L'enquesta al facebook de Natura sobre l'aparcament de pagament al centre d'Argentona, tot un éxit.

L'entitat Natura ha incorporat al seu facebook la pregunta a la ciutadania si volen pagar o no per aparcar al centre de la vila d'Argentona, tal i com vol tirar endevant el govern municipal. En només 2 dies han participat al facebook 75 persones, de les quals, la gran majoria han votat en contra de la mesura municipal.


Així mateix, s'ha establert un debat on els participants poden opinar en favor i en contra del mateix.

Aquesta activitat entra dins la línea de l'entitat naturalista d'afavorir l debat i la participació de la ciutadania en aquells temes que afecten al medi, en especial atenció al Maresme i Argentona.

Us adjuntem el link, per si voleu votar i conèixer les diferents opinions: http://www.facebook.com/profile.php?id=533109091#!/profile.php?id=100000293416103

Sense noticies de la pedrera de la Feu!

Pedrera de la Feu. ICC. 2008 (ara es encara més gran)

L'empresa que fins no fa massa explotava la pedrera de la Feu, segons el Punt, va entrar fa mesos en concurs de creditors. Durant el 2010 i 2011, s'ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya diversos Edictes pels quals es comunicava al titular de l'explotació, que s'obria expedient de caducitat de la mateixa per falta d'entrega dels plans d'explotació. Uns plans que, per altra banda, quan aquesta pedrera funcionava amb absoluta normalitat, tampoc s'entregaven i encara menys es complien.

Tot i que la pedrera no disposa de llicencia ambiental adequada a la normativa vigent, segons va afirmar-ho l'alcalde d'Argentona el juny de 2011, per molt que algú s'entesti a fer-nos creure que no necessita llicència ambiental, hi ha qui aprofita l'espai per anar-hi abocant residus de la construcció (foto adjunta) i, segons ens han informat, s'hi va dipositar sense cap control tota l'antiga estació de tren de Sant Andreu de Llavaneres, remodelada recentment. En els darrers mesos, però, l'Ajuntament d'Argentona ha vingut controlant periòdicament l'espai per evitar aquests abocaments, tot i que s'ha continuat extreient pedra de la mateixa.

Mentre duri la crisi, aquesta activitat extractiva estarà adormida, però quan es recuperi l'economia del país, si abans no hem resolt la seva situació legal, i l'hem tencada definitivament, la Feu pot tornar a ser el maldecap de centenars d'Argentonins que viuen aprop d'aquesta pedrera, de tots els que estimem el paisatge argentoní, i dels excursionistes que es juguen la vida quan caminen pels corriols de la Font del Ferro i el Turó dels Cirers i arriben a un penyasegat de 50 metres d'alçada, sense cap tipus de protecció.

Des de Natura demanem a qui tingui la responsabilitat per tencar la Pedrera de la Feu, que es posi les piles i actui en la diligència que estableix la normativa, en defensa dels interessos dels argentonins i del propi territori.

Des de Natura, no deixerem que la Feu continui adormida: la volem tencada!

La crisi incrementa els riscos ambientals, en especial de les inundacions i la sequera

Al Maresme i arreu de l'estat, la crisi està tenint incidències econòmiques i socials importants, però també té, i tindrà en un futur, importants incidències ambientals, que, a la seva vegada, incrementaran l'efecte de les primeres sobre les persones i les activitats.

On aquesta relació és i serà més visible, és en l'aigua, tan pel que fa a les pluges, com al seu aprofitament, distribució i tractament abans de tornar al medi.

Així, pel que fa al risc d'inundacions, desprès d'anys de permessibilitat en l'ocupació d'algunes lleres per part d'Ajuntaments i de la pròpia Generalitat, avui, l'administració competent, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), ofegada en els seus propis deutes, ha abandonat el manteniment de les lleres i ha deixat desenes de trams de rieres i torrents en un potencial risc d'inundació elevat. Des de 20010 fins avui no hi hagut grans aiguats, però el dia que arribin (perquè arribaran), aquestes rieres no podran evacuar tota l'aigua pluvial, i aleshores es confirmaran els danys a persones i béns.

Complementàriament, el fet de trobar-nos en un nou període de sequera, juntament amb la paralització sinedie de la dessaladora de Blanes, deixa al Maresme en una situació molt fràgil quan arribi l'època de majors requeriments d'aigua, a l'estiu, just quan es passa de 430.000 a més de 600.000 persones, entre la població empadronada, les segones residències i els turistes. L'increment de les extraccions d'aigua, ja des d'ara mateix, i la falta de pluges, potenciarà una sobreexplotació dels aqüífers maresmencs, i en el pitjor dels casos,  pot incrementar l'intrusió marina d'aquestes reserves d'aigua natural, és a dir, la salinització de les mateixes per entrada d'aigua de mar. En alguns casos, fins s'ha valorar d'explotar aqüífers més profunds, amb resultats sobre la resta del sistema, ara per ara desconeguts.

Finalment, el tractament de les aigües residuals per part de les administracions està, ara per ara, garantit, però el que s'incrementa cada dia és l'abocament al medi, sense tractament, per part d'alguns industrials, amb un major risc de contaminació dels aqüífers.

Estem, doncs, davant d'una situació que contradiu la hipòtesi de que "en una societat avançada, els riscos ambientals presenten potencialment un menor risc". En el nostre cas, la crisi està afectant les mesures de control i minimització, i incrementant-ne el risc i afectant l'equilibri i la sostenibilitat del propi sistema.

Els efectes de les gelades a Argentona

Desprès dels intenses fredorades, nevades i gelades ara sols mancava per acabar d’arrodonir una sequera semblant a la del any 1947...
Des de les darreres pluges del passat novembre i d´alguns petits plugims... Fa mes de quatre mesos que no plou intensament, i això no ha fet mes que abonar alguns desastres com la collita a les hortes del Maresme i el Baix Llobregat, concretament la collita de les carxofes, escaroles rissades entre d´altres malmeses.

Mes preocupant encara son les terres de seca on els brins de ordi, civada i altres farratges estan sucumbint per la dura sequera que estem patint, sembla que els únics supervivents son els ametllers florits, però no cal veure’ls per ganya que fan.

Per altre banda els efectes de les gelades i ara la sequera , el arbrat, arbustos i plantes domestiques estan agonitzant per la manca d´aigua. No mes cal donar un tomb per els veïnats de la vila, per adonar-nos dels efectes que han patit principalment els llimoners, eucaliptus, estan tots amb les branques i les fulles seques, axí com altres arbusts i plantes al·lòctones que no estan adaptades.

També els canyissars, fenassos i altres plantetes de marge estan patint els efectes de la sequera. Axis es que sols ens queda fer una novena...o treura el Sant Domingo" tot esperant que intercedeixi per natros ...i faci ploure aviat !!!

La llàstima que no podem culpar a cap institució ni els "Mini Molines" de torn... i si mes no, caldrà fer cas de les dites del "Calendari del Pagès" on diuen que per " l´Abril pluges mil"

Vols aprendre jardineria? Ara pots!

Que cal fer per tenir un jardí o terrassa en immillorables condicions? Com podem saber que li succeeix a una planta que no fa bona cara? Quines son les millors espècies per nostre jardí? Com estalviar en el manteniment del jardí? Com podem convertir el nostre jardí en un espai més amable i atractiu?

Us convidem al Curs Teòric i Pràctic de JARDINERIA PER AFICCIONATS, que es farà a Argentona el març i abril de 2012. 

El curs va dirigit a les persones que volen ampliar els seus coneixements de jardineria, tractant-se tots els aspectes que necessitem per a crear i mantenir jardins i terrasses, com ara la tria de les plantes adequades, les sembres i plantacions, l’adobament, el control de malalties i carències, les podes i el disseny de jardins, terrasses i altres espais verds. I aplican tècniques sostenibles i econòmicament més favorables.

El curset te una durada de 16h. El professorat són professionals de la jardineria amb àmplia experiència. Es facilitarà apunts del curs i certificat d’assistència. Preu: 50 €. Places limitades.

Si voleu saber més d'aquest curs, podeu consultar a la pàgina Curset de Jardineria, o bé ens podeu adreçar un mail a naturamaresme@gmail.com, o contactar a través del telèfon 629040295.

Últims dies per venir amb Natura al viatge dels Parcs Naturals de l'Oest dels Estats Unitats!

Últims dies per apuntar-se al viatge dels Estats Units d'aquest estiu.                                              Grand Canyon, San Francisco, Monument Valley, Mesa Verde, Las Vegas, Yosemite, Bryce Canyon... les sequoies, els ossos, els pins ponderosa... t'esperen.       

El fred intens també ens beneficia

El fred d'aquests dies no es dolent per a tothom. Si per una banda podem destacar els danys importants que causa el fred a pagès, on pot afectar greument els conreus més sensibles que no tenen protecció, és també a pagès i al bosc on aquest fred intens pot tenir efectes beneficiosos.

Concretament, perquè pot eliminar del tot, o reduir de forma important, el número d'individus de diverses espècies d'insectes patògenes per la vegetació de les àrees agrícoles i forestals, especialment les que, procedents de climes tropicals o subtropìcals, han invaït el nostre pais.

Així mateix, el fred intens ens pot incrementar la brotada d'alguns arbres gfruiters i de la vinya, sempre que aquests dies encara no ho haguessin fet, ja que si no, el fort fred podria cremar els brots tendres.

Cal protegir els llimoners pel fred intens que s'espera aquests dies

Molt de fred, especialment a partir d'avui, amb màximes de 6 sota zero pel proper dissabte. Recomanem protegir aquelles espècies vegetals sensibles al fred, com ara els llimoners, tarongers i mandariners, i anar amb compte amb les zones on s'acumuli aigua i es pugui gelar, especialment les zones de rec d'espais públics i privats.

Natura proposa consolidar la Plataneda del Tramvia com a passeig periurbà

La Plataneda del Tramvia, l'antiga arbreda que vorejava el trajecte del tranvia entre Mataró i Argentona, conserva un dels seus trams més interessants a Argentona, entre el nucli urbà i el terme municipal de Mataró. 

 Es tracta d'un conjunt de plàtans (Platanus hispanica) plantats en renglera,  distribuits en dos sectors, el primer, davant de l'Institut de Secundàrfia d'Argentona, i el segon, al marge esquerra de la Riera d'Argentona, prop de can Pitongo. Avui nomès en queden 24 exemplars. Tot i que el camí es usat per desenes de persones diàriament per anar a passejar i fer esport, i que el conjunt natural forma part del Catàleg de Patrimoni argentoní, ha sofert en els darrers 15 anys unes podes molt intenses que han portat a la desaparició de molts dels seus exemplars i d'altres, es troben en mal estat. per sort, en els darrers anys, i gràcies al seguiment de diverses entitats i persones que han defensat aquesta Arbreda, s'ha aturat l'esporga intensa, però no s'ha actuat encara per sanejar la resta dels exemplars vius, i de reposar els arbres que falten.

Des de Natura, es valoraria que l'Ajuntament aconseguís la titularitat del traçat, i endegués la seva conservació i millora, i segur que podria comptar amb d'altres administracions, com l'Ajuntament de Mataró i la Diputació de Barcelona, com a tram d'un camí verd segur entre Argentona i Mataró, per afavorir la comunicació sostenible.

Amb poca inversió, es podria consolidar un passeig molt útil per la ciutadaniua i paisatgísticament atractiu, començant a millorar una part del nostre territori que ha resultat molt afectat per l'autopista.

Ja som a la temporada de calçots!

Aquests dies al Maresme, farts de menjar torrons, pollastre farcit i canalons, tenim una alternativa saludable i de proximitat: els calçots! Si, el bon clima maresmenc i especialment les últimes setmanes on el fred no ha apretat massa, ha permet iniciar una tempotrada de calçots, que, pel que sembla, no serà dolenta, si no tot el contrari. Així, els nostres pagesos, cullen aquesta ceba tendra que, amb una bona salsa de calçots i un bon negre penèdès, es converteixen en un àpat mediterrani extraordinaria i digne de les millors cuines... i no cal dir tot l'entorn festiu que es genera quan es couen els calçots...  Si no sabeu on anar a comprar calçots, us recomanem que trieu els pagesos del Maresme, i en especial, Verdures Lleonart o, com diem els de Natura, can Pitongo, al marge esquerra de la riera d'Argentona, a Argentona (Antic camí del Tranvia) on fan un dels millors calçots del Maresme!

Encara queden places pels viatges de natura d'aquesta primavera i estiu

Els viatges de natura, història i paisatge de la nostra entitat per aquesta tardor continuen a bon ritme: nomès queden 2 places pel viatge a Euskadi i 8 pel viatge als Estats Units.

Si us interessa, no espereu més! Us hi esperem! Trobareu més informació a la pàgina de viatges d'aquest blog.

Argentona expropiarà el casal de Puig i Cadafalch

(El Punt) L'Ajuntament ho farà efectiu amb un crèdit de 446.000 euros provinent de la Generalitat en una operació que permetrà que l'immoble sigui municipal.

El serial del casal que l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch va aixecar a Argentona –al Maresme– sembla que comença a veure la llum. I és que després de molts mesos d'estira-i-arronses i negociacions entre la propietària de l'immoble –una besnéta de l'arquitecte– i l'Ajuntament, finalment aquest darrer ha decidit expropiar l'edifici. La casa està situada a la plaça de Vendre, en ple centre d'Argentona. Tal com va explicar el regidor de Cultura i Patrimoni, Àngel Puig (Entesa), aquesta operació costarà a l'Ajuntament uns 246.000 euros, que es finançaran a través d'un crèdit amb la Generalitat. D'aquesta manera, el casal –catalogat com a bé cultural d'interès nacional (BCIN)– passarà a ser de titularitat municipal i es podrà rehabilitar, ja que actualment es troba molt degradat. Puig va manifestar que aquest import d'expropiació s'ha calculat en funció del valor de la finca.

Aquest anunci arriba després de moltes converses amb la propietària, que va admetre que no podia fer front a la rehabilitació de l'immoble. Tal com apuntava el regidor, un dels possibles desencadenants del procés no ha estat altre que la sanció que la Generalitat va interposar per valor d'uns 30.000 euros fa uns mesos a la propietària de la casa.

A partir d'aquí, serà molt probablement durant el primer trimestre d'aquest any quan es farà efectiu el traspàs de la titularitat de l'immoble, i l'Ajuntament en serà l'únic responsable per tirar-ne endavant la rehabilitació. La primera fase es podria començar a la primavera i tindria un cost d'uns 230.000 euros. Aquesta operació consistiria a actuar a la coberta de l'edifici per eliminar-ne les goteres de l'interior. Tot i això, Puig no es va atrevir a pronosticar la durada de la rehabilitació integral, però sí que va avançar que “serà cosa d'anys”.

Paral·lelament, el consistori ja ha començat a dissenyar el pla d'usos del casal, un cop s'hagi rehabilitat. Així, està previst que l'edifici es converteixi en una casa-museu on s'ubicarà un Centre de Recerca i Investigació de l'obra de Puig i Cadafalch. A més, es vol conservar intacte el despatx on treballava l'arquitecte i, fins i tot, instal·lar-hi una botiga i dependències municipals.

El regidor de Patrimoni d'Argentona, Àngel Puig, ha reconegut el treball realitzat per lesentitats argentonines, com Natura i el CEA, per conservar i millorar can Puig i Cadafalch d'Argentona.

Les imatges digitals del Maresme permeten observar amb claretat l'impacte dels ports sobre les platges



Mataró. Platja del Varador, Port i Platjeta de Pekin

L'impacte dels ports sobre les platges del Maresme és fa molt evident a les imatges aèrees que presenta Google Maps dels municipis d'Arenys de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Cabrera de Mar, Premià de Mar i el Masnou. Concretament, observem que es formen platges de grans dimensions a ponent (fletxa verda), i desapareixen totalment les platges de llevant (fletxa vermella), creant-se una línea costanera molt fràgil, que cal protegir amb grans escolleres, per evitar que s'afecti el pas del tren i dels serveis, com el clavegueram. Això demostra com els ports fan de "barrera" pel moviment natural de la sorra de les nostres platges, de llevant a ponent,  afectant greument l'autoregeneració de les platges.

Mataró, per exemple, presenta una gran platja a llevant, la del Varador, i a l'altre costat del port, nomès es conserva una mica de platja protegida per la pròpia instal.lació portuària, i a partir d'aquí, comença un territori sense sorra, entre els termes de Mataró, Cabrera de Mar i Vilassar de Mar, on les onades arriben a pocs metres de la via del tren, i en cas de forts temporals, fins arriben a tallar el servei.

Els ports, doncs, han de ser actors de primer ordre per trobar solucions pel manteniment i conservació de les platges sostenibles ambientalment i econòmica.

Natura et descobreix els Estats Units aquest 2012. Nomès queden 10 places!

Natura convoca el seu 12è viatge per a descobrir els Parcs Naturals de l'Oest dels Estats Units d'Amèrica, i les ciutats de las Vegas i San Francisco, visitant Yosemite, Grand Canyon, Monument Valley, el desert del Death Valley, el fantàstic Antelope Canyon, Bryce Canyon i el Painted Desert, travessant la famosa ruta 66. Travesserem els mítics paisatges dels indis Navajos, caminarem per boscos de sequoies -els arbres més grans del món, amb exemplars de gairebé 100 metres d'alçada-, els desserts de la vall de la Mort i el Grand Canyon, per veure la posta i la sortida del sòl, i tot el viatge guiat per entendre millor el que estem observant amb els nostres ulls... I per acabar, passejar per Las Vegas, entrar en els seus casinos i finalment perdre'ns per la multicultural San Francisco, el seu barri xinès, el moll de pescadors, els seus tramvies i el Golden Gate... Si voleu més informació, podeu contactar al telèfon 629040295, o bé a naturamaresme@gmail.com. Nomès ens queden 10 places!

Platges del Maresme, crònica d’una mort anunciada

Santa Susanna 2011. Foto: Meteo Santa Susanna

Amb les tempestes d’aquesta tardor i hivern, la majoria de les platges del Maresme hauran desaparegut i a partir d’ara, amb les retallades que han reduït les inversions de les administracions públiques, serà molt difícil poder invertir en actuacions de restauració de la sorra, i per tant, difícilment tornarem a tenir les platges que hem tingut fins ara.

Les platges es formaven per l’erosió del sòl al continent, que era arrosegat per les aigües pluvials a través de torrents i rieres, fins acumular-se a les platges. Seguidament, començava un viatge de molts i molts anys, en que els granets de sorra eren dipositats a la platja a la primavera i retirats a les tempestes de tardor i hivern, però seguint un itinerari de NE a SO, en sentit Barcelona, per entendre’ns.

Sense platge, i amb els serveis malmesos. Foto: Meteo SS

Però perquè ens hem estem quedant sense platges? Doncs bé, perquè tenim la suma de diversos factors causats bàsicament per l’acció antròpica, concretament pel creixement del sòl forestal, la construcció de preses a la Tordera i especialment per la construcció de ports a les platges.

En nomès 50 anys, el Maresme ha passat de ser una comarca bàsicament agrícola, a un territori on prop del 60% del sòl és forestal. Per tan, amb una major cobertura vegetal, s’ha reduït significativament l’erosió del sòl, i l’aportació de sorra a les rieres i posteriorment a les platges. Les preses i represes de la Tordera han actuat en el mateix sentit, acumulant els sediments, o abocant-los al fons marí, reduint l’aportació de sorres a les platges.

Però on ha estat fonamental l’acció humana per quedar-nos sense platges, ha estat amb la construcció dels ports. Aquests, han actuat com una barrera que ha impossibilitat el recorregut de la sorra, de forma que, o bé s’ha acumulat a la part nord dels ports, on queden les darreres platges grans de la comarca, o bé ha anat al fons marí profund, perdent-se per sempre més, si no es fan actuacions molt cares i de molt impacte ambiental per recuperar-les.

Trencar equilibris naturals pot afectar molt la nostra qualitat de vida, i més quan no disposem de prous recursos per resoldra-ho.