Argentona, fa 100 anys, el 1912, era un territori ben diferent. Amb molts menys habitants, la gran majoria dedicats a l'agricultura, els camps de cereals, les vinyes, els garrofers, ametllers i oliveres, a més d'alguns trossos dedicats a l'horta i al conreu del taronger amarg i els llimoners, dominàven àmpliament el territori. Podriem dir, sense equivocar-nos de gaire, que
el 90% de la superfície del terme era sòl agrícola, quan avui és aproximadament un 20%. Així, aixecant la vosta mirada cap a les muntanyes, només haguessím vist conreus i més conreus. Les vessants totes
pelades, com a la fotografia adjunta.
 |
| Foto aèrea d'Argentona, 1956. Font ICC |
En aquest sentit, hem buscat la fotografia aerea d'Argentona més antiga de la qual en tenim coneixement, de l'any 1956, i observem que
gairebé tot el terme era agrícola. Si agafem la mateixa fotografia aerea, l'any 2012, observem que prop del 65% del terme és forestal.
En 100 anys, hem passat de ser un municipi agrícola a forestal, amb tot el que ambientalment i econòmica representa.
 |
| Foto aerea Argentona, 2012. Font ICC |
Així, el veïnat de Sant Jaume de Traià, avui cobert de boscos de pi pinyer, herbassars i conreus, era únicament una àmplia zona agrícola amb un única illa forestal, el Turó on hi ha l'ermita de Sant Jaume de Traià, el qual encara sobreviu avui. La vall de Clarà, abans tota agrària, avui ocupada per boscos i quatre urbanitzacions. L'autopista no hi era, i la riera era el doble d'ampla.
Aquesta és la síntesi de la sortida d'avui amb Natura, on, de la mà d'Oriol Bassa, hem caminat per boscos que, fa cent anys, eren vinyers, camps de garrofers i cereals. Una bona experiència per imaginar i fer salud un diumenge al matí.
