L'any 2008, en les obres que van millorar i consolidar la Font Picant d'Argentona, es va plantar una espècie invasora, la Misèria (Tradescantia fluminensis), que a priori, havia de revegetar els talusos de l'espai verd periurbà. Aquesta espècie va tapitzar immeditament els espais de plantació, però a continuació, va continuar reproduint-se i ocupant ràpidament els espais que li éren més atractius, curiosament a banda i banda de les torrenteres que van a parar a la Font Picant, dins l'EIN de la Serralada Litoral.
Així, va substituir a les espècie autòctones, concretament a la vinca (Vinca major) i a l'heura (Hedera helix).
En nomès 3 anys, va aconseguir naturalitzar-se i amb tant d'èxit, que el Parc Serralada Litoral va haber d'actuar per intentar controlar aquesta espècie ara invasora, arrencant més de 600 Kg en nomès una setmana, i portar-la a la deixalleria, per evitar que pogués abocar-se en un altre espai i continuar espandint-se. El 2008, un botànic mataroní, en observar la plantació, va comunicar als responsables municipals la capacitat invasora d'aquesta planta, però, pel que sembla, aleshores no se li va fer cas.
La Tradescantia fluminensis (denominada Misèria en català, i Amor de Hombre o Estrellita en espanyol) és originària del SE del Brasil i de l'Argentina. Va arribar a Europa a principis del segle XIX per a ser utilitzada en jardineria. Es tracta d'una herba perenne, de creixement ràpid, de tijes rastreres i gran capacitat per reproduir arrels als nusos. Les seves fulles son amples, ovades, carnoses i la seves inflorencències produeixen flors blanques i vistoses.
La poca exigència de les condicions de cultiu, la seva fàcil propagació vegetativa i el seu caràcter ornamental fa que s'utilitzi per repoblar talussos.
Tan mateix, l'espècie ha escapat dels jardins i s'ha naturalitzat al SO d'Europa, així avui la podem trobar a França, Portugal, España i Catalunya, entre d'altres territoris
En un món globalitzat és fàcil que espècies vegetals invasores viatgin d'un país a un altre, ocupant ecosistemes i eliminant la vegetació autòctona, afectant a la vegetació, la fauna i al propi paisatge. Per això, tothom que intervé en la jardineria d'espais rurals, periurbans i urbans, ha de conèixer, primer, si les espècies que es volen implantar són invasores o no, i si ho són, substituïr-les per altres que no ho siguin, o millor per la vegetació autòctona.