On aquesta relació és i serà més visible, és en l'aigua, tan pel que fa a les pluges, com al seu aprofitament, distribució i tractament abans de tornar al medi.Així, pel que fa al risc d'inundacions, desprès d'anys de permessibilitat en l'ocupació d'algunes lleres per part d'Ajuntaments i de la pròpia Generalitat, avui, l'administració competent, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), ofegada en els seus propis deutes, ha abandonat el manteniment de les lleres i ha deixat desenes de trams de rieres i torrents en un potencial risc d'inundació elevat. Des de 20010 fins avui no hi hagut grans aiguats, però el dia que arribin (perquè arribaran), aquestes rieres no podran evacuar tota l'aigua pluvial, i aleshores es confirmaran els danys a persones i béns.
Complementàriament, el fet de trobar-nos en un nou període de sequera, juntament amb la paralització sinedie de la dessaladora de Blanes, deixa al Maresme en una situació molt fràgil quan arribi l'època de majors requeriments d'aigua, a l'estiu, just quan es passa de 430.000 a més de 600.000 persones, entre la població empadronada, les segones residències i els turistes. L'increment de les extraccions d'aigua, ja des d'ara mateix, i la falta de pluges, potenciarà una sobreexplotació dels aqüífers maresmencs, i en el pitjor dels casos, pot incrementar l'intrusió marina d'aquestes reserves d'aigua natural, és a dir, la salinització de les mateixes per entrada d'aigua de mar. En alguns casos, fins s'ha valorar d'explotar aqüífers més profunds, amb resultats sobre la resta del sistema, ara per ara desconeguts.
Finalment, el tractament de les aigües residuals per part de les administracions està, ara per ara, garantit, però el que s'incrementa cada dia és l'abocament al medi, sense tractament, per part d'alguns industrials, amb un major risc de contaminació dels aqüífers.
Estem, doncs, davant d'una situació que contradiu la hipòtesi de que "en una societat avançada, els riscos ambientals presenten potencialment un menor risc". En el nostre cas, la crisi està afectant les mesures de control i minimització, i incrementant-ne el risc i afectant l'equilibri i la sostenibilitat del propi sistema.