42. Viatge. Els càtars a Occitània, França. 30 i 31 d'octubre i 1 de novembre de 2021.

43è Viatge. Escòcia. Agost 2021.

Més activitats a l'AGENDA DE NATURA, al lateral dret d'aquesta pàgina. Recordeu que si voleu rebre les nostres activitats, envieu-nos un mail amb el vostre nom a naturamaresme@gmail.com o enviar-nos un sms al 629 040 295, i les rebereu per sm

dimecres, 9 de juny de 2021

T'agraden els arbres? T'agradaria saber quins arbres hi ha als jardins, places i carrers d'Argentona i de quin país son originaris?

El diumenge 1 d'agost, a les 9h del matí, et convidem a una passejada guiada per descobrir quins arbres tenim als jardins, places i carrers d'Argentona, i de quin país son originaris. De la mà d'Oriol Bassa, enginyer de forests, enginyer tècnic agrícola i naturalista, farem una caminada pel nucli i l'eixample (a l'entorn de l'Av. Marina) i coneixerem arbres dels quatre continents. Us recomanem portar càmara de fotos o mòbil, paper i llapiç si voleu apontar-vos les espècies que anirem observant, i roba i calçat còmode per caminar i gorra. La sortida serà a la plaça de l'Esglesia d'Argentona. Activitat gratuïta. No cal apuntar-se.Aquesta activitat s'enmarca dins la Festa Major d'Estiu d'Argentona. Ah! Convida als teus amics i amigues que els hi agradi els arbres! Durant la sortida us proposem penjar fotos a Instagram amb el hashtags instagram​ #arbresargentona

Natura convoca als seus associats a l'Assemblea General Extraordinària i Ordinària el proper 17 de juny, a les 19h

Dijous 17 de juny, a les 19h. Convocatòria Assemblea Extraordinària Natura. Ordre dia Assemblea Extraordinària. 1. Lectura i aprovació de l'acte anterior. 2. Renovació de junta. Convocatòria Assemblea General de Natura. Dijous 17 de juny, a les 19.30h. Ordre dia assemblea general. Lectura i aprovació de l'acte anterior. 2. Aprovació dels convenis de l'acord de custòdia de les dunes amb diversos ajuntaments 3. Aprovació del conveni de l'acord per a promoure el turisme sostenible amb diversos Ajuntaments. 3. Adhesió a la xarxa d'entitats de custodia del territori 4. IV. Premis Natura. 5. Nomenament del representant de Natura al Consell de Patrimoni 6. Precs i preguntes. La reunió serà presencial. Primer pis de l'Agropecuària Argentona, mantenint les distàncies pel Covid i portant mascareta. El Secretari

El proper 30 de juliol et proposem descobrir com eren els pobles medievals empordanesos... tot descobrint Monells

El proper 30 de juliol de 2021, en el marc de les activitats dels Espais Medievals de l’Empordà. Visites guiades, us convidem a la visita guiada del nucli medieval de Monells, al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, que es realitzarà el divendres 30 de juliol de 2021, a les 19h, per conèixer com es va formar aquest municipi empordanés, els seus carrerons i la plaça del Mercat, de que vivien els seus habitants, com eren, que conreaven... Les places són limitades. Cal inscriure's abans a naturamaresme@gmail.com, indicant nom i cognoms. L'activitat és gratuïta, i forma part del conveni pel desenvolupament del turisme sostenible signat entre l'Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura i l'entitat Natura.

dimarts, 8 de juny de 2021

Natura convoca la quarta edicció dels Premis Natura Maresme i Natura Argentona. Es poden presentar candidatures fins al proper 15 de setembre

L'entitat Natura, amb l'objectiu de potenciar i consolidar en el temps i en el territori les actuacions en la preservació i millora del medi natural, el paisatge i el medi ambient, convoca la Quarta Edició dels Premis Natura del Maresme i Natura d'Argentona. El Premi Natura Maresme, en la seva quarta edicció, està destinat a les persones físiques, jurídiques o col·lectius per reconèixer la trajectòria i els treballs en la defensa, preservació, protecció i/o difusió de la natura, el patrimoni natural i el medi ambient i la conscienciació sobre la preservació del medi ambient en el nostre entorn, que agafi com a marc físic el Maresme. L'any 2014, en la seva primera edicció, va obtenir el premi Natura del Maresme el Sr. Pep Riera, fer la seva tasca en defensa de la pagesia i la preservació de la natura a la nostra comarca, l'any 2016 es va atorgar al prestigiós biòleg Pere Montserrat i Recoder, per la seva tasca d'investigació sobre la vegetació de la comarca. I el 2018, els galardonats amb el Premi Natura Maresme van ser el biòleg i naturalista Joan Manel Riera i a l'Escola de Natura del Corredor per la gran feina realitzada en educació ambiental a la comarca. El Premi Natura Argentona està destinat a les persones físiques, jurídiques o col·lectius per reconèixer la trajectòria i els treballs en la defensa, preservació, protecció i/o difusió de la natura, el patrimoni natural i el medi ambient i la conscienciació sobre la preservació del medi ambient en el nostre entorn, que agafi com a marc físic a Argentona. L'any 2014 va obtenir el premi el Grup de Fonts d'Argentona per la meritòria tasca en la preservació i recuperació de les fonts d'Argentona, i l'any 2016 a l'Agrupació de Defensa Forestal per la seva feina en la prevenció i extinció dels incendis forestals i la protecció de la natura a Argentona i als municipis de l'entorn. I en la tercera ediccií, al 2018, el premi argentoní va ser al poble d'Argentona per la seva participació en el porta a porta. El premi s’entregarà el proper mes d'octubre.Els galardonats rebran una estatueta d'un naturalista feta en cartró pedra a partir de paper reciclat per l'artista mataroní Àlex Valls. Els motius que justifiquen el mèrit de rebre el Premi Natura constaran al Llibre d’Honor dels Premis. Natura nomenarà un Jurat de 6 membres experts en l'àmbit ambiental i associatiu, que determinarà el guanyador del premi entre les propostes que rebrà l’entitat. En aquest sentit, entre el 8 de juny i el 15 de setembre de 2021, podeu enviar les vostres propostes de candidats/tes als Premis Natura Maresme i Natura Argentona al correu naturamaresme@gmail.com, les quals han d'incorporar els motius pel qual es fa el nomenament.

dilluns, 31 de maig de 2021

El proper 13 de juny tornem a Burriac: XXII Trobada d'amics del castell de Burriac

Diumenge, 13 de juny, a les 8h del matí, a la Font Picant d'Argentona, ens trobarem tots els amics i amigues de Natura per pujar plegats per corriols forestals fins al Castell de Burriac, on ens trobarem amb els nostres companys i companyes de Cabrera de Mar i de la resta de municipis maresmencs i vallesans que s'hi vulguin incorporar. Caldrà portar mascareta dins el castell i en els trams on no es pugui guardar la distància de seguretat. Us recomanem portar aigua, esmorzar, roba i calçat còmode per caminar i gorra. Si tens la samarreta de Natura, no te la deixis. Una activitat organitzada per Natura i la Fundació Burriac.

dissabte, 15 de maig de 2021

Saps com t'afectaran les noves tarifes de la llum que entren en vigor el proper 1 de juny a tot l'Estat? Doncs et convidem a una videoconferencia perquè no t'agafin fóra de joc i paguis el doble a la teva factura

El proper 1 de juny entren en vigor les noves tarifes de la llum, tinguis l'empresa subministradora que tinguis, o la tarifa que tinguis actualment. Si no ho fas bé, posar la rentadora, la secadora o carregar el telèfon et pot costar el doble. Si vols saber que pots fer per pagar menys a la factura de l'electricitat, et convidem a una coneferència on-line el proper 20 de maig a les 19h, a càrrec d'Oriol Bassa i Vila, Dr. Enginyer Ambiental. Enllaç: https://meet.google.com/bkg-wzxg-gnd (dijous 20 de maig, a les 19h)

dilluns, 26 d’abril de 2021

Et perds quan vas pel bosc? T''agradaria saber-te orientar? Et proposem un curset d'orientació al Baix Empordà pel proper dissabte 8 de maig de 2021

Tornem a la feina! No volem deixar passar el 2021 i per això ja comencem a fer activitats. La primera, un curs d'orientació a la natura a Sant Sant Sadurní de l'Heura, al costat de la Bisbal, al baix Empordà. Un curset de petit format, per un màxim de 10 participants, pels que volgueu aprendre a orientar-vos al bosc, als prats... llegir mapes... sense tecnologies que ens poden fallar per falta de bateria i de cobertura. Aprendrem com saber on som, com podem anar de la millor manera a un punt del mapa, que em de fer si ens perdem... i tot de la mà d'un guia d'orientació. T'ho perdràs?

dimarts, 2 de febrer de 2021

Natura denuncia els treballs que estant afectant al Torrent de can Castells i a diversos arbres monumentals que formen part del Catàleg de Patrimoni d'Argentona

L'entitat Natura ha denunciat a l'Ajuntament d'Argentona els continuats treballs de destrucció del torrent de can Castells d'Argentona, des de l'entrada al centre de convencions de Can Cabanyes fins a la riera d'Argentona. En concret, s'està ampliant la llera i desestabilitzant els marges del torrent, especialment el que dóna als camps de conreu, fer que han ajudat a que es tombessin i perdessin dos arbres monumentals catalogats pel Catàleg d'Argentona, i que en breu pot fer que es trenqui la riera i inundi els camps de conreu que hi ha les planes del costat. També s'han eliminat altres alzines, alocs i magraners que formàven part del Torrent de can Castells, catalogat com a R5-01 TORRENT DE CAN CASTELLS. Natura demana que s'obri el corresponen expedient de disciplina urbanística i es restauri l'espai alterat, restaurant i consolidant amb tècniques naturals i sostenibles els marges de la llera. Així mateix recordem que, en qualsecol cas, ens oposarem a la pavimentació d'aquest torrent.

dimarts, 24 de novembre de 2020

Al 2021 tornarem a viatjar!

Aneu-vos preparant... pel 2021 tenim preparats una sortida a Escòcia a l'estiu i als castells Càtars a França a la tardor. Seguirem informant!

dimecres, 14 d’octubre de 2020

El Maresme s'ha de preparar per episodis d'inundacions més freqüents i més intensos, i que causaran danys importants

Fins avui, aquest 2020 ens ha deixat 4 episodis de pluges que han causat inundacions al Maresme: el temporal Glòria al gener, amb danys quantiosos com el tall de la via del tren de Malgrat de Mar a Blanes, l'anegament i pèrdua dels conreus a l'horta de la baixa Tordera

dimecres, 12 d’agost de 2020

Oriol Bassa i Vila obté el títol de Doctor en Medi Ambient per la Universitat de Girona amb una tesi que analitza les transformacions territorials, el canvi climàtic en relació al risc d'inundacions a la riera d'Argentona i al Maresme

El coordinador de l'entitat Natura va obtenir aquest juliol el títol de Doctor en Medi Ambient per a la Universitat de Girona amb la tesi "Transformacions territorials, canvi climàtic i risc d'inundació a la conca de la riera d'Argentona (1950-2050). 

Concretament, la recerca d’aquesta tesi pretén avaluar els efectes de les transformacions territorials i del canvi climàtic al risc d’inundació, partint de l’any 1956 fins a l’actualitat, i estimant com seria l’àmbit geogràfic escollit el 2050 d’acord amb diferents escenaris d’adaptació o no al propi canvi climàtic.La recerca d’aquesta tesi pretén avaluar els efectes de les transformacions territorials i del canvi climàtic al risc d’inundació, partint de l’any 1956 fins a l’actualitat, i estimant com seria l’àmbit geogràfic escollit el 2050 d’acord amb diferents escenaris d’adaptació o no al propi canvi climàtic. 

Aquesta pretensió es concreta a través de l’objectiu general d’aquesta recerca: analitzar els efectes derivats dels canvis en els usos i les cobertes del sòl que ha experimentat la conca de la riera d’Argentona (El Maresme, Catalunya) des de 1956 fins al 2016 pel que fa al risc d’inundació, així com quina és la incidència que podria arribar a tenir, en aquest mateix sentit, el model de desenvolupament territorial futur, tot considerant diverses alternatives de creixement urbanístic, els impactes del canvi climàtic i l’aplicació de diferents mesures preventives i de mitigació.

L’àrea d’estudi es va definir per tractar-se d’un territori proper i conegut per a l’autor, tant a nivell personal com professional. Va ser fonamental la disponibilitat de les dades cartogràfiques i de la documentació referent a les inundacions més significatives que han afectat la zona des de 1956 fins a l’actualitat, dels estudis d’inundabilitat actuals conclosos i aprovats per l’administració pública, així com disposar de les definicions dels escenaris de futur i que ens han permès estimar la modelització de les dinàmiques espacials objecte d’anàlisi. Concretament es va seleccionar  la conca hidrogràfica de la riera d’Argentona, que comprèn 7.357 hectàrees i 149.958 habitants (any 2018). Agrupa els termes municipals d’Argentona, Dosrius, Òrrius i parcialment, els de Mataró i Cabrera de Mar. Es caracteritza per tractar-se d’una àrea amb unes condicions similars a la resta de conques litorals mitjanes i grans de la comarca del Maresme i del conjunt del sistema costaner català amb la juxtaposició d’un seguit de rieres i rambles. 

Per a determinar les transformacions territorials que s’han produït en aquesta conca  hem analitzat, en primer lloc, els canvis en els usos del sòl des de 1956 fins a l’actualitat. Tot seguit s’ha estimat la seva evolució futura, considerant com a horitzó l’any 2050 i pels escenaris ambientals A2 i B1 els quals es contemplen al Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC). A tal efecte s’ha utilitzat la cartografia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i les eines d’anàlisi i modelització dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG). Les dades obtingudes ens han permès conèixer que, el 1956, aquesta conca encara era majoritàriament forestal, amb domini de boscos esclarissats, però amb un significatiu espai agrícola que ocupava un terç de la superfície, i un espai artificialitzat força marginal. Fruit del desenvolupament econòmic i social, la conca ha modificat substancialment aquesta distribució d’usos. Així, actualment, l’espai agrícola s’ha reduït fins a esdevenir, tan sols, el 10% de la superfície. En sentit contrari, l’espai forestal s’ha incrementat fins assolir gairebé el 80% del total, però ara amb boscos espessos. Hi sobresurt en la dinàmica descrita l’augment del sòl artificialitzat fins assolir gairebé un 14%. 

A partir de la situació actual, s’han incorporat nous condicionants per estimar com seria aquest territori al 2050, basant-nos especialment en la incidència del canvi climàtic i en l’ordenació del territori. Així, s’ha obtingut la distribució esperada dels nous usos i cobertes de la conca, on segons l’escenari que valorem, es tindrà un major o menor impacte sobre el territori que, en tot cas, es traduirà en unes condicions més compromeses que les actuals. D’una banda, l’escenari B1, el més moderat, descriu canvis ràpids de les estructures econòmiques orientades cap a una preponderància dels serveis i de la informació, acompanyats d’un ús menys intensiu dels materials, amb la introducció de les tecnologies netes i amb un aprofitament eficient dels recursos. En cas de considerar aquest escenari obtindrem una conca on, respecte a l’actualitat, no s’incrementaria significativament la superfície artificialitzada i es mantindrien els espais agrícoles i forestals. En canvi, l’escenari A2, traduït a l’escala local, comportaria un increment del sòl artificialitzat, la reducció i degradació dels espais agrícoles i la pèrdua de valors ambientals dels usos forestals. En ell s’incrementarien els boscos esclarissats en els vessants orientats al sud i de major pendent, amb la corresponent pèrdua d’una part important dels boscos de major valor ambiental.

Una vegada identificats els diferents canvis en els usos del sòl dels diferents períodes a estudiar, s’ha procedit a determinar les respostes hidrològica i hidràulica de la conca, per tal de conèixer com afectarà al risc de les inundacions. Uns canvis d’usos i cobertes que causaran transformacions rellevants en la formació d’escorrentiu i en l’acumulació o no d’aigües pluvials a les lleres en cas d’aiguats.

El planejament actual dels municipis de la conca de la riera d’Argentona no té en compte el risc de les inundacions. Aquesta manca de prevenció implica que, en el cas que es produïssin unes de caràcter catastròfic, el nivell de risc seria molt alt.

L’aplicació dels diferents paràmetres de les transformacions territorials d’acord amb els condicionants per cadascun dels períodes d’estudi a través dels Sistemes d’Informació Geogràfica i el càlcul posterior de l’exposició i la vulnerabilitat de les inundacions han permès identificar les zones inundables i el grau d’afectació. També valorar els danys de les estructures i dels continguts afectats per cadascun dels seus usos, d’acord amb els preus unitaris preestablerts per diferents administracions. Segons la metodologia experimental emprada, es partiria d’uns danys quantificats en 104 M€ de l’actualitat, els quals es doblarien fins als 202 M€ per l’escenari 2050 B1, i s’assolirien uns valors màxims de 268 M€ per a l’escenari 2050 A2.

Els resultats obtinguts posen en evidència els danys potencials causats per les transformacions territorials i amplificats per les dinàmiques associades al canvi climàtic. Així doncs, cal prendre mesures per minimitzar els risc i les pèrdues ocasionades per les inundacions. En aquest sentit, es proposa ordenar el territori amb l’objectiu de fer-lo més resilient i reduir la seva exposició i vulnerabilitat al risc d’inundacions. El planejament urbanístic s’ha d’adaptar al canvi climàtic i, en especial, al risc d’inundació. Paral·lelament, ens cal disposar de plans d’emergència locals i supramunicipals de conca que incloguin les mesures de prevenció i reducció del risc, i fixar sistemes d’alerta dels gestors d’emergència i de la pròpia ciutadania. 

Més enllà de les qüestions normatives i tècniques, l’educació, la sensibilització i la formació en el risc són igual de fonamentals per reduir la vulnerabilitat de la societat front nous episodis. Amb elles estarem formant i sensibilitzant a la ciutadania en les dinàmiques naturals, en la precaució i l’adaptació, tot augmentant la capacitat de resposta i de recuperació no només de cada individu, sinó del conjunt de la comunitat.

dilluns, 11 de maig de 2020

Ocells del Maresme. 15. Garça

Pica pica, Urraca, en Waste magazineGarça. 
Pica pica
Un dels ocells més coneguts... i un dels ocells més intel.ligents... Fa 46  cm del cap al final de la cua...
Habita a qualsevol ambient, excepte en boscos densos.
Omnívora... menja cereals, insectes, ous i polls d'altres ocells... i carronya... per això les veiem de vegades al mig de les carreteres, alimentant-se d'animals aixefats... Pon de 4 a 6 ous. 
Diuen que la garça recull onjectes brillants pel seu niu... d'aquí l'òpera La Gazza Ladra de Rossini o el llibre Tintin i les joies de la Castafiore. (Oriol Bassa, Naturalista)

Aquí teniu el seu cant:

Ocells del Maresme 14. Gafarró

Gafarró
Serinus serinus
Ocell petit d'uns 11 cm de llargada del cap a la cua. Viu en ambients diversos, des d'un bosc, a un hort a un  jardí. És granívor, però quan està criant, pot alimentar-se d'invertebrats. 
Fa un niu amb tot el que troba: pèl humà, molsa, herba seca...
A l'hivern pot anar en petits estols amb caderneres, pinsans i altres espècies...
És molt comú sentir-lo cantar en un refiló ben llarg damunt d'arbusts, tanques o a les puntes dels arbres... (Oriol Bassa, Naturalista)

Ocells del Maresme 13. Tallarol capnegre

Tallarol capnegre
Sylvia melanocephala                                                                                  Ocell sedentari, tot i que a l'hivern tenim més exemplars que han migrat pel fred del nord d'Europa. Fa 13 cm de llargada del cap al peu. Viu en espais oberts amb arbustus, jardins i eixides. Fa un niu senzill a les tanques dels jardins i als arbustos densos. Pon de 4 a 5 ous. S'alimenta de cucs, larves, insectes, baies (mores, magranes, rosers salvatges...) (Oriol Bassa, Naturalista)


dimecres, 6 de maig de 2020

Ocells del Maresme 12. Merla

Mirlo o tordoMerla
Turdus 
Sedentari. Fa uns 20 cm del cap a la cua.
Mascle negre, amb el bec groc taronja i un cercle prim del mateix color al voltant dels ulls. Femella de color xocolata, amb esquitxos foscos al pit. Habita en boscos de caducifolis i coníferes, patis i jardins... Nidifiquen en arbusts, matolls i tanques vegetals (per exempla, d'heura), on pon de 4 a 6 ous gris verdosos amb lleus taques marrons. S'alimenta d'insectes, cucs, fruits i llavors... Per això remenen fullaraca per trobar l'àpat...


A la primavera el mascle canta a primera hora i cap a finals de la tarda des del seu domini, a un punt dominant, com una antena, un arbre, un mur, una barana... (Oriol Bassa, Naturalista)

Aquí teniu el seu cant: