12 d'octubre. Sortida de celebració dels 30 viatges de Natura a l'Empordà Amagat. Últimes places

De 28 d'octubre a l'1 de novembre. 30è Viatge: Descobrim el Perigord (França). Natura, paisatges, senderisme i gastronomia. Queden 8 places.

Més activitats a l'AGENDA DE NATURA, al lateral dret d'aquesta pàgina. Recordeu que si voleu rebre les nostres activitats, envieu-nos un mail amb el vostre nom a naturamaresme@gmail.com o enviar-nos un sms al 629 040 295, i les rebereu per sm

dilluns, 27 d’octubre de 2014

Pep Riera i Porta, distinguit amb el 1er Premi Natura Maresme a la trajectòria personal en defensa del territori, l'agricultura i la natura

El jurat del Premi Natura en aquesta primera edició, per unanimitat ha volgut distingir en l’àmbit de la comarca del Maresme amb el Premi Natura Maresme a Josep Riera i Porta, dins l'entrega de premis de la Nit de Natura 2014, celebrada el passat divendres, 24 d'octubre, per la nostra associació, a Argentona.

En reconeixement a la seva trajectòria, sensibilitat i dedicació a la defensa, preservació, protecció i difusió del patrimoni natural i el medi ambient i la conscienciació sobre el nostre entorn.


Premis Natura Argentona i Natura Maresme
Pep Riera amb 72 anys, pagès, nascut a Mataró fundador i ànima del sindicat Unió de Pagesos, és i ha estat un lluitador, divulgador i activista infatigable en la defensa del món agrari, el camp català i l’ofici de pagès.  No només per la seva importància per l'equilibri territorial i la cura del paisatge, també i principalment per valor estratègic i de producció de l'agricultura pel futur de país.

Guardonat pel Govern de la Generalitat amb la Medalla al treball President Macià 2011.

No sé qui va inventar les tractorades però en Pep les ha encapçalat sempre. Tractorades de debò, a les carreteres del país dels setanta, contemplats per guàrdies civils desconcertats. Tractorades de pagesos que encara mantenien els darrers matxos i les eugues i els pallers a la masia, enmig del gran trasbals del món agrari.

Tractorades de discurs alternatiu, combatiu i de memòria històrica, a les xerrades i als debats, evocant la resistència pagesa dels remences o de la la guerra dels Segadors o la lluita dels rabassaires quan teníem clar allò de “ la terra pel qui la treballa”.

En Pep, als llargs finals de la dictadura, va ser pioner de la lluita sindical d'aquesta nostra pagesia familiar. En aquells temps difícils, amb un món rural que era sotmès a uns canvis tecnològics i productius de mal pair, en un territori sotmès a depredació, la lluita agrària al Maresme va ser capdavantera i ferma. Si la pèrdua de sòl agrícola i la greu davallada de les explotacions van ser devastadors no podem oblidar l'esforç ingent de molts pagesos que es varen resistir a aquell creixement desenfrenat.

Eren els anys, també, en què el pagès del Maresme, l'hortolà, va perdre l'autonomia de l'agricultor tradicional i va optar per endeutar-se, sotmetent-se a tècniques, llavors i tractaments del camp que de seguida van perjudicar l'entorn natural i que el deslligaven dels coneixements ancestrals.

El pagès de la comarca o resistia o es venia a l'especulació. S'adaptava a les noves tècniques acríticament o acabava sent més i més residual. En Pep, amb molts altres companys, va optar per la resistència, primer en defensa del sòl agrari i de la pervivència dels pagesos; més endavant, va teixir aliances amb les lluites urbanes i veïnals i amb el naixent ecologisme  dels vuitanta.

Els tractors van ser els tancs de la pau a les mobilitzacions contra les ampliacions de la xarxa viària, els cobriments de rieres, els abocadors o els complexos  hotelers i els camps de golf, sempre al costat de les famílies pageses desnonades i de la creixent mobilització civil en defensa de la natura i el territori.

A les acaballes del segle XX, en Pep va voler posar les seves mans molsudes més endins de la terra i va reivindicar la dignitat i la productivitat de l'agricultura tradicional -que potser amb desencert n'hem volgut anomenar ecològica. En Pep ha divulgat una altra agricultura possible, arrelada en el patrimoni i la identitat i alhora oberta a innovacions harmonioses amb la natura.  S'ha posat novament a l'avantguarda. Ell, que sempre ens recorda la saviesa dels vells pagesos de la família amb qui va començar a llaurar la terra, ha sabut ser al costat de noves generacions il·lusionades amb un món agrari sobirà i en harmonia amb els ecosistemes.  

En Pep, fidel a tantes coses, amb la seva obstinada alegria i la seva tendresa, avui continua activíssim a l'avantguarda del país, somnia una sobirania pagesa en un nació lliure, somnia preservar la dignitat i la memòria històrica dels esforços i del treball anònim de les generacions de pagesos del país que van modelar un paisatge i una identitat d'hortes i vinyes que s'aboquen cap al mar. Sabem que d'aquest paisatge només en queden fragments. Fragments salvaguardats de territori que són llavors que hem d'agrair-te Pep, perquè ens has ensenyat a ser tossuts i constants en una tractorada que creix amb esperança. Per molts anys més!!