1era Setmana del Bosc d'Argentona, 27.11-1.12.2017
31è. Viatge. El Segrià, d'Utxesa a Lleida. Data per determinar.
32è Viatge. Provença de les Lavandes i els Girasols, el 6,7 i 8 de juliol
33è. Viatge. Islàndia, terra de foc i gel. Juliol 2018. Només ens queden 10 places.
34è. Viatge. Romania, l'Europa més original, agost 2018. Només ens queden 20 places.
35è. Viatge. Les Landes i Burdeus (França). Pont de l'1 de novembre de 2018.

Més activitats a l'AGENDA DE NATURA, al lateral dret d'aquesta pàgina. Recordeu que si voleu rebre les nostres activitats, envieu-nos un mail amb el vostre nom a naturamaresme@gmail.com o enviar-nos un sms al 629 040 295, i les rebereu per sm

dijous, 23 de gener de 2014

Qui sap què amb Can Ballot.

Escoltant a la Ràdio aquest matí al Sr.Ferran Armengol, Alcalde d'Argentona, ens ha informat que la masia de Can Ballot ja estava sota l'atenta vigilància de l'Ajuntament, molt abans de que comencés a caure la teulada. I que, segons ha confirmat Armengol, se li van fer diversos requeriments per escrit a la propietat, aleshores Catalunya Caixa, avui el "banc dolent" de la Sareb. Uns requeriments que, pel que sembla, no van donar cap resultat, a tenor de com avui està la masia.

Recordem que can Ballot no és un edifici qualsevol, sinó un element catalogat com a BCIL pel planejament vigent, que vol dir una de les màximes proteccions que podem donar des de l'administració al patrimoni local.

El que no sabem és perquè s'ha tingut d'esperar a una denúncia del Centre d'Estudis Argentonins i de Natura perque s'informés a la ciutadania, i perquè això no s'ha tractat mai, en forma, al Consell Municipal del Patrimoni d'Argentona, que és l'òrgan de participació ciutadana que vetlla pel patrimoni argentoní.

Natura, atenent-nos al reglament de l'esmentat Consell, del qual en formem part, demanarà la realització amb caràcter d'urgència d'un Consell de Patrimoni, amb un punt de l'ordre del dia referent a les actuacions realitzades per l'Ajuntament d'Argentona respecte als danys a can Ballot. Així mateix, demanarem la redacció d'un informe sobre l'estat d'aquest BCIL per part dels tècnics municipals, d'acord amb l'article segon. c. de l'esmentat reglament.

diumenge, 19 de gener de 2014

Fredolics per tancar la temporada de bolets a la Serralada Litoral

Aquesta setmana, al nostre BLOG DE BOLETS DEL MARESME expliquem on pots trobar els últims bolets de la temporada, els fredolics!  Clica al link superior si vols anar al nostre blog i obtenir més informació d'on pots trobar aquests bolets!

CAN BALLOT-GALLIFA, una masia catalogada en mans del SAREB que es deteriora dia a dia

El Centre d'Estudis Argentonins i Natura denúncien l'estat d'abandonament de la masia Can Ballot-Gallifa d'Argentona, la qual fa unes setmanes se li va ensorrar part de la teulada. Es propietat del "banc dolent" SAREB, el qual la va rebre de Catalunya Caixa.

Argentona lucha contra la degradación de un edificio protegido del siglo XIV

El mas Ballot d'Argentona (El Maresme), popularment conegut com a can Ballot Gallifa, es troba situat en el nucli urbà, al Passatge Gallifa Ballot núm. 2. Es tracta d'una gran masia que té cinc cóssos en l'edificació principal, amb pis i golfes. En la planta baixa hi ha dos cóssos més a cada un dels laterals (el de la dreta havia estat una capella), i un edifici al darrera on hi ha els cups del celler. Això la converteix en la masia més gran d'Argentona, i una de les més grans de Catalunya, amb uns 1750 metres construïts, conservant la configuració que tenia al segle XVIII, sense cap afegitó posterior. Està catalogada com del grup VI de la classificació de Camps i Arboix. L'arquitecte Lluís Bonet i Garí en la seva obra "Les masies del Maresme", diu d'ella que «després d'admirar l'aspecte arquitectònic de les façanes de la casa pairal dels Ballot amb els cóssos de mides extraordinaris i el teulat a quatre vessants, creguí necessari de conèixer qui eren els pagesos que la construïren». La descriu com «una casa molt important, de teulada a quatre vessants, amb l'additiment de les dues terrasses laterals del celler, i el dels cups a la part posterior. La part principal de l'edifici té tres cóssos de major amplada que els de les cases normals, amb gran sala d'entrada als baixos, i la del primer pis, que tenen 15 m de llargada per 5,43 m d'amplada, cosa que ens diu com és la categoria de l'obra». El mas es troba documentat des del segle XIV, i fou edificat inicialment per la família Feliu, passant als Ametller el 1402, i d'aquests a Francesc Coll el 1619. Jaume Ballot, que procedia del veïnat del Cros, la va comprar el 1637, essent propietat dels seus descendents fins a inicis del segle XXI.

Aquesta masia està declarada BCIL, inclosa en el PGOUM d’Argentona del 1987. En l'actual Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic d'Argentona, del qual es va aprovar el Text Refòs en el Ple Ordinari del passat 13 de gener i està pendent de l'aprovació definitiva, la cataloga amb nivell integral, atenent a què la masia encara conserva la majoria de la seva configuració des del segle XVIII, amb portals i finestres de pedra en el seu interior i exterior. L'entrada, mitjançant un portal de pedra rectangular, és una gran estança amb 4 portals de pedra que dóna a les diferents habitacions, coberta amb arcs rebaixats, i un gran portal de pedra al fons, on hi ha inscrita la data 1759, que dóna al celler. Aquest és cobert d'arcs rebaixats d'obra. Destaca la primera cambra de l'esquerra de l'entrada que conserva un gran rentamans de granit, i la segona cambra, amb funcions actualment de cuina, té els sostre amb arcs rebaixats. Pel què fa al pis, hi ha una gran sala, de gran amplària i alçada, amb sis portals de pedra als laterals i un al fons, tot cobert amb bigues de fusta. De les golfes tan sols destaca el seu bigam amb gran encavalcades. En l'exterior es conserva un gran safareig i l'entrada de la mina que abastia d'aigua a la masia.

Recordem que la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català insta la propietat, en el seu article 25.1, al deure de preservació i manteniment, en els següents termes: "Els propietaris, titulars d'altres drets reals i posseïdors de béns culturals d'interès nacional o béns catalogats els han de preservar i mantenir per assegurar la integritat de llur valor cultural. L'ús a què es destinin aquests béns ha de garantir-ne sempre la conservació".

Aquesta masia, després de ser venuda per els descendents de la família Ballot fa uns 10 anys, porta temps a la venda, tancada i "abandonada". A finals del 2009 fou embargada i s'adjudicà en subhasta a Caixa Catalunya, la principal creditora de l'aleshores propietari. Actualment pertany a la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria (Sareb), que té molts dels immobles que eren de Catalunya Banc, successor de Caixa Catalunya. Actualment té les portes de la planta baixa "tapiades", excepte la principal, que té tot el terra de rajola aixecat. L'alarma ha saltat quan darrerament l'Entita Natura ha tingut coneixement de què ha caigut una part important de la teulada de la part sud (veure foto), d'una superfície aproximada d'uns 100 m2, fet que provoca que l'aigua de pluja entri dins la casa,

impregnant unes parets que són de tàpia, provocant un procés de deteriorament que si no s'atura pot provocar el col·lapse de la resta de la teulada i de les parets mestres amb la possibilitat d'enfonsament d'una part de la masia.

El Centre d'Estudis Argentonins va presentar una instància el passat divendres on es denunciava la situació i es demanava al consistori que examinés la masia in situ per part de l'arquitecte municipal i que s'obligui, amb caràcter d'urgència, al propietari a restituir la teulada caiguda, assegurar la resta de la coberta, i solucionar possibles danys que es puguin observar i que poguessin perjudicar l'estabilitat de la masia, en virtut d’ordre d’execució que permet l’article 197 del Decret Legislatiu 1/2010 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (TRLUC). També que es recordi al propietari l'obligació que en té del seu manteniment i conservació tal i com obliga l'article 25.1 de la llei 9/93 i el mencionat article 197 de la TRLUC. En cas que en un termini no superior al que hagi determinat l’Ajuntament a l’ordre d’execució el propietari no hagués començat o, en el seu cas, realitzat aquestes obres, demanem que sigui l'Ajuntament d'Argentona qui les efectuï amb caràcter subsidiari o bé imposi multes coercitives al propietari en virtut de l’article 197.4 del TRLUC.