps d'Argentona

PAISATGES RURALS DE 1714. ARGENTONA I EL MARESME.

Can Bellatriu, Can Pins, Can Febrer, Can Bramona... Vols conèixer quines masies hi havien a Argentona al 1714, i com i de què vivien? Que era el formen, el mestall... els llobins?

El proper diumenge, 15 de setembre, a les 9h del matí, a la Plaça de l'Església d'Argentona, et convidem a la caminada per descubrir-ho, de la mà de l' Oriol Bassa, enginyer i naturalista, i Enric Subiñà, historiador. Activitat gratuïta.

Compromesos amb la terra!

Amb el compromís de defensa i preservació de la terra, tan ambiental, com cultural, NATURA canvia avui la seva imatge de portada del seu blog per una fotografía de la Vall d'Argentona i d'aquest municipi, on també surten Mataró i els cims de Burriac, Turó dels Oriols, la Serra de Cabanyes, el Rocà i el Matacabres.

La fotografia està feta des del Turó de Cirers, on hi ha la Pedrera de la Feu, avui temporalment tancada, però sense solució concreta encara.

Els 100 de Burriac!

Aquest diumenge, atenent la convocatòria de la Plataforma Estelades als Cims, a més de 180 muntanyes arreu del país, aquí, diverses entitats i ciutadans i ciutadanes han aconseguit omplir Burriac i el Turó dels Cirers, on hi havia el fotògraf de Natura que ha fet la foto que s'adjunta.

Més d'un centenar de persones s'han trobat avui a Burriac amb les seves estelades per demanar que volem ser lliures! Ah! Moltes samarettes de la Via catalana i moltes d'altres de Natura!

Vols descobrir com era l'Argentona de 1714?

Natura i el Centre d'Estudis Argentonins, amb la col.laboració de l'Ajuntament d'Argentona, us conviden a les caminades culturals guiades de descoberta d'Argentona al 1714. El diumenge 15 de setembre, descobrirem els paisatges rurals de l'època... de que vivien, que sembraven... quines cases de pagès hi havia...  i el dissabte 21 de setembre, coneixerem com era el poble, quins carrers i masos i havia. Els dos dies sortirem a les 9h del matí de la Plaça de l'Església.

No cal inscripció. Es recomana portar aigua, gorra i roba còmode per caminar. Dificultat: fácil els dos dies. Àctivitat gratuïta. Durada: 3 hores.

Diumenge, 8 de setembre, onegem les estalades a Burriac!

En el marc de l'esdeveniment que organitza el col·lectiu "Estelades al cim". A les 12 del migdia s'onejaran les estelades en més de 180 cims simultàniament. Natura us convida a pujar amb les vostres estelades a Burriac. Ens trobarem aquest diumenge, 8 de setembre, a les 11h, a la Font Picant de Cabrera de Mar, per anar plegats, amb els de Cabrera de Mar, a dalt del Castell. També podeu pujar directament des d'Argentona al Castell.

No cal apuntar-se. Us recomanem que porteu aigua, gorra i crema solar, i l'estelada i la samarreta de Natura.

Alimentant senglars al Parc Natural del Corredor Montnegre

Mentre que molts Ajuntaments, com el de Barcelona, i la pròpia Generalitat de Catalunya no deixen que s'alimentin els senglars salvatges, al Parc del Corredor Montnegre, concretament a l'entorn del Santuari del Corredor, aquesta activitat s'ha convertit en una moda. Una moda, que entre d'altres, atrau clients al restaurant del Santuari.

Aquest dilluns, 12 d'agost, prop de 200 persones van anar als prats del Corredor per observar la pluja d'estels de les "Llàgrimes de Sant Llorenç". Doncs la situació va ser dantesca. Més de 30 exemplars de senglars de totes les mides, i fins i tot un de ferit en una pota, van aparèixer cap a dos quarts de nou del vespre, esperonats per la crida d'un home que els hi donava pa sec, fruita feta malbé i altres deixalles menjívoles. Es van acostar a 10 metres del públic. Posteriorment, cap a les 22h, quan molts dels usuaris del Parc feien un pic-nic per sopar, els garrins i algunes femelles van passejar-se entre la gent, i fins van agafar menjar d'alguna de les estovalles parades al terra, entre d'altres coses, un entrepà embolicat en paper de plata.

 

Alimentar els senglars comporta que aquests animals salvatges abandonin els seus hàbits alimentaris naturals, i s'habituin a aquest tipus d'aliment, de forma que s'acostumen a estar prop de l'home i entraran més fàcilment a les urbanitzacions i als pobles i ciutats a la recerca de menjar, especialment cercant a les escombreries. Així mateix, una sobrealimentació, fa que s'incrementi la població de senglars, i augmenta la pressió sobre les seves preses naturals, i quan s'habituen a estar aprop dels humans,  s'incrementen considerablement els danys sobre els conreus agrícoles i augmenta el risc d'accidents amb vehicles a motor i bicicletes.

 

Finalment, alimentar-se regularment de les escombreries, fa que aquests animals acumulin elements tòxics i restes de medicines i la seva carn no es comestible pels humans. Els experts asseguren que aquests animals no es poden consumir en cap cas.

 

Tot i que els senglars no son perillosos, quan están ferits o tenen cries, es tornen més esquerps i poden atacar a les persones si se senten en perill.

 

Des de Natura demanem que el Parc Natural del Montnegre-Corredor i la pròpia Generalitat de Catalunya actuin per evitar que es continui alimentant els senglars, com ja s'està fent a la resta del país.

 

Fotos (Natura). 18 i 22 d'agost 2013. El Corredor. Dosrius.

 



Aprenent a fer licors de tardor amb Natura

Desprès de l'excel.lent ratafía que vam fer al juny, ara Natura et convida a fer licors de tardor dins un nou curs naturalista de butxaca, el proper diumenge, 20 d'octubre. Així, aprendràs a fer el licors d'aranyons (patxaran), entre d'altres.

El curset té una durada de 3h, teoria i pràctica. El professor és una especialista en l’elaboració de licors casolans. Preu: 5 €. (Parelles 8 € -els dos). Places limitades.

Més informació i inscripcions a naturamaresme@gmail.com o al tel. 629 040 295.

Una vegada inscrits, us direm el que cal portar per fer el curset.

Vuitanta persones a la III Caminada Nocturna de Natura

Una vuitantena de persones van compartir amb Natura la III Caminada Nocturna de l'entitat pels boscos d'Argentona.

Vam sortir de la Plaça de l'Esglèsia, cap a la riera d'Argentona, i vam passejar-nos sota la llum de la lluna quasi plena pels veïnats de la Pujada i Traià, i vam descubrir com son Argentona i Mataró de nit des de muntanya, els alocs, els cactus d'arizona -quina por que feien a les fosques!- i fins ens vam trovar amb un gripau que anava de caçera. Tota una experiència que repetirem l'any vinent! Foto: Pep Padrós Marfany

Endrecem el Turó dels Oriols

El Turó dels Oriols, situat a l'oest del terme d'Argentona, dins el Parc Natural de la Serralda Litoral, és una talaia natural per observar els municipis de Cabrera de Mar, Argentona, Vilassar de Mar i Mataró, i especialmente la cara més desconeguda del Castell de Burriac.

Però el Turó dels Oriols una vegada fou un repetidor de televisió, i encara ara, el cim del Turó és un abocador de les restes metàl.liques i la construcció abandonada.

Des de Natura demanem a l'Ajuntament d'Argentona i al Parc Serralada Litoral que endeguin les gestions necessàries per endreçar i restaurar aquest espai. Natura podría col.laborar-hi amb el seu voluntariat

NATURA et convida a la cadena humana de l'Onze de Setembre

L'entitat Natura proposa als seus associats i amics que donin suport a la cadena humana de l'Onze de Setembre de 2013, l'anomenada VIA CATALANA, organitzada  per l'ANC i amb el suport d'altres associacions i de la societat civil.

Amb la Marxa cap a la Independència i la manifestació del passat Onze de Setembre, els catalans vam evidenciar l’existència d’una majoria social favorable a la independència i vam empènyer a la classe política a fer les passes necessàries per a la consecució d’un Estat independent.

Aquest 11 de Setembre, cal convertir la Diada en l'avantsala de la independència. El món ha de tornar a mirar cap a Catalunya per a que vegi quina és la voluntat majoritària i democràtica del poble català i, alhora, reforçar el procés que ha de permetre als catalans d’assolir la llibertat no més tard del 2014.  Ara és l'hora de la Via Catalana. Enllaçats, units, resseguint el país amb una cadena humana per tal de convertir en realitat l’anhel majoritari dels catalans, esdevenir un nou Estat d’Europa.

Així, NATURA demanant als seus associats i amics que s'apuntin a qualsevol dels trams de la VIA, però especialment als trams de Cabrera de Mar. Si voleu apuntar-vos amb nosaltres, envieu-nos el més aviat posible un mail amb el vostre nom i cognom, núm. de DNI i telèfon móvil, i us apuntarem amb nosaltres a través de l'ANC Cabrera de Mar i l'ANC Argentona.

Catalunya ens necessita.

Un 10 pel viatge a Eslovènia i Croàcia!

Un 10! Aquesta era la valoració més expressada pels companys i companyes del viatge. Deu dies per descubrir els parcs naturals i els paisatges d'Eslovènia i Croàcia, ens han permés caminar per Vintgar, Pletvice, Sckojan, Lbjbliana, Zagreb, Graz, Orsegi, Velebit, Kobarid... uns paisos on domina el verd, l'ordre, la natura humanitzada més coherent... i on els socis i sòcies i amics de Natura ens ha agradat moltíssim! Amb ganes de tornar-hi!

El Maresme s'està quedant sense platges

Les platges del Maresme están malaltes.  Moltes de les platges que hi havia fa 50 anys, han deixar pas, avui, a monolítiques escolleres artificals de roques que protegeixen la primera línea de la costa, i darrera seu, la línea del tren, la carretera Nacional II i els nuclis urbans de la major part de municipis maresmencs.  L'estat de les platges es pot observar perfectament en d'un tram de Cabrera de Mar, en unes imatges aerees de 1956 i de 2012, i a la imatge de sota, del mateix punt, on es pot comprobar que avui dia, la platja ha estat substituïda per una escollera. Aquesta historia es repeteix en un 40% de tota la costa. I s'incrementa any a any.

 

La sorra de les platges s'ha perdut per l'artificialització del medi, concretada en la construcció dels ports, l'extracció de sorra de les rieres, la canalització de les rieres i torrents, i, en aquest cas un procés de renaturalització, l'abandonament de les terres de conreu i la seva reforestació per boscos. Així, els ports han imposat una barrera física infranquejable a la dinámica natural de la sorra de NE a SO, tancant el pas, i acumulant grans platges al NE, i deixant sense un gra de sorra al SO. Platges de 25 a 40 metres d'amplada, avui en tenen 4 o 5 a l'estiu, i desapareixent a l'hivern.

L'extracció de sorra de les rieres, feta tan de forma legal -amb unes autoritzacions de la Junta d'Aigües, precedesora de l'Agència Catalana de l'Aigua, sense atendre l'impacte ambiental que causaria-, com il.legal, han fet desapareixer milers de metres cúbics per a la construcció, i han incrementat la destrucció de les platges.

 

La canalització de les lleres, i el barratge del delta de la Tordera, també han causat la pèrdua de sorra i han malmès la seva dinàmica natural.

 

Finalment, l'abandonament del sòl agrícola, reconvertit avui en boscos i zones urbanes i industrials, ha reduit considerablement la superficie erosionable, i amb ell, la sorra que es arrossegada per les rieres fins a les platges.

 

A tot això, les administracions públiques han respost amb restauracions de platges mitjançant l'extracció de sorra de les rieres, sense resoldre les causes de la pèrdua de sorra, hi autoritzant noves activitats que sumen nous impactes sobre les platges.

 

No hi ha cap pla estratègic per preservar i restaurar les platges. No hi ha cap més política real sobre la línea de costa que potenciar el seu ús turístic. Un ús en perill, si tot continua igual.

 

Quan començarem a entendre les platges com un sistema natural que cal recuperar i preservar?

Aprenent a fer ratafia

Aquest diumenge es va fer el primer curset de coneixement de tècniques tradicionals relacionades amb la natura, i en aquest cas, per aprendre a fer ratafia.

Així, es va fer primer una caminada per Traià, per recollir una trentena de plantes aromàtiques i medicinals, com la malva, l'eucaliptus, el cap d'ase, la farigola, la cua de cavall, la cua de guilla... i desprès es va anar a l'Agropecuària d'Argentona per fer la formulació de la ratafia i posar a macerar les herbes dins del licor d'anisset. Això si, sense deixar-nos la nou verda que donarà color a tota la beguda.

Ara nomès cal esperar 40 dies a sol i serena per poder degustar un autèntic licor del país.