12 d'octubre. Sortida de celebració dels 30 viatges de Natura a l'Empordà Amagat. Últimes places

De 28 d'octubre a l'1 de novembre. 30è Viatge: Descobrim el Perigord (França). Natura, paisatges, senderisme i gastronomia. Queden 8 places.

Més activitats a l'AGENDA DE NATURA, al lateral dret d'aquesta pàgina. Recordeu que si voleu rebre les nostres activitats, envieu-nos un mail amb el vostre nom a naturamaresme@gmail.com o enviar-nos un sms al 629 040 295, i les rebereu per sm

dimarts, 31 de juliol de 2012

L'ampliació del Parc Serralada Litoral s'oblida dels connectors biològics i les zones agrícoles en perill

Tot i que l'inici del procés per ampliar el PEIN de la Serralada Litoral és una bona notícia, per NATURA no podem deixar de banda que la proposta actual és imcompleta a nivell ambiental i estratègic.

Primer de tot, perquè no s'ha aprofitat l'ocasió per incorporar al PEIN els connectors biològics, tan necessaris i vitals per a la sostenibilitat dels espais naturals, i de la vegetació i fauna que contenen. S'han deixat de banda els que connectaven la Serralada Litoral amb Collserola, amb Gallecs i amb el Montnegre-Corredor (concretament aquest amb una figura circular al plànol adjunt).

Complementàriament, tampoc s'ha incorporat al PEIN de la Serralada Litoral, o bé al del Montnegre-Corredor, l'àrea del marge esquerra de la riera d'Argentona (figura rectangular al plànol), territori sofert a pressions urbanístiques i del pas d'infraestructures, bàsic per garantir la qualitat de vida dels argentonins, i per crear un segon i més ampli connector entre els espais naturals del Montnegre-Corredor i la Serralada Litoral.

Des de Natura també proposem d'establir una figura dins els plans d'usos del Parcs Naturals que permetin el desenvolupament de les agricultures integrades i ecològiques, i afavoreixin d'una forma real i efectiva la producció agrícola i forestal sostenibles. Necessitem que les persones que han garantit la persistència d'aquests territoris, puguin continuar vivint i treballant la terra amb criteris sostenibles i amb garanties de futur.

No es pot acabar el procés d'ampliació sense incorporar aquests territoris, ja que sino en quedaria afectada la pròpia viabilitat de l'espai natural i de la major part d'hàbitats i espècies que conté.

diumenge, 29 de juliol de 2012

Argentona immersa en una guerra d'aigües... però qui ha de fer què?

En les darreres setmanes, l'equip de govern i l'oposició d'Argentona s'han immers en una guerra d'aigües, que va tenir un primer capítol amb el tancament i posterior avís de contaminació de la Font Picant, les auditories i cessament del Gerent de la Companyia d'Aigües d'Argentona i, últim capítol, per ara, el tancament de la mina de la Font de Sant Domingo, a escassos dies de la Festa Major d'Argentona, en la qual la tradició porta a molts els argentonins a veure de l'esmentada font. Però els argentonins i argentonines, es pregunten que està passant amb l'aigua de les fonts d'Argentona? Estan contaminades? Si, no? Si ho estan, quin risc hem assumit? Qui era el responsable dels anàlisi d'aigua de les fonts? Com actuava aquest/s responsable/s davant episodis de contaminació de les aigües puntuals o permanents? Com es que les fonts de major ús i frecuència no compleixen la legislació que obliga a indicar la seva potabilitat? 
Si analitzem la normativa, bàsicament el Real Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà, queda molt clar qui, com i quan s'han d'analitzar les aigües de la xarxa i de les fonts més freqüentades. Concretament, són els Ajuntaments els que han d'informar als ciutadans de l'estat de les fonts més freqüentades.

Segons la normativa, concretada en un document públic del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, tots els Ajuntaments son responsables de:

  • assegurar que l'aigua subministrada en el seu àmbit territorial és apta pel seu consum.
  • Controlar la qualitat de l'aigua de l'aixeta del consumidor i elaborar un informe anual sobre els resultats obtinguts en cada zona de subministrament del seu àmbi territorial.
  • Censar les fonts naturals de freqüentació elevada i garantir la informació d'aquestes als possibles consumidors.
  • Vetllar pel compliment de les obligacions dels gestors de les activitats comercials i públiques.
  • Respecte a les gestions de l'aigua que dur a terme un concessionari (en aquest cas Aigües d'Argentona), l'Ajuntament ha de vetllar pel compliment de la normativa vigent.
  • Participar en el sistema d'informació d'aigües de consum públic de Catalunya SINAC.
Desconeixem si aquestes responsabilitats estaven delegades a la Companyia d'Aigües d'Argentona, però no sabem perquè ningú no va fer complir tota la legislació aplicable, des de que va entrar en vigor, el 2003, fins avui.

Des de Natura demanem a les administracions la màxima transparència i informació en matèria de proveïment i subministrament d'aigua per a consum humà a Argentona, i l'aplicació de la legislació vigent, tan a l'aigua de xarxa, com a les fonts més freqüentades.

Finalment, demanem que es depurin les responsabilitats que aquestes actuacions hagin pogut causar.