De 29 d'abril a l'1 de maig. 27è Viatge: Descobrim Cuenca. Natura, paisatges, senderisme i gastronomia. Oberta llista d'espera.

Juny 2017. 28è Viatge de Natura. Descobrim els Parcs Naturals del Canadà i els Estats Units (oberta la llista d'espera)


Més activitats
a l'AGENDA DE NATURA, al lateral dret d'aquesta pàgina. Recordeu que si voleu rebre les nostres activitats, envieu-nos un mail amb el vostre nom a naturamaresme@gmail.com o enviar-nos un sms al 629 040 295, i les rebereu per sm

dissabte, 25 de juny de 2011

La Misèria de la Font Picant d'Argentona, o quan la pròpia administració planta espècies invasores

L'any 2008, en les obres que van millorar i consolidar la Font Picant d'Argentona, es va plantar una espècie invasora, la Misèria (Tradescantia fluminensis), que a priori, havia de revegetar els talusos de l'espai verd periurbà. Aquesta espècie va tapitzar immeditament els espais de plantació, però a continuació, va continuar reproduint-se i ocupant ràpidament els espais que li éren més atractius, curiosament a banda i banda de les torrenteres que van a parar a la Font Picant, dins l'EIN de la Serralada Litoral. 

 Així, va substituir a les espècie autòctones, concretament a la vinca (Vinca major) i a l'heura (Hedera helix).

En nomès 3 anys, va aconseguir naturalitzar-se i amb tant d'èxit, que el Parc Serralada Litoral va haber d'actuar per intentar controlar aquesta espècie ara invasora, arrencant més de 600 Kg en nomès una setmana, i portar-la a la deixalleria, per evitar que pogués abocar-se en un altre espai i continuar espandint-se.

El 2008, un botànic mataroní, en observar la plantació, va comunicar als responsables municipals la capacitat invasora d'aquesta planta, però, pel que sembla, aleshores no se li va fer cas.

La Tradescantia fluminensis (denominada Misèria en català, i Amor de Hombre o Estrellita en espanyol)  és originària del SE del Brasil i de l'Argentina. Va arribar a Europa a principis del segle XIX per a ser utilitzada en jardineria. Es tracta d'una herba perenne, de creixement ràpid, de tijes rastreres i gran capacitat per reproduir arrels als nusos. Les seves fulles son amples, ovades, carnoses i la seves inflorencències produeixen flors blanques i vistoses.

La poca exigència de les condicions de cultiu, la seva fàcil propagació vegetativa i el seu caràcter ornamental fa que s'utilitzi per repoblar talussos.

Tan mateix, l'espècie ha escapat dels jardins i s'ha naturalitzat al SO d'Europa, així avui la podem trobar a França, Portugal, España i Catalunya, entre d'altres territoris 

A més de la Tradescantia, a l'entorn de la Font Picant també hi trobem altres espècies invasores, com l'Acant o Ala d'àngel (Acantus mollis) (imatge de l'esquerra), la Robínia o Falsa Acàcia (Robinia pseudoacacia) i la Troana (Ligustrum sp.)

En un món globalitzat és fàcil que espècies vegetals invasores viatgin d'un país a un altre, ocupant ecosistemes i eliminant la vegetació autòctona, afectant a la vegetació, la fauna i al propi paisatge. Per això, tothom que intervé en la jardineria d'espais rurals, periurbans i urbans, ha de conèixer, primer, si les espècies que es volen implantar són invasores o no, i si ho són, substituïr-les per altres que no ho siguin, o millor per la vegetació autòctona.