12 d'octubre. Sortida de celebració dels 30 viatges de Natura a l'Empordà Amagat. Últimes places

De 28 d'octubre a l'1 de novembre. 30è Viatge: Descobrim el Perigord (França). Natura, paisatges, senderisme i gastronomia. Queden 8 places.

Més activitats a l'AGENDA DE NATURA, al lateral dret d'aquesta pàgina. Recordeu que si voleu rebre les nostres activitats, envieu-nos un mail amb el vostre nom a naturamaresme@gmail.com o enviar-nos un sms al 629 040 295, i les rebereu per sm

dissabte, 20 de novembre de 2010

Aturem la Ronda de Mataró i la Ronda del Maresme
QUE NO FALTI NINGÚ!
EL MARESME ENS NECESSITA!
Diumenge, 21 de novembre de 2010. 11.30h. Plaça Miquel Biada. Mataró.

divendres, 19 de novembre de 2010

Un cactus americà envaeix el Maresme i fa perillar la vegetació i la fauna autòctones

Es tracta de Cylindropuntia tunicata (Lehm.), o Opuntia tunicata, i també ha envaït Albacete, Alacant i Toledo a Espanya, i ja  s'han trobat plantes a Alella, Teià, Premià de Dalt i Argentona, concretament al veïnat de Traià, on als darrers anys, aquest cactus s’ha fet comú a les brolles i herbassars dels vessants de solell, un cactus d’aspecte desafiant, cobert de punxes blanques afilades i que, o bé es troba en individus esparsos, o bé en grups de vàries plantes fins a desenes, cobrint entre en algunes zones prop del 70% de l’espai. Ningú en coneix amb certesa l’orígen, però hagués pogut aparèixer a la zona en l’abocament de restes vegetals o en alguns dels vivers de planta ornamental que anteriorment ocupaven algunes de les planes agrícoles de Traià.

Es tracta de Cylindropuntia tunicata (Lehm.), o Opuntia tunicata , del gènere Cylindropuntia i de la familia de les cactàcies, i conegut com abrojo, clavellina, Coyonoxtle o tencholote a Mèxic, i com a ganga folrada als Estats Units.

Originari de Texas, Nou Mèxic, Oklaoma i el nord de Mèxic, avui es troba dispers per la resta del continent americà (Cuba, Bolivia, Equador, Perú, Argentina i Xile), Australia i Europa, on tenim diverses cites de que la Cylindropuntia tunicata s’hauria convertit en un problema a Albacete, Alacant i Toledo.

Es una espècie originària de zones desèrtiques, molt resistent a la sequera i adaptada a sòls pobres. Es de caràcter heliòfil, es a dir, prolifera en espais assolellats i orientats preferentment al sud i sud-est. A més, es molt resistent als incendis forestals i a les gelades.

Es reprodueix de forma vegetativa (sense necessitat de disposar de llavor) mitjançant un mecanisme que consisteix en que alguna part de la seva tija és molt fràgil, de forma que quan la part superior de la tija pesa molt, o bé per contacte d’un animal o persona, la tija es trenca per aquest punt i cau al sòl o bé es transportat per l’animal enganxat al pel. Quan finalment es diposita al sòl, emet arrels utilitzant un curiós mètode que fa que quan una part de la tija detecta la falta de llum, es interpretat per la planta com que està propera al sòl, emetent seguidament arrels que arrelaran la tija, formaran una nova mata i continuaran el procés expansiu.

La facilitat amb la qual es reprodueix i colonitza nous espais, afecta a la vegetació autòctona, eliminant-la al no ser tan competitiva, així com desplaça a la fauna del territori per l’agressivitat de les seves punxes, i fins pot afectar a les persones, quan colonitza vora de camins i espais agrícoles i històrics, convertint-se en un problema de salut pública.

Això determina que estiguem davant una espècie invasora, molt agressiva, capaç de colonitzar el territori d’una forma ràpida i efectiva. Així, nomès al veïnat de Sant Jaume de Traià, aquesta planta que hi devia arribar fa uns 15 o 20 anys, avui ocupa una superfície aproximada de 10.000 m2, i si continuen les condicions ambientals favorables, duplicarà aquesta superfície en els propers 10 anys.

Tot i que s’han aplicat diferents tècniques de control, com la crema controlada, l’eliminació manual o química, fins a la data d’avui, el sistema de control més econòmic i efectiu ha estat implantat una cobertura arbòria per tal de que l’ombra dels arbres eviti la proliferació del cactus invasor.

L'Ajuntament de Cabrera de Mar s'afegeix als detractors de la futura ronda del Maresme

(El Punt). Com Argentona, el consistori rebutja “de manera frontal” la construcció de la nova infraestructura i ha interposat al·legacions al projecte per construir-la Ronda del Maresme.

Cabrera de Mar Cabrera de Mar tampoc vol la futura ronda del Maresme tal com està plantejada. Per això, tots els grups amb representació a l'Ajuntament cabrerenc (inclòs el PSC) van aprovar presentar quatre al·legacions en contra del projecte de la futura ampliació de l'autopista C-32

dimarts, 16 de novembre de 2010

Perquè Natura diu NO a les RONDES

El proper 21 de novembre ens hi juguem el futur.
Si deixem que es construeixi la Ronda de Mataró i la Ronda del Maresme, Argentona i la resta de municipis maresmencs hi perdrem molt. Hi perdrem en qualitat de vida (més soroll, més contaminació atmosfèrica, menys paisatge, pèrdua i contaminació dels aqüífers...) i en equilibri territorial (més pressió urbanística, més degradació del territori...).
Si penses amb tu i els teus fills i nets, no deixis que ens malmetin d'aquesta manera el territori on vius i estimes!
Hi ha una altre manera de facilitat la mobilitat de la ciutadania, sense hipotecar el futur de la comarca.
Tu tries.
Nosaltres, el 21.11, anirem a manifestar-nos en defensa del Maresme i de les persones.

dilluns, 15 de novembre de 2010

Manifestació / Tractorada

ATUREM ELS LATERALS  DE L’AUTOPISTA

Diumenge, 21 novembre

TOTS A MATARÓ

concentració a les 11,30h, al Consell Comarcal / N-II estació

NO a la ronda Mataró


NO a la ronda Maresme

La manifestació sortirà a les 11h amb tots els tractors, bicicletes i equips mòbils de la Plaça de l'Arquera (Laia) unint-se amb tothom davant del Consell Comarcal (NII/estació) a les 11,30h començant un recorregut per Mataró fins a la plaça de l’Ajuntament on hi haurà una concentració festiva ; grallers, tabalers, bastoners, ... rumbejant amb en Pep i en Rafalito dels Ai Ai Ai, acabant amb una botifarrada popular als Laterals.

T’hi esperem, ARA O MAI... el Maresme està en perill.
QUE NO ENS TRINXIN LA COMARCA
http://www.coordinadoramaresme.cat/
Amb el suport de les entitats Argentonines "Associació de Veïns d'Argentona", Natura, Centre d'Estudis Argentonins, Associació per a la Preservació de Sant Jaume de Traià i la Pujada i 44 entitats del Maresme més.

AFECTACIONS PER ARGENTONA DE LA RONDA MATARÓ

Reducció de mobilitat. Ens treuen l’accés a Mataró des de l’autopista de Granollers la C-60 al camí del mig i la façana litoral. De la mateixa manera tampoc podrem fer servir com fins ara la C-60 per entrar a Argentona venint de Mataró pel camí del mig o la façana litoral. Desviament d’aquest transit al camí del Cros i l'antiga carretera de Mataró convertint-les ens carreteres interurbanes sense estar preparades i en contra de la seva projectada pacificació com a vies de passeig i de lleure (la ruta del colesterol)

Macro Nus d'autopistes sobre la Riera d’Argentona, nus de formigó de 30 metres d’alçada en un entorn de connexió de espais naturals importantíssim; riera d’Argentona i les serralades Montnegre, Corredor i Litoral, amb una afectació de 100.000m2 de terres dins del nostre terme municipal.

Afectació al Barri del Cros i al projecte de 195 habitatges de  l'ARE de l'ampliació de 4 carrils, de la nova Ronda de Mataró amb un total de 10 carrils a tocar del barri i els habitatges projectats, 6 d'aquest carrils pas de l’autopista amb nivells de soroll molt per sobre del que permet la normativa actual i amb greus repercussions a la salut per la contaminació.

Contaminació atmosfèrica, amb la conseqüent pèrdua de la qualitat de l’aire que respirem i greus problemes de Salut Pública. Vivim en una vall on s’acumulen els gasos dels 50.000 vehicles de mitjana diària que circulen per l’autopista de Granollers i que passaran a més de 80.000 si es porten a terme les infraestructures previstes, aquest vehicles emeten substancies tòxiques que afecten directament a la qualitat del aire que respirem. Recents publicacions mèdiques han demostrat la relació entre la proximitat a l'autopista i l’augment de risc de malalties; l'arteriosclerosi en adults, alteracions en el desenvolupament pulmonar, risc de part prematur, risc de leucèmia en l'etapa infantil, càncer pediàtric ... son la punta de l’iceberg d’algunes de les malalties que aquests estudis epidemiològics avui ja han demostrat per la proximitat a les autopistes. Aquestes troballes suposen un important problema de salut pública que s'haurien de tenir en compte quan es planifiquen carreteres i ens portent a la conclusió que els cotxes com més lluny millor.

Contaminació acústica aquest important augment de transit incrementarà també proporcionalment la el soroll que ja rebem a la nostra vall de l’autopista.

LA NOVA RONDA DE MATARÓ, NO ÉS EN REALITAT UNA NOVA RONDA URBANA

El que construiran és la continuació de la autopista de pagament en el tram de Mataró pel centre aïllant-la en La part central de la nova Ronda i desplaçar l’actual Ronda als laterals, evitant que els seus embussos afectin al transit de llarg recorregut, desplaçant les cues dels accessos a Mataró cap els nous laterals, cues que continuaran existint doncs el tramat urbà de Mataró no admet més flux de vehicles con els mateixos estudis ja ens diuen.

Poques coses bones tindrà pels Argentonins aquesta obra que submergirà la nostra vila en un important eix de comunicacions del Maresme i el corredor del Vallès, convertint la nostra riera un escalextric, més si tenim en compte la futura connexió amb el IV cinturó del que la C-60 en és el primer tram. Només aportarà
millores de accessibilitat al nord de Mataró i la millora de seguretat en l’accés a la Ronda de Mataró, millores que es podrien fer igualment, fins hi tot reduint l’impacte actual sobre el territori, si no sigues per les necessitats que una connexió de 2 autopistes i una nova carretera de desdoblament requereixen. Aquesta nova carretera paral·lela la Ronda Mataró/Maresme es construirà amb l’unic propòsit de seguir prorrogant els peatges a partir del 2021 al Maresme, incrementant els ja importants beneficis actuals de les concessionàries amb aquestes noves infraestructures. Recordem els escandalosos beneficis de l’autopista de Mataró del 60% de la facturació de les barreres.

El Maresme no es pot permetre una nova carretera, ja tenim una autopista que el travessa i que no està col·lapsada en absolut. El que hem de fer és gestionar-la per l’interès públic, millorar les seves connexions, respectant o millorant en tot cas el paisatge i la qualitat de vida dels habitants, principal actiu del nostre
territori, ja prou malmès i emprendre una nova mobilitat al Maresme del segle XXI.

El 21, dedica unes hores al Maresme