Al 2021 tornarem a viatjar!

Aneu-vos preparant... pel 2021 tenim preparats una sortida a Escòcia a l'estiu i als castells Càtars a França a la tardor. Seguirem informant!

El Maresme s'ha de preparar per episodis d'inundacions més freqüents i més intensos, i que causaran danys importants

Fins avui, aquest 2020 ens ha deixat 4 episodis de pluges que han causat inundacions al Maresme: el temporal Glòria al gener, amb danys quantiosos com el tall de la via del tren de Malgrat de Mar a Blanes, l'anegament i pèrdua dels conreus a l'horta de la baixa Tordera

Oriol Bassa i Vila obté el títol de Doctor en Medi Ambient per la Universitat de Girona amb una tesi que analitza les transformacions territorials, el canvi climàtic en relació al risc d'inundacions a la riera d'Argentona i al Maresme

El coordinador de l'entitat Natura va obtenir aquest juliol el títol de Doctor en Medi Ambient per a la Universitat de Girona amb la tesi "Transformacions territorials, canvi climàtic i risc d'inundació a la conca de la riera d'Argentona (1950-2050). 

Concretament, la recerca d’aquesta tesi pretén avaluar els efectes de les transformacions territorials i del canvi climàtic al risc d’inundació, partint de l’any 1956 fins a l’actualitat, i estimant com seria l’àmbit geogràfic escollit el 2050 d’acord amb diferents escenaris d’adaptació o no al propi canvi climàtic.La recerca d’aquesta tesi pretén avaluar els efectes de les transformacions territorials i del canvi climàtic al risc d’inundació, partint de l’any 1956 fins a l’actualitat, i estimant com seria l’àmbit geogràfic escollit el 2050 d’acord amb diferents escenaris d’adaptació o no al propi canvi climàtic. 

Aquesta pretensió es concreta a través de l’objectiu general d’aquesta recerca: analitzar els efectes derivats dels canvis en els usos i les cobertes del sòl que ha experimentat la conca de la riera d’Argentona (El Maresme, Catalunya) des de 1956 fins al 2016 pel que fa al risc d’inundació, així com quina és la incidència que podria arribar a tenir, en aquest mateix sentit, el model de desenvolupament territorial futur, tot considerant diverses alternatives de creixement urbanístic, els impactes del canvi climàtic i l’aplicació de diferents mesures preventives i de mitigació.

L’àrea d’estudi es va definir per tractar-se d’un territori proper i conegut per a l’autor, tant a nivell personal com professional. Va ser fonamental la disponibilitat de les dades cartogràfiques i de la documentació referent a les inundacions més significatives que han afectat la zona des de 1956 fins a l’actualitat, dels estudis d’inundabilitat actuals conclosos i aprovats per l’administració pública, així com disposar de les definicions dels escenaris de futur i que ens han permès estimar la modelització de les dinàmiques espacials objecte d’anàlisi. Concretament es va seleccionar  la conca hidrogràfica de la riera d’Argentona, que comprèn 7.357 hectàrees i 149.958 habitants (any 2018). Agrupa els termes municipals d’Argentona, Dosrius, Òrrius i parcialment, els de Mataró i Cabrera de Mar. Es caracteritza per tractar-se d’una àrea amb unes condicions similars a la resta de conques litorals mitjanes i grans de la comarca del Maresme i del conjunt del sistema costaner català amb la juxtaposició d’un seguit de rieres i rambles. 

Per a determinar les transformacions territorials que s’han produït en aquesta conca  hem analitzat, en primer lloc, els canvis en els usos del sòl des de 1956 fins a l’actualitat. Tot seguit s’ha estimat la seva evolució futura, considerant com a horitzó l’any 2050 i pels escenaris ambientals A2 i B1 els quals es contemplen al Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC). A tal efecte s’ha utilitzat la cartografia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i les eines d’anàlisi i modelització dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG). Les dades obtingudes ens han permès conèixer que, el 1956, aquesta conca encara era majoritàriament forestal, amb domini de boscos esclarissats, però amb un significatiu espai agrícola que ocupava un terç de la superfície, i un espai artificialitzat força marginal. Fruit del desenvolupament econòmic i social, la conca ha modificat substancialment aquesta distribució d’usos. Així, actualment, l’espai agrícola s’ha reduït fins a esdevenir, tan sols, el 10% de la superfície. En sentit contrari, l’espai forestal s’ha incrementat fins assolir gairebé el 80% del total, però ara amb boscos espessos. Hi sobresurt en la dinàmica descrita l’augment del sòl artificialitzat fins assolir gairebé un 14%. 

A partir de la situació actual, s’han incorporat nous condicionants per estimar com seria aquest territori al 2050, basant-nos especialment en la incidència del canvi climàtic i en l’ordenació del territori. Així, s’ha obtingut la distribució esperada dels nous usos i cobertes de la conca, on segons l’escenari que valorem, es tindrà un major o menor impacte sobre el territori que, en tot cas, es traduirà en unes condicions més compromeses que les actuals. D’una banda, l’escenari B1, el més moderat, descriu canvis ràpids de les estructures econòmiques orientades cap a una preponderància dels serveis i de la informació, acompanyats d’un ús menys intensiu dels materials, amb la introducció de les tecnologies netes i amb un aprofitament eficient dels recursos. En cas de considerar aquest escenari obtindrem una conca on, respecte a l’actualitat, no s’incrementaria significativament la superfície artificialitzada i es mantindrien els espais agrícoles i forestals. En canvi, l’escenari A2, traduït a l’escala local, comportaria un increment del sòl artificialitzat, la reducció i degradació dels espais agrícoles i la pèrdua de valors ambientals dels usos forestals. En ell s’incrementarien els boscos esclarissats en els vessants orientats al sud i de major pendent, amb la corresponent pèrdua d’una part important dels boscos de major valor ambiental.

Una vegada identificats els diferents canvis en els usos del sòl dels diferents períodes a estudiar, s’ha procedit a determinar les respostes hidrològica i hidràulica de la conca, per tal de conèixer com afectarà al risc de les inundacions. Uns canvis d’usos i cobertes que causaran transformacions rellevants en la formació d’escorrentiu i en l’acumulació o no d’aigües pluvials a les lleres en cas d’aiguats.

El planejament actual dels municipis de la conca de la riera d’Argentona no té en compte el risc de les inundacions. Aquesta manca de prevenció implica que, en el cas que es produïssin unes de caràcter catastròfic, el nivell de risc seria molt alt.

L’aplicació dels diferents paràmetres de les transformacions territorials d’acord amb els condicionants per cadascun dels períodes d’estudi a través dels Sistemes d’Informació Geogràfica i el càlcul posterior de l’exposició i la vulnerabilitat de les inundacions han permès identificar les zones inundables i el grau d’afectació. També valorar els danys de les estructures i dels continguts afectats per cadascun dels seus usos, d’acord amb els preus unitaris preestablerts per diferents administracions. Segons la metodologia experimental emprada, es partiria d’uns danys quantificats en 104 M€ de l’actualitat, els quals es doblarien fins als 202 M€ per l’escenari 2050 B1, i s’assolirien uns valors màxims de 268 M€ per a l’escenari 2050 A2.

Els resultats obtinguts posen en evidència els danys potencials causats per les transformacions territorials i amplificats per les dinàmiques associades al canvi climàtic. Així doncs, cal prendre mesures per minimitzar els risc i les pèrdues ocasionades per les inundacions. En aquest sentit, es proposa ordenar el territori amb l’objectiu de fer-lo més resilient i reduir la seva exposició i vulnerabilitat al risc d’inundacions. El planejament urbanístic s’ha d’adaptar al canvi climàtic i, en especial, al risc d’inundació. Paral·lelament, ens cal disposar de plans d’emergència locals i supramunicipals de conca que incloguin les mesures de prevenció i reducció del risc, i fixar sistemes d’alerta dels gestors d’emergència i de la pròpia ciutadania. 

Més enllà de les qüestions normatives i tècniques, l’educació, la sensibilització i la formació en el risc són igual de fonamentals per reduir la vulnerabilitat de la societat front nous episodis. Amb elles estarem formant i sensibilitzant a la ciutadania en les dinàmiques naturals, en la precaució i l’adaptació, tot augmentant la capacitat de resposta i de recuperació no només de cada individu, sinó del conjunt de la comunitat.

Ocells del Maresme. 15. Garça

Garça. 
Pica pica
Un dels ocells més coneguts... i un dels ocells més intel.ligents... Fa 46  cm del cap al final de la cua...
Habita a qualsevol ambient, excepte en boscos densos.
Omnívora... menja cereals, insectes, ous i polls d'altres ocells... i carronya... per això les veiem de vegades al mig de les carreteres, alimentant-se d'animals aixefats... Pon de 4 a 6 ous. 
Diuen que la garça recull onjectes brillants pel seu niu... d'aquí l'òpera La Gazza Ladra de Rossini o el llibre Tintin i les joies de la Castafiore. (Oriol Bassa, Naturalista)

Aquí teniu el seu cant:

Ocells del Maresme 14. Gafarró

Gafarró
Serinus serinus
Ocell petit d'uns 11 cm de llargada del cap a la cua. Viu en ambients diversos, des d'un bosc, a un hort a un  jardí. És granívor, però quan està criant, pot alimentar-se d'invertebrats. 
Fa un niu amb tot el que troba: pèl humà, molsa, herba seca...
A l'hivern pot anar en petits estols amb caderneres, pinsans i altres espècies...
És molt comú sentir-lo cantar en un refiló ben llarg damunt d'arbusts, tanques o a les puntes dels arbres... (Oriol Bassa, Naturalista)

Ocells del Maresme 13. Tallarol capnegre

Tallarol capnegre
Sylvia melanocephala                                                                                  Ocell sedentari, tot i que a l'hivern tenim més exemplars que han migrat pel fred del nord d'Europa. Fa 13 cm de llargada del cap al peu. Viu en espais oberts amb arbustus, jardins i eixides. Fa un niu senzill a les tanques dels jardins i als arbustos densos. Pon de 4 a 5 ous. S'alimenta de cucs, larves, insectes, baies (mores, magranes, rosers salvatges...) (Oriol Bassa, Naturalista)

Ocells del Maresme 12. Merla

Merla
Turdus 
Sedentari. Fa uns 20 cm del cap a la cua.
Mascle negre, amb el bec groc taronja i un cercle prim del mateix color al voltant dels ulls. Femella de color xocolata, amb esquitxos foscos al pit. Habita en boscos de caducifolis i coníferes, patis i jardins... Nidifiquen en arbusts, matolls i tanques vegetals (per exempla, d'heura), on pon de 4 a 6 ous gris verdosos amb lleus taques marrons. S'alimenta d'insectes, cucs, fruits i llavors... Per això remenen fullaraca per trobar l'àpat...


A la primavera el mascle canta a primera hora i cap a finals de la tarda des del seu domini, a un punt dominant, com una antena, un arbre, un mur, una barana... (Oriol Bassa, Naturalista)

Aquí teniu el seu cant: 

Ocells del Maresme 11. Òliba

Òliba, Xibeca
Tyto alba
Rapinyaire nocturna comuna a casa nostra. Fa uns 30 cm de llargada del cap a la cua. Nia en campanars, golfes, ruïnes. Pon de 4 a 7 ous. Caça ratolins, escarabats, granotes... Per fer-ho, es posa en un lloc elevat (un campanar, un arbre...) i escolta el soroll de la seva presa, que és capaça de capturar a la foscor. Una òliba pot menjar-se 3 ratolins al dia... un bon aliat dels humans per controlar les poblacions de rossegadors.

Canta un allargat ssstttssssttttttssssstttt que podem sentir pel poble a la nit. (Oriol Bassa. Naturalista)

Ocells del Maresme 10. Oreneta comuna

Oreneta comuna
Hirundo rustica
Ocell migrador; arriba al nostre territori a l'abril i marxarà al setembre, cap a l'Àfrica, després de criar. A la marxa, s'agrupen durant dos o tres dies centenars d'exemplars en un determinat espai amb cablejat de llum... totes en files... fins a la marxa.
És insectívor; caça els insectes al vol. 
Fa nius de fangs arrodonits, que no arriben a tancar-se per dalt, a diferència de les orenetes cua blanca. És diferencia de les altres orenetes per tenir una cua bifurcada llarga, com un frac, i el coll blau i vermell... (Oriol Bassa, Naturalista)

Aquí teniu el seu cant: 

Ocells del Maresme 9. Pit roig, Rupit

Pit Roig, Rupit
Erithacus rubecula
Tenim individus sedentaris i d'altres d'hivernants. Fa uns 12 cm de llargada del cap a la cua.
Viu a tots els ambients, també a l'entorn de masies, nuclis urbans, jardins i eixides. Pon de 4 a 6 ous.
S'alimenta d'insectes (escarabats, aranyes, formigues...) i mores i altres baies a la tardor. Visita habitualment les caixes-niu a la tardor i a l'hivern.
Els dos sexes són molt similars.

És molt assidu als llocs on es remena la terra... cercant cucs... i aprofita els mànecs de les eines del pagès per guaitar l'àrea... i quan torna el pagès marxa espantat deixant un regal... per això li diuen també cagamànecs!

Escolteu el seu cant... us sonarà molt... sobretot quan anem a caminar pel bosc...

Ocells del Maresme 8. Miloca, Aligot

Aligot
Buteo buteo
Habita on te boscos per fer nius i zones obertes per caçar. Sovint vigila les preses des de dalt d'un pal de llum. Els joves generalment hivernen al sud. Els adults són sedentaris. Fa 52 cm de llargada de cap a la cua i més d'1 m d'amplada amb les ales obertes. S'alimenta de serps, rates, ratolins, talps, talpons i insectes grossos... (Oriol Bassa. Naturalista)

Aquí teniu el seu cant:

Ocells del Maresme 7. Abellarol, Miner

Abellarol, Miner
Merops apiaster
Ocell migrador. A la tardor marxa a l'Àfrica i torna al març. Fa uns 30 cm del cap a la cua.
Viu en zones de secà, marges de rius i rieres i boscos esclarissats.
Fa els nius en marges i desmunts sorrencs, fent un túnel a terra. Pon entre 4 i 7 ous. 
És nodreix bàsicament d'insectes, com les abelles, les vespes -entre elles l'asiàtica- i borinots.

Canta molt quan està a punt de canviar el temps... els pagesos diuen que anuncia les pluges... (Oriol Bassa, Naturalista). Aquí el teniu:

Ocells del Maresme 6. Estornell comú

Estornell comu
Sturnus vulgaris
Sedentari ara... amb el canvi climàtic. Fa un
s 20 cm de llargada del cap a la cua. A partir de l'agost vola en grans estols especialment a l'hivern i passa les hores quan no surt a buscar menjar, penjat del cablejat de la llum, tot en fila. És omnívora, però prefereix els insectes, les llavors i la fruita...Nia en teulades de cases abandonades... Pon uns 5 ous. És políglota... 

Pot imitar diversos cants d'ocells, com l'oriol. (Oriol Bassa. Naturalista).

Ocells del Maresme 5. Puput

Puput
Upupa epops
Viu en zones obertes, horts, boscos i entorns com els nostres. A la tardor emigra cap al nord i centre d'Àfrica per retornar al febrer, tot i que amb el canvi climàtic ja hi ha puputs que son residents. S'alimenta de tot tipus d'insectes. Fa els nius en forats d'arbres vells, teulades i murs. Pon entre 5 i 7 ous. Fa uns 26 cm de llargada. Vola onduladament. Fa un cant tipus Pu pu put! repetitiu. I no confondra'l amb el cucut... que fa cu cut! Cu cut! (Oriol Bassa, Naturalista)

Canta així:

Ocells del Maresme 4. Oriol

ORIOL
Oriolus oriolus
Migrador, passa l'estiu entre nosaltres per tornar a l'Àfrica fins a la propera primavera. Fa uns 23 cm del cap a la cua. Viu en els boscos de ribera. S'alimenta de cucs, papallones, aranyes i fruites, especialment figues. Normalment fa un niu penjat de les branques d'un freixe, on i pon de 3 a 4 ous. El mascle és de colors groc i negre. La femelles d'un verdós apagat (per poder covar sense que sigui descoberta). Viu uns 5 anys. (Oriol Bassa, Naturalista). 


Aquí teniu el seu cant:

Ocells del Maresme 3. Mussol

MUSSOL 

Athene noctua                                                                                      Resident comú. Habita als nuclis urbans de pobles petits, masies, fruiters i boscos poc densos. S'alimenta de ratolins, escarabats, granotes i sargantanes... Nia en forats de roques, cases velles, murs... i pon de 3 a 5 ous. Viu uns 10 anys. És la segona rapinyaire nocturna més petita del nostre territori. (Oriol Bassa, Naturalista).                                      Aquí teniu el seu cant:

Ocells del Maresme 2. Mallerenga blava

Mallerenga blava.
Parus caeruleus, Cyanistes caeruleus
Viu als boscos, a l'entorn dels nuclis i als jardins. Es sedentari, encara que pot fer petites migracions. S'alimenta d'insectes (mosques, mosquits...), llavors i fruits. És molt assidu a les menjadores que podem posar cada hivern a cada per ajudar-los a passar la temporada més difícil. Nia en forats de murs, arbres i caixes-niu. Pon de 8 a 15 ous. Els cova la femella, però els nodreixen la parella. (Oriol Bassa, naturalista).                                                                                              Aquí teniu el seu cant: 

Natura difondrà el patrimoni natural del Maresme a través del seu web

Després d'una exitosa difusió de les fitxes bàsiques dels ocells d'Argentona a través de Tweeter, ara ens proposem anar incorporant aquestes fitxes a la nostra web, adaptades a tot el Maresme, realitzades pel nostre company Oriol Bassa i Vila, enginyer de forests i naturalista. Trobareu les espècies més comunes d'ocells, on i com viuen, com es reprodueixen, el seu cant i algunes de les seves característiques més interessants... Benvinguts a la descoberta del patrimoni natural del Maresme!

Ocells del Maresme. 1. Mallerenga carbonera

Mallerenga carbonera
Parus major
Habita als boscos, a l'entorn de les masies i del nucli. S'alimenta bàsicament d'insectes i cuques, i en menor mesura de llavors, com les pipes a les menjadores.  Nia en qualsevol forat d'arbres, construccions humanes i a les caixes-niu. Pon de 6 a 8 ous d'abril a maig. De la tardor a la primavera forma estols amb d'altres mallerengues. (Oriol Bassa, naturalista)

Aquí teniu el seu cant: