25 de juny. XVII Pujada al Castell de Burriac. Sortida a les 8h del matí de la Font Picant d'Argentona.

De 28 d'octubre a l'1 de novembre. 30è Viatge: Descobrim el Perigord (França). Natura, paisatges, senderisme i gastronomia. Queden 16 places.

Més activitats a l'AGENDA DE NATURA, al lateral dret d'aquesta pàgina. Recordeu que si voleu rebre les nostres activitats, envieu-nos un mail amb el vostre nom a naturamaresme@gmail.com o enviar-nos un sms al 629 040 295, i les rebereu per sm

divendres, 19 de novembre de 2010

Un cactus americà envaeix el Maresme i fa perillar la vegetació i la fauna autòctones

Es tracta de Cylindropuntia tunicata (Lehm.), o Opuntia tunicata, i també ha envaït Albacete, Alacant i Toledo a Espanya, i ja  s'han trobat plantes a Alella, Teià, Premià de Dalt i Argentona, concretament al veïnat de Traià, on als darrers anys, aquest cactus s’ha fet comú a les brolles i herbassars dels vessants de solell, un cactus d’aspecte desafiant, cobert de punxes blanques afilades i que, o bé es troba en individus esparsos, o bé en grups de vàries plantes fins a desenes, cobrint entre en algunes zones prop del 70% de l’espai. Ningú en coneix amb certesa l’orígen, però hagués pogut aparèixer a la zona en l’abocament de restes vegetals o en alguns dels vivers de planta ornamental que anteriorment ocupaven algunes de les planes agrícoles de Traià.

Es tracta de Cylindropuntia tunicata (Lehm.), o Opuntia tunicata , del gènere Cylindropuntia i de la familia de les cactàcies, i conegut com abrojo, clavellina, Coyonoxtle o tencholote a Mèxic, i com a ganga folrada als Estats Units.

Originari de Texas, Nou Mèxic, Oklaoma i el nord de Mèxic, avui es troba dispers per la resta del continent americà (Cuba, Bolivia, Equador, Perú, Argentina i Xile), Australia i Europa, on tenim diverses cites de que la Cylindropuntia tunicata s’hauria convertit en un problema a Albacete, Alacant i Toledo.

Es una espècie originària de zones desèrtiques, molt resistent a la sequera i adaptada a sòls pobres. Es de caràcter heliòfil, es a dir, prolifera en espais assolellats i orientats preferentment al sud i sud-est. A més, es molt resistent als incendis forestals i a les gelades.

Es reprodueix de forma vegetativa (sense necessitat de disposar de llavor) mitjançant un mecanisme que consisteix en que alguna part de la seva tija és molt fràgil, de forma que quan la part superior de la tija pesa molt, o bé per contacte d’un animal o persona, la tija es trenca per aquest punt i cau al sòl o bé es transportat per l’animal enganxat al pel. Quan finalment es diposita al sòl, emet arrels utilitzant un curiós mètode que fa que quan una part de la tija detecta la falta de llum, es interpretat per la planta com que està propera al sòl, emetent seguidament arrels que arrelaran la tija, formaran una nova mata i continuaran el procés expansiu.

La facilitat amb la qual es reprodueix i colonitza nous espais, afecta a la vegetació autòctona, eliminant-la al no ser tan competitiva, així com desplaça a la fauna del territori per l’agressivitat de les seves punxes, i fins pot afectar a les persones, quan colonitza vora de camins i espais agrícoles i històrics, convertint-se en un problema de salut pública.

Això determina que estiguem davant una espècie invasora, molt agressiva, capaç de colonitzar el territori d’una forma ràpida i efectiva. Així, nomès al veïnat de Sant Jaume de Traià, aquesta planta que hi devia arribar fa uns 15 o 20 anys, avui ocupa una superfície aproximada de 10.000 m2, i si continuen les condicions ambientals favorables, duplicarà aquesta superfície en els propers 10 anys.

Tot i que s’han aplicat diferents tècniques de control, com la crema controlada, l’eliminació manual o química, fins a la data d’avui, el sistema de control més econòmic i efectiu ha estat implantat una cobertura arbòria per tal de que l’ombra dels arbres eviti la proliferació del cactus invasor.