12 d'octubre. Sortida de celebració dels 30 viatges de Natura a l'Empordà Amagat. Últimes places

De 28 d'octubre a l'1 de novembre. 30è Viatge: Descobrim el Perigord (França). Natura, paisatges, senderisme i gastronomia. Queden 8 places.

Més activitats a l'AGENDA DE NATURA, al lateral dret d'aquesta pàgina. Recordeu que si voleu rebre les nostres activitats, envieu-nos un mail amb el vostre nom a naturamaresme@gmail.com o enviar-nos un sms al 629 040 295, i les rebereu per sm

divendres, 7 de gener de 2011

Can Puig i Cadafalch aprop d'un acord per evitar el seu enrunament?

Fa setmanes, per no dir mesos i anys, que les administracions i la propietat estan negociant el futur de can Puig i Cadafalch. Negocien qui ha de restaurar la casa, amb quins recursos econòmics, de qui serà la titularitat i la propietat...
I mentre es negocia, CAN PUIG I CADAFALCH parla, i parla molt clar, perdent una peça cada dia que passa... Primer va ser una part de la pèrgola i una gàrgola. Desprès la palmera i una pinya de ceràmica i gairebé tots els merlets... A continuació la glorieta i la resta de la pèrgola... I si aquest procés no s'atura (i per ara, oficialment ningú ha dit que hi hagui acord entre propietat i administracions), seguiran la caiguda de la barana metàl.lica del carrer Torres i Bages, el mur... i començaran a caure els bigatges interiors i algun sostre.

Tot aquest desencert acumulat (que no ve només dels governs municipal i català actuals, sino també dels que els van precedir), s'ha fet públic gràcies a les entitats del Centre d'Estudis Argentonins i Natura, als mitjans de comunicació que l'han difós i també a la ciutadania que en parla al carrer. Junts hem evitat que el silenci acabés enrunant can Puig i Cadafalch d'Argentona.

I curiosament, alguns dels que havien de treballar per evitar aquest enrunament, han criticat la feina de les entitats argentonines en defensa del casal modernista.

Ara, però, cal assolir un bon acord per aconseguir restaurar, consolidar i mantenir can Puig i Cadafalch d'Argentona. I sobretot ha de ser ràpid. I els treballs de restauració han de començar immediatament, sense dilació.

Argentona no es mereix que li deixin ensorrar el patromini arquitectònic davant dels nassos! En tenim massa exemples a l'entorn de can Puig i Cadafalch i a la resta del terme.

Ara demanem a la Generalitat de Catalunya, que té la principal responsabilitat, a la propietat (qui té l'obligació de conservar-la) i a l'Ajuntament (responsable de mantenir el patrimoni local) que actuin com el poble els hi demana. 

I ha de quedar clar a tothom que no només volem que s'aturi la degradació, sino que el casal modernista es restauri tal i com era a la seva època d'esplendor: volem tornara a veure al seu lloc glorieta, pèrgoles, merlets....

La superfície de blat de moro transgènic passa del 50% a Catalunya

(ecodiari.cat) Per comarques, la major implantació de varietats es troba a l’Alt Empordà, el Baix Empordà, les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, el Segrià i l’UrgellD’acord amb les dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, la superfície global a Catalunya dedicada a la producció de cultius biotecnològics ha augmentat progressivament els darrers anys, i l’any 2009 arriba a representar un 51,15% de la superfície total de blat de moro.

Per comarques, la major implantació de varietats de blat de moro modificades genèticament, són: l’Alt Empordà, el Baix Empordà, les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, el Segrià i l’Urgell.

A la demarcació de Barcelona (1,83% ha transgèniques) només conreen blat de moro modificat genèticament les comarques del Maresme (13,21%) i Osona (0,24%); a la demarcació de Girona (42,73% ha) ho fan totes, menys les de la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya; a les de Lleida (56,80% ha) no conreen transgènics les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i el Solsonès, i, finalment, a les terres de la demarcació de Tarragona, només la comarca del Tarragonès hi dedica 17,75 ha.

L’any 2009, el blat de moro és l’única espècie que té varietats genèticament modificades autoritzades i comercialitzades, incloses al Registre de varietats comercials depenent de l’Oficina Espanyola de Varietats Vegetals o al Catàleg europeu de varietats de plantes agrícoles, per tant, és l’única que es pot cultivar a la UE i, en conseqüència, a l’Estat espanyol.

Les diferents varietats de blat de moro que l’any 2009 estan autoritzades a l’Estat espanyol per sembrar, són híbrids de blat de moro que porten incorporat el paquet gènic MON 810 que els confereix resistència al barrinador del blat de moro, una de les plagues més importants d’aquesta planta a Catalunya.