Santa Susanna 2011. Foto: Meteo Santa Susanna |
Les platges es formaven per l’erosió del sòl al continent, que era arrosegat per les aigües pluvials a través de torrents i rieres, fins acumular-se a les platges. Seguidament, començava un viatge de molts i molts anys, en que els granets de sorra eren dipositats a la platja a la primavera i retirats a les tempestes de tardor i hivern, però seguint un itinerari de NE a SO, en sentit Barcelona, per entendre’ns.
Sense platge, i amb els serveis malmesos. Foto: Meteo SS |
En nomès 50 anys, el Maresme ha passat de ser una comarca bàsicament agrícola, a un territori on prop del 60% del sòl és forestal. Per tan, amb una major cobertura vegetal, s’ha reduït significativament l’erosió del sòl, i l’aportació de sorra a les rieres i posteriorment a les platges. Les preses i represes de la Tordera han actuat en el mateix sentit, acumulant els sediments, o abocant-los al fons marí, reduint l’aportació de sorres a les platges.
Però on ha estat fonamental l’acció humana per quedar-nos sense platges, ha estat amb la construcció dels ports. Aquests, han actuat com una barrera que ha impossibilitat el recorregut de la sorra, de forma que, o bé s’ha acumulat a la part nord dels ports, on queden les darreres platges grans de la comarca, o bé ha anat al fons marí profund, perdent-se per sempre més, si no es fan actuacions molt cares i de molt impacte ambiental per recuperar-les.
Trencar equilibris naturals pot afectar molt la nostra qualitat de vida, i més quan no disposem de prous recursos per resoldra-ho.