25 de juny. XVII Pujada al Castell de Burriac. Sortida a les 8h del matí de la Font Picant d'Argentona.

De 28 d'octubre a l'1 de novembre. 30è Viatge: Descobrim el Perigord (França). Natura, paisatges, senderisme i gastronomia. Queden 16 places.

Més activitats a l'AGENDA DE NATURA, al lateral dret d'aquesta pàgina. Recordeu que si voleu rebre les nostres activitats, envieu-nos un mail amb el vostre nom a naturamaresme@gmail.com o enviar-nos un sms al 629 040 295, i les rebereu per sm

dimarts, 27 de desembre de 2011

Platges del Maresme, crònica d’una mort anunciada

Santa Susanna 2011. Foto: Meteo Santa Susanna
Amb les tempestes d’aquesta tardor i hivern, la majoria de les platges del Maresme hauran desaparegut i a partir d’ara, amb les retallades que han reduït les inversions de les administracions públiques, serà molt difícil poder invertir en actuacions de restauració de la sorra, i per tant, difícilment tornarem a tenir les platges que hem tingut fins ara.

Les platges es formaven per l’erosió del sòl al continent, que era arrosegat per les aigües pluvials a través de torrents i rieres, fins acumular-se a les platges. Seguidament, començava un viatge de molts i molts anys, en que els granets de sorra eren dipositats a la platja a la primavera i retirats a les tempestes de tardor i hivern, però seguint un itinerari de NE a SO, en sentit Barcelona, per entendre’ns.

Sense platge, i amb els serveis malmesos. Foto: Meteo SS
Però perquè ens hem estem quedant sense platges? Doncs bé, perquè tenim la suma de diversos factors causats bàsicament per l’acció antròpica, concretament pel creixement del sòl forestal, la construcció de preses a la Tordera i especialment per la construcció de ports a les platges.

En nomès 50 anys, el Maresme ha passat de ser una comarca bàsicament agrícola, a un territori on prop del 60% del sòl és forestal. Per tan, amb una major cobertura vegetal, s’ha reduït significativament l’erosió del sòl, i l’aportació de sorra a les rieres i posteriorment a les platges. Les preses i represes de la Tordera han actuat en el mateix sentit, acumulant els sediments, o abocant-los al fons marí, reduint l’aportació de sorres a les platges.

Però on ha estat fonamental l’acció humana per quedar-nos sense platges, ha estat amb la construcció dels ports. Aquests, han actuat com una barrera que ha impossibilitat el recorregut de la sorra, de forma que, o bé s’ha acumulat a la part nord dels ports, on queden les darreres platges grans de la comarca, o bé ha anat al fons marí profund, perdent-se per sempre més, si no es fan actuacions molt cares i de molt impacte ambiental per recuperar-les.

Trencar equilibris naturals pot afectar molt la nostra qualitat de vida, i més quan no disposem de prous recursos per resoldra-ho.